Josep Benet o la campanya de la B

Escales del Parlament de Catalunya. 22 d¡¯abril de 1980. Descans durant el debat d¡¯investidura. Jordi Pujol les baixa amb diputats de Converg¨¨ncia; Josep Benet, candidat a la presid¨¨ncia de la Generalitat pel PSUC, i Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz les pugen amb altres companys del partit. Es creuen sense dir-se res. Un parell d¡¯esglaons m¨¦s avall, Pujol es gira i retreu a Benet: ¡°Josep, qu¨¨ fas amb aquesta gent?¡±. Dos dies despr¨¦s, Pujol ser¨¤ escollit president de la Generalitat, amb el vot dels seus, dels centristes i d¡¯Esquerra Republicana. El mestre de tants anys de clandestinitat, el senador m¨¦s votat a Espanya el 15 de juny de 1977, aquell qui el 1960 va idear convertir Pujol en ¡°un l¨ªder nou per al nostre poble¡± despr¨¦s dels Fets del Palau de la M¨²sica, era inopinadament superat pel deixeble. Saber com va arribar a aquesta situaci¨® qui havia fet tota la par¨¤bola del catalanisme de postguerra i havia estat, com ben pocs, en gaireb¨¦ totes les iniciatives sociopol¨ªtiques antifranquistes durant m¨¦s de 40 anys, li ha calgut al fil¨°leg i historiador Jordi Amat (Barcelona, 1978) una d¨¨cada de sagacitat per trobar detalls i lligar-los, 34 converses amb personalitats i la lectura de 89 llibres. El resultat ¨¦s Com una p¨¤tria. Vida de Josep Benet (Edicions 62, premi Octavi Pellissa 2008), 570 planes per on desfilen ben travats m¨¦s de 850 noms, segurament el fris m¨¦s complet fins ara de la Catalunya sociopol¨ªtica de l¡¯oposici¨® al r¨¨gim des de la Guerra Civil fins el primer parlament auton¨°mic. Per la m¨¦s petita escletxa del mur d¡¯aquell temps treien el nas i el rostre afuat d¡¯un Benet que ell sol ja era una campanya incansable, la campanya de la B, d¡¯una complexitat nom¨¦s superada per la tenacitat del mateix personatge.

Com que no se¡¯n sortia amb les seves tesis de portar Uni¨® Democr¨¤tica cap a una converg¨¨ncia catalanista amb altres forces i moviments opositors m¨¦s progressistes, Benet, aquell dia de 1960, a casa de Joan Triad¨², amena?a de tirar-se per la finestra. L¡¯han d¡¯abra?ar i calmar-lo. Ser¨¤ una reacci¨® molt freq¨¹ent en ell: quan es q¨¹estiona la seva autoritat, explota i es bloqueja. El m¨¦s normal, per¨°, ¨¦s que presenti la dimissi¨® i abandoni el projecte: les coses o es fan a la seva manera perqu¨¨ creu fermament que ¨¦s la millor, o diu de trencar, per¨° mai del tot perqu¨¨ sempre deixa una escletxa per tornar-hi. Ho far¨¤ en les crisis que es trobar¨¤ a la mateixa Uni¨®, a la revista Serra d¡¯Or, al segell musical Edigsa, amb la col¡¤lecci¨® Llibres a l¡¯Abast d¡¯Edicions 62...

No hi pot fer res: ¨¦s resultat de la fragilitat emocional que arrossega des de petit. ¡°Benet prov¨¦ d¡¯una fam¨ªlia que avui dir¨ªem desestructurada¡±, resumeix Amat. Fruit d¡¯un pare de car¨¤cter ¡°inconscient, dispers i irresponsable¡±, segons el mateix fill gran, hauran de tancar la botiga de queviures que tenen a Cervera. Marit, muller i fins llavors l¡¯¨²nic fill, Josep (nascut el 14 d¡¯abril de 1920), baixen a Barcelona, a casa d¡¯uns reaccionaris parents de la mare, al barri popular de Sant Andreu. La dona cus i cus per tirar endavant un nucli que creix amb Dolors (1922) i Francesc (1925). No tenen ni per menjar, gaireb¨¦. La fam¨ªlia es partir¨¤: el pare es queda i la mare i els nens tornen al poble, si b¨¦ Josep, el 20 d¡¯octubre de 1927, entrar¨¤ a l¡¯Escolania de Montserrat: refugi psicol¨°gic i embri¨® de fe cat¨°lica ben impregnada d¡¯identitat nacional. F¨¤mul despr¨¦s en un col¡¤legi dels jesu?tes, del progenitor no en sabr¨¤ res m¨¦s fins que un dia, a partir d¡¯una not¨ªcia llegida en un diari, l¡¯ha d¡¯anar a identificar a l¡¯Hospital Cl¨ªnic: havia mort, en la indig¨¨ncia, en una s¨°rdida baralla.

Pilotant l¡¯entronitzaci¨® de la verge, pass¨¤ 24 hores en una cel¡¤la sense menjar, nom¨¦s amb caf¨¨

El dec¨¦s als nou anys del germ¨¤, tamb¨¦ escol¨¤, refor?ar¨¤ el drama que forja un personatge tan necessitat de ser estimat com de donar-se; en algun moment i amb els anys, fins i tot de ser afillat ni que sigui pel pa¨ªs en abstracte. Tamb¨¦ explicar¨¤ un tarann¨¤ silenci¨®s, prudent¨ªssim, i una estranya barreja de fragilitat, valentia, resist¨¨ncia (¡°ferm, ferm¡±, es recita sovint de jove), orgull, egocentrisme, generositat... Tot dins un cos ben i ben prim, d¡¯on surt un filet de veu, per¨° on hi fa niu un cervell rapid¨ªssim. ¡°Era d¡¯una feblesa indestructible¡±, escriu Amat. El conspirador perfecte, vaja.

Un ¡°espantaocells¡± al rovell de l¡¯ou

¡°Sembla un espantaocells¡±, va dir amb tota franquesa a les seves amigues Flor¨¨ncia Ventura quan el seu germ¨¤ Albert va portar a la colla aquell noi del Casal Cat¨°lic de Sant Andreu que a punt havia estat de fer-se monjo de Montserrat. La mare de qui acabaria essent la seva dona durant 60 anys era cosina de l¡¯advocat i escriptor Maurici Serrahima, amb llustr¨®s bufet al carrer Petritxol. Qui va ser un dels fundadors d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica i un dels grans noms del diari cat¨°lic El Mat¨ª acabaria sent cabdal per a Benet. Serrahima, 18 anys m¨¦s gran que ell, hi creia molt, i per aix¨° l¡¯introdueix a les catacumbes del min¨²scul catalanisme resistent. I aix¨ª arriba al rovell de l¡¯ou, el 1942, un noi ben allunyat de Sant Andreu. ?s el pont, per exemple, amb F¨¨lix Millet.

Nom¨¦s dos anys despr¨¦s, tot i que viu a casa els oncles, t¨¦ promesa (Flor¨¨ncia, ¨¦s clar), va aprovant xino-xano els cursos de Dret i treballa com a secretari de Millet. Tractar¨¤, entre d¡¯altres, Josep Maria de Sagarra (i el fam¨®s El poema de Montserrat, que paga el mecenes) i contactar¨¤ amb les altes esferes de l¡¯abadia. Per descomptat, el virus conspiratiu ja el t¨¦ inoculat (o refor?at): el 1944 crear¨¤ el Front Universitari de Catalunya, que amb prou feines reunir¨¤ 75 membres, per¨° que t¨¦ full clandest¨ª propi, Orientacions. Trobar-lo dirigint les oficines de la Comissi¨® Abat Oliva el setembre de 1946 per a les Festes de l¡¯Entronitzaci¨® de la Mare de D¨¦u de Montserrat ja ¨¦s, en aquest context, ben l¨°gic.

Dos tel¨¨fons i un bloc de paper ¨¦s tot el que tenia Benet a la cel¡¤la del monestir on es pass¨¤ gaireb¨¦ 24 hores sense sortir aquell 27 d¡¯abril de 1947. Tot havia sortit b¨¦: des de l¡¯enlairada dels 2.500 coloms fins a la col¡¤locaci¨® de la imatge al tron entre el legat del Papa i l¡¯abat Escarr¨¦, davant totes les autoritats franquistes i gaireb¨¦ 70.000 persones. Moltes d¡¯aquestes van veure circular un paper clandest¨ª, que comen?ava: ¡°Catalans: Montserrat ¨¦s Catalunya. Montserrat ¨¦s el s¨ªmbol de les nostres llibertats...¡±. Tampoc havia anat malament la penjada a la muntanya d¡¯una gran senyera de quatre per cinc metres. La roba per confeccionar-la l¡¯havia comprat Flor¨¨ncia: primer, la vermella; un mes despr¨¦s, per no aixecar sospites, la groga. Tot pensat per Benet, que aquell dia va aguantar nom¨¦s a base de caf¨¨s i quedant-se sense tabac. ¡°El vaig trobar exhaurit, amb una cara grisa, gaireb¨¦ de mort¡±, escriuria despr¨¦s Serrahima. Ning¨² li havia dut tabac, per¨° tampoc menjar. Tot i aix¨ª, seria un dels dies m¨¦s feli?os de la seva vida perqu¨¨ havia visualitzat la seva ra¨® de ser: reconstruir la Catalunya dividida.

Trobar mecenes, ser Maragall, admirar Vicens Vives

L¡¯activitat clandestina anava b¨¦, per¨° la vida t¨¦ el problema que cal menjar cada dia. I m¨¦s ara que s¡¯ha casat, al novembre de 1948, amb Flor¨¨ncia (¨¦s clar), a Montserrat (¨¦s clar), on havia anat descal? en peregrinaci¨® quan havia aprovat l¡¯examen d¡¯Estat. El modus vivendi ser¨¤ una tortura i un focus de conflictes constant en la traject¨°ria de Benet, que es passar¨¤ mitja vida buscant qui li pot pagar les factures mentre ell fa de resistent. L¡¯hi plantejar¨¤ a Millet, que li respon que d¡¯acord, per¨° a canvi de feina tamb¨¦ real: Benet li proposa convertir el segell de diccionaris SPES en una editorial comercial generalista i la dinamitzaci¨® de la productora de cine Estela Films, que sota la seva ¨¨gida acabar¨¤ essent premiada al Festival de Ven¨¨cia per una versi¨® de La Ventafocs.

Com que Millet tamb¨¦ t¨¦ una immobili¨¤ria, Constructora Diagonal, Benet es divideix el 1949 entre la compra de l¡¯edifici del passeig de Gr¨¤cia 17 per a la futura seu del Banco Popular i l¡¯intent de fer m¨¦s consistent Germin¨¤bit, la revista de l¡¯Escolania de Montserrat, embri¨® de Serra d¡¯Or. Tant a la productora com en la gesti¨® immobili¨¤ria va tenir difer¨¨ncies amb Millet, per les quals va plegar de la primera.

Pel cam¨ª, el cat¨°lic va madurant la seva consci¨¨ncia social; per aix¨° la seva admiraci¨® pel franc¨¨s Fr¨¦d¨¦ric Ozanam (un dels precursors de la democr¨¤cia cristiana) o pel Joan Maragall de la Setmana Tr¨¤gica, de qui poc despr¨¦s far¨¤ un estudi encara avui no superat. Maragall, doncs, com a pare espiritual de la idea de transversalitat que defensa Benet: no hi haur¨¤ reconciliaci¨® a Catalunya si no es trenca, per exemple, amb l¡¯a?llament dels comunistes del PSUC. En ple proc¨¦s de maduraci¨® sociopol¨ªtica interior, pel mig coneix Jaume Vicens Vives, que l¡¯encaminaria cap als estudis d¡¯hist¨°ria social: cal con¨¨ixer el passat per poder intervenir en el present. Amb ell i l¡¯abat Escarr¨¦ es reuniran sovint a l¡¯entorn del Moviment Catal¨¤ d¡¯Acci¨® Social, projecte cultural i ideol¨°gic del primer. D¡¯aqu¨ª sorgir¨¤ la inspiraci¨® de moltes idees futures de Benet, com la mateixa creaci¨® a Edicions 62 de Llibres a l¡¯Abast (expressi¨® manllevada de l¡¯historiador). Obtenir el reconeixement de Vicens Vives va ser una de les seves grans satisfaccions intel¡¤lectuals.

Jordi Pujol i el pedestal

Benet neg¨¤ a Ferrusola, sense ¨¨xit, que deman¨¦s l¡¯indult de Pujol el 1960: primera crisi entre ells

Els temps canvien sense pietat, fins i tot en l¡¯Espanya franquista. Als anys cinquanta, Benet i Serrahima ja saben que a Uni¨® no quallar¨¤ la seva visi¨® que no hi haur¨¤ un veritable redre?ament de Catalunya si no se salven les difer¨¨ncies de la Guerra Civil entre els catalans i no hi ha unitat tamb¨¦ amb l¡¯esquerra. Es tracta de reformular el catalanisme des d¡¯un catolicisme d¡¯esquerres. All¨° de tirar-se per la finestra, si no, vaja... Gaireb¨¦ el conviden a marxar. Benet, cervell pol¨ªtic de l¡¯oposici¨® catalanista, per¨°, no para: per qualsevol escletxa, all¨¤ s¡¯hi fica, ja sigui en defensa de l¡¯abat Escarr¨¦ (gener 1959) quan el governador civil Felipe Acedo Colunga apunta, amb encert, a l¡¯empara que dona l¡¯Esgl¨¦sia a l¡¯oposici¨® (novembre de 1958); ja sigui, des del menjador de la que seria casa seva tota la vida, al carrer Calvet, posant la primera pedra de la necessitat de buscar cantants i can?ons d¡¯ara, per impulsar la consci¨¨ncia popular: la Nova Can?¨®. O la Campanya de la P, a la qual s¡¯adherir¨¤ el PSUC a trav¨¦s de l¡¯amic Francesc Vicens. ?s el ¡°guerrillero Benet¡±, com el bateja l¡¯exfalangista ara dem¨°crata Dionisio Ridruejo.

D¡¯altra banda, sorgeixen moviments com CC (Crist Catalunya), intent de partit democratacristi¨¤ de masses. Hi ha gent m¨¦s jove, ja, entre ells un tal Jordi Pujol. Benet el coneix: ¨¦s un dels nois, llavors de 17 anys, que ensobrava circulars de la Comissi¨® Abat Oliva a Montserrat. Benet l¡¯instigar¨¤ ara a promoure la campanya contra el director de La Vanguardia, Luis de Galinsoga, i poc despr¨¦s vindria la creaci¨® d¡¯Edicions 62, per¨° l¡¯obra magna d¡¯ambd¨®s seran els Fets del Palau. Amat hi veu un acord t¨¤cit entre ells. Benet fuig (Queralt, Montserrat...), per¨° ho t¨¦ clar: de Pujol, torturat, ¡°n¡¯hem de fer un l¨ªder per al nostre poble¡±. Ho aconseguir¨¤, per¨° comen?a una relaci¨® d¡¯ulls de Guadiana amb ell. Una tarda, Marta Ferrusola anir¨¤ a veure Benet a casa per consultar-lo: volen demanar l¡¯indult. Benet s¡¯hi nega en rod¨® perqu¨¨ minvaria la seva imatge de m¨¤rtir, per¨° els Pujol ho demanaran, i dos cops. Li concediran rebaixes de pena. Crisi profunda.

L¡¯altra enganxada forta, definitiva, vindr¨¤ pel que Benet considera incompliments i par¨¤lisi de les promeses de Pujol de donar-li suport econ¨°mic i emparar financerament els seus projectes d¡¯estructures d¡¯Estat, per institucionalitzar l¡¯esfor?, el que anomenen l¡¯Ag¨¨ncia Jueva. Ser¨¤ continuada en el temps: li retreu l¡¯activisme fren¨¨tic sense control: ¡°Fer i estimular coses i m¨¦s coses (...) sense una planificaci¨® de prefer¨¨ncia de necessitats (...), deixem de fer els gegants encarregant feines que no som capa?os de mantenir¡±, li diu a un Pujol ja a Banca Catalana. El cop de gr¨¤cia vindria als set anys d¡¯all¨° que havien planificat a l¡¯Ametlla, a casa de Millet, i del qual no s¡¯havia materialitzat gaireb¨¦ res. L¡¯acusa d¡¯haver-s¡¯ho carregat i d¡¯haver-se apropiat de les seves idees en favor ¡°una vegada m¨¦s del teu personalisme¡±, per convertir-ho tot ¡°en un pedestal que creies t¡¯havies d¡¯anar bastint¡±. I ho rematar¨¤: ¡°Has conf¨®s el pa¨ªs amb els teus negocis¡±. Tot i aix¨ª, mesos despr¨¦s, seguirien parlant.

Entre els comunistes i Tarradellas

D¡¯alguna manera, la separaci¨® amb Pujol abocar¨¤ Benet a l¡¯Assemblea de Catalunya, tot un m¨®n d¡¯unitat de les esquerres catalanistes (PSC, PSUC i ERC), al marge del pujolisme, plataforma unit¨¤ria d¡¯oposici¨® tan somniada per Benet i, alhora, un forat pol¨ªtic per a un personatge que, fins aleshores, havia aguantat com podia el paper medul¡¤lar del catolicisme de matriu nacionalista en l¡¯oposici¨® al franquisme, i que veia la p¨¨rdua del seu pes davant el moviment universitari i sindical des dels seixanta. Serrahima, per exemple, ja no saltaria el llist¨®; ell s¨ª, pel seu popular paper a la rebotiga a les famoses declaracions de l¡¯abat Escarr¨¦ a Le Monde o, encara abans, com a advocat en judicis de guerra o davant el Tribunal d¡¯Ordre P¨²blic de l¨ªders sindicals, o pel m¨¦s fam¨®s: el judici de l¡¯antic secretari general del PSUC, Joan Comorera, on defensava l¡¯esposa d¡¯aquest. Per¨° s¡¯acosta la Transici¨® i Benet no t¨¦ partit, malgrat que alguns el tinguin com a company de viatge del PSUC. Pel que defineix com ¡°la Solidaritat Catalana del nostre temps¡±, acceptar¨¤ presentar-se per l¡¯Entesa dels Catalans, la candidatura unit¨¤ria per al Senat promoguda per l¡¯Assemblea. Aquesta unitat torna a fer feli? Benet com si fos de nou a Montserrat el 1947. Trenta anys despr¨¦s d¡¯all¨°, el 15 de juny, ser¨¤ el senador m¨¦s votat d¡¯Espanya, vist com a cap de cartell paradigm¨¤tic de la unitat de les esquerres: 1.325.369 vots.

La felicitat, en la vida pol¨ªtica de Benet, mai va durar gaire. Partidari de l¡¯autodeterminaci¨®, creient que Madrid no voldria la recuperaci¨® de la Generalitat que encarnava Tarradellas, pensava que les maniobres d¡¯aquest per al seu retorn comportaven m¨¦s una vict¨°ria del reformisme franquista que una ruptura, i posava en dubte a qui estava negociant o a qui ho hauria de fer: Madrid, els parlamentaris catalans o el mateix Tarradellas. Ja des dels temps de l¡¯exili, el president desconfiava d¡¯ell. A la primera que pot, se¡¯n desf¨¤: el va expulsar de la comissi¨® proposada per l¡¯assemblea de parlamentaris, per¨° que nomenava ell. Benet, el senador m¨¦s votat feia nom¨¦s un mes i mig, era expulsat per qui no l¡¯havia votat ning¨². Redactor de l¡¯Estatut de Sau, el PSUC el va escollir per ser el seu candidat a la Generalitat: era un reconeixement t¨¤cit a 20 anys de relaci¨®. Per¨° la pol¨ªtica unit¨¤ria de les esquerres ja havia fet figa. Guanyaria Pujol i ell, despr¨¦s, encap?alaria una moci¨® de censura que sabia que perdria, com aix¨ª va ser.

Bon Fouch¨¦, mal Maquiavel

La Generalitat, el mar? de 1984, crearia el Centre d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de Catalunya, que dues setmanes despr¨¦s anomenava Benet director. Pujol feia realitat un dels projectes de l¡¯Ametlla i de l¡¯Ag¨¨ncia Jueva i recompensava els sacrificis de Benet. Quan, el 2000, amb 80 anys, s¡¯hi va jubilar, no havia cotitzat prou per tenir pensi¨®. Pujol hi va intervenir. ¡°Josep tenia una amargor, molts cops es qued¨¤ trist i decebut perqu¨¨ no se l¡¯escoltava prou, per¨° mai va mostrar ranc¨²nia: ¨ªntimament estava net de sentiments baixos¡±, recorda avui Flor¨¨ncia des del menjador de la mateixa casa de fa gaireb¨¦ 70 anys i que molts cop deixava per anar a la cuina quan el seu marit hi parlava de pol¨ªtica, prop d¡¯un tel¨¨fon que va estar anys punxat per la policia.

Sagarra va definir Benet com ¡°un Fouch¨¦ bona persona¡±. Amat hi afegeix: ¡°Un bon Fouch¨¦, per¨° un mal Maquiavel: humanament et fa m¨¦s digne; per¨° pol¨ªticament m¨¦s feble... i per enfrontar-se a b¨¨sties pol¨ªtiques com Tarradellas o Pujol cal una cara oculta¡±. Benet moriria el 24 de mar? de 2008. Qu¨¨ pensaria avui de tot el proc¨¦s que viu Catalunya? Flor¨¨ncia respon: ¡°Faria el que va fer sempre: treballar pel pa¨ªs¡±. Faria la Campanya de la B.