Adeu a Joaquim Molins, el catalanista burg¨¨s i amable

Encara que molts ho sentim, i molt, i ¨¦s dur dir-ho, Joaquim Molins i Amat va encertar a morir-se. Va ser dijous, als 72 anys.

En realitat ja fa un temps que va comen?ar a acomiadar-se. Quan va renunciar, fa nou mesos, a la presid¨¨ncia del Patronat del Liceu. Tamb¨¦ la va encertar llavors, perqu¨¨ havia d'ocupar-se d'un repte ¡ªinsidi¨®s¡ª que absorbia les seves energies minvants: la lluita, dura i elegant, contra el c¨¤ncer.

L'adeu d'en Quim ¡ªpoc despr¨¦s del que acaba d'entonar, gaireb¨¦ centenari, el seu llegendari oncle Casimiro, en Miro, el patriarca de l'arxiconeguda fam¨ªlia cimentera¡ª coincideix simb¨°licament amb l'evanesc¨¨ncia del m¨®n que tan b¨¦ va encarnar. El m¨®n en declivi de la burgesia cosmopolita incorporat al catalanisme moderat, del qual discretament es desenganxaria despr¨¦s, quan aquest es va diluir per rumbs radicals.

Molins va pujar a aquest tren des d'un prec¨ªs to vital barcelon¨ª, urbanita, dialogant, ir¨°nic, vitalista, tan hereu de Montaigne ¡ªperqu¨¨ hi ha ¡°una certa manera de fer les coses¡±¡ª com de Vicens Vives. I ho va il¡¤lustrar a les restes liberals d'un empresariat perif¨¨ric desconcertat, tan vencedor socialment com derrotat culturalment.

Fill acad¨¨mic de l'IESE, va provar fortuna executiva en algun negoci financer que va fracassar aviat (Renta Catalana). Hereu dels cercles m¨¦s vocacionalment p¨²blics de l'europeista Cercle d'Economia, com el seu germ¨¤ Joan, mentre aquest es va concentrar en la ind¨²stria, ell es va llan?ar al comprom¨ªs pol¨ªtic al Centre Catal¨¤, despr¨¦s colligat amb altres grups moderantistes (entre ells, la UCD local).

Va acabar desembocant en la Converg¨¨ncia que combinava llavors el comarcalisme gen¨¨tic del pujolisme amb el liberalisme actualitzat de Miquel Roca. I per osmosi va sintonitzar amb aquest.

Amb el transcurs dels anys, el reempla?aria com a portaveu parlamentari al Congr¨¦s (1995), quan Roca es va presentar com a alcaldable barcelon¨ª davant de Pasqual Maragall. El desafiament de substituir un dels pares de la Constituci¨® i efica? parlamentari era una prova seriosa. Molins va deixar bon rastre. Havia passat abans pel Govern de la Generalitat, primer com a conseller de Comer? i Turisme (1986-1988) i despr¨¦s de Pol¨ªtica Territorial i Obres p¨²bliques (1988-1993).

Encara que d'amabilitat extrema (ning¨² en guarda un mal record, i aix¨° ¨¦s de nota en aquest pa¨ªs aspre), va saber ser en¨¨rgic en defensar un Pla de residus (industrials) que va aixecar polseguera al territori i va haver d'esperar una posterior rev¨¤lida.

Per¨° mai se li va con¨¨ixer un mal posat. Ni tan sols quan la superiora de la congregaci¨® prohibia ¡ªera l'era, diguem, de la naftalina¡ª l'assist¨¨ncia al sopar de Nadal del Govern a les parelles dels consellers divorciats: Isabel Ust¨¢riz, quina lli?¨® de maneres vas regalar!

El 1999 va deixar el Congr¨¦s per presentar-se com a candidat del seu partit a l'alcaldia de Barcelona, que va perdre davant de Joan Clos. Augmentava la n¨°mina de notables catalanistes que es van estavellar amb el llavors dic socialista municipal, com Ramon Trias Fargas, Josep Maria Cullell o el mateix Roca, i que va sembrar la dita segons la qual qualsevol cap de l'oposici¨® de la capital catalana serviria de magn¨ªfic alcalde per a Madrid.

Al cap d'un parell d'anys va abandonar la vida pol¨ªtica activa ¡ªen paral¡¤lel a la senda de Roca¡ª i va tornar al sector privat. Va estar, entre altres, al Consell de T¨²nels del Cad¨ª, una iniciativa que el seu avi (nascut a Pallej¨¤, a la conca del Llobregat) havia somiat abans de la guerra i que, sota la direcci¨® d'Eusebio D¨ªaz-Morera, es va convertir en la primera gran obra p¨²blica espanyola acabada segons el calendari i el pressupost previstos.

I va mantenir una discreta per¨° constant pres¨¨ncia p¨²blica, sobretot en debats audiovisuals, quan aquests no eren tan aferrissats, previsibles i de monora?l com ara. A la tert¨²lia que ¨¤gilment mantenia Elisenda Roca a Betev¨¦, va donar el millor de si mateix, defensant les seves conviccions per¨° acceptant les rivals com a enriquiment propi.

L'¨²ltim c¨¤rrec de la seva traject¨°ria va ser l'enc¨¤rrec d'esquivar les dificultats de l'¨°pera barcelonina. Com a president del patronat pluriinstitucional del Liceu, va saber navegar entre una ger¨¨ncia molt gerencialista, una plantilla inquieta i unes administracions cada vegada m¨¦s garrepes. Va completar la col¡¤laboraci¨® amb altres cossos i va mantenir l'equilibri de la casa, entre innovaci¨® i tradici¨®.

I ¨¦s que adorava l'¨°pera. I qu¨¨ b¨¦ que se sabia i afinava tantes ¨¤ries. I com te les regalava, fins i tot a les pauses publicit¨¤ries d'un debat: Addio, dolce svegliare alla mattina. Adeu, Quim.