Nazis a Barcelona fins a la sopa

"Odio els nazis!", deia emf¨¤ticament Indiana Jones. L'aventurer arque¨°leg s'hauria sentit extremadament inc¨°mode a la Barcelona del 1939 al 1945, davant la proliferaci¨® de peixos grossos del r¨¨gim nacionalsocialista i signes de l'Alemanya de Hitler, incl¨°s un desplegament d'esv¨¤stiques digne de Berl¨ªn, Munic o Nuremberg en els seus grans moments de bra? al?at i Sieg Heil!

La ciutat, en l'abisme de la mis¨¨ria econ¨°mica i moral de la postguerra i del primer franquisme, era un lloc de gran predisposici¨® oficial per als nazis i feixistes i els seus fastos, com si no n'hi hagu¨¦s prou amb els de casa.

Ho demostra fins a l'extenuaci¨® el llibre Nazis a Barcelona, l'esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova (L'Aven?, 2017), que recull documentaci¨® gr¨¤fica molt abundant i ofereix una gran quantitat d'informaci¨® interessant sobre els actes i les anades i vingudes d'aquests foscos personatges per la castigada capital catalana.

?s ben sabut que entre els turistes nazis pr¨¨mium hi havia el mateix Reichsf¨¹hrer de les SS, Heinrich Himmler, un dels homes m¨¦s poderosos del r¨¨gim de Hitler i, en aferrissada compet¨¨ncia, el m¨¦s sinistre. El llibre de Capdevila i Vilanova recorda que Himmler va arribar a Barcelona el 23 d'octubre del 1940, una setmana despr¨¦s de l'afusellament del president Companys a Montju?c (sens dubte, no pas per donar el seu condol) i procedent de Madrid, on ja havia resolt, de fet, els temes que l'havien portat a Espanya.

Els amics de Franco

La de Barcelona llavors, consideren, va ser m¨¦s que res una visita simb¨°lica, de marcar paquet i bra? al?at, perqu¨¨ tamb¨¦ a la ciutat s'apreci¨¦s (i se'n prengu¨¦s bona nota) amb quins amics es feia Franco. Almenys aqu¨ª no va anar als toros (cosa que hauria estat una altra bona ra¨® per prohibir-los). On s¨ª que va anar va ser al Poble Espanyol (costa en aquest context referir-s'hi aix¨ª), on se li havia organitzat una entusiasta recepci¨® de les joventuts falangistes. En una foto se'l veu avan?ar molt ufan¨®s amb el seu amfitri¨®, el capit¨¤ general de la IV Regi¨® Militar, Luis Orgaz, molt menys elegant (els uniformes espanyols evidentment no els dissenyava Hugo Boss), flanquejats per un coronel de les SS que es mira la multitud com si fes la selecci¨® a la plataforma de Birkenau, i un capit¨¤ que fa fotos de l'ocasi¨®.

Himmler no es va voler perdre la visita a la txeca muse?tzada del carrer Vallmajor, on es devia trobar (a banda del color) ben c¨°mode. Pel que fa a la sonada visita del l¨ªder de les SS a Montserrat, que ha fet c¨®rrer tants rius de tinta, els autors dissenteixen que fos per la tronada afici¨® de Himmler a buscar el grial (la llegend¨¤ria copa de l'?ltim Sopar) i ho atribueixen a l'inter¨¨s per l'esquelet d'un iber que guardava el museu de l'abadia. Segons les teories de l'Ahnenerbe, l'institut nazi d'investigacions antropol¨°giques i arqueol¨°giques, els ibers eren en realitat n¨°rdics. Una foto imperdible mostra el cap de les SS mirant amb mal¨ªcia la Moreneta. Quin parell!

La Vanguardia va ovacionar la visita donant la benvinguda "a un dels m¨¦s il¡¤lustres forjadors de la nova Alemanya", que havia fet sortir el pa¨ªs de la ru?na i la humiliaci¨® "a la qual l'havia condemnat el sanedr¨ª de Versalles". Aquest era el panorama.

Una targeta de la prefectura provincial de la Falange, que es reprodueix al llibre, convidava al recital de cants i balls regionals que s'havia de celebrar "en honor de S. I. el Reichsf¨¹hrer SS i el cap de la Policia" i advertia que els afiliats a F. I. T i de les JONS hi havien d'assistir amb l'uniforme d'hivern.

Exhibicions de les Joventuts Hitlerianes el 1941 (ells, els cadells nazis, s¨ª que van anar a una corrida a la Monumental, on van desfilar i Bienvenida els va dedicar un toro), partits amistosos de diferents esports, concerts al Palau de la M¨²sica, visites d'autoritats del Reich, celebracions multitudin¨¤ries de festivitats del calendari nazi, com l'aniversari de la presa del poder o l'aniversari de Hitler, grans exposicions alemanyes... Nazis fins a la sopa, i no ¨¦s una figura, ja que el llibre inclou la foto del sopar de gala ofert a Himmler al Sal¨® de Cr¨°niques de l'Ajuntament (el Reichsf¨¹hrer posa els colzes sobre la taula: nazi i maleducat), i fins i tot el cost d'obsequiar ¡°Don Heinrich¡±, que segons els serveis de protocol va ser de 14.367 pessetes de les de llavors.

El llibre documenta a bastament totes aquestes activitats i ofereix fotos impagables, com la de la fa?ana de la Universitat de Barcelona i de l'actual Parlament cobertes d'esv¨¤stiques amb motiu de la mostra del llibre alemany, la primera, i la popular exposici¨® d'arquitectura moderna alemanya (amb cat¨¤leg de Speer), la segona; o la de la platea del T¨ªvoli plena d'un p¨²blic selecte com el del final de Cabaret, mentre a l'escenari es despleguen creus gamades, banderes i un bust d'Adolf Hitler, que ves a saber on deu haver anat a parar.

Els amics feixistes italians del r¨¨gim tamb¨¦ van trobar la ciutat oberta a les seves visites i efusions festives. L'ocasi¨® m¨¦s important va ser la visita del comte Ciano, gendre de Mussolini i ministre d'Afers Exteriors italians, el juliol del 1939. Una foto mostra l'arc del triomf provisional (vet aqu¨ª un presagi: a Ciano el faria afusellar el 1944 el seu propi sogre) que se li va muntar al gendre al costat del monument a Colom. Si la CUP volia carregar-se el monument, ja no us dic qu¨¨ pensaria de l'arc mussolini¨¤, que repetia al frontispici obsessivament "Duce, Duce, Duce! Franco, Franco, Franco!".

Pisarello: ¡°El Vichy catal¨¤ va existir¡±

¡°Un llibre inquietant, per¨° necessari¡± . Aix¨ª va definir Nazis a Barcelona el primer tinent d'alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello, en la presentaci¨® de l'obra, copublicada per l'Ajuntament i la Fundaci¨® Pi Sunyer. Pisarello va celebrar que emergeixi la mem¨°ria d'altres ¡°Barcelones inc¨°modes¡±, que, per descomptat, permeten valorar m¨¦s la que tenim, amb tots els seus defectes. Va recordar que els catalans de Franco van rebre amb tots els honors l'Eix, i va recalcar que ¡°el Vichy catal¨¤ va existir¡± (i no es referia a l'aigua). Josep Maria Mu?oz, director de L'Aven?, va assenyalar que el llibre recupera un passat que ¡°s'ha volgut fer veure que no havia passat¡±. Capdevila es va referir al profund ¡°pou¡± al qual els va portar la recerca de documentaci¨® i va destacar les ¡°perles¡± que s¨®n les fotos d'aquesta Barcelona ¡°molt desconeguda, per¨° que va existir i no es pot negar¡±. Vilanova va reflexionar sobre el fet que la hist¨°ria d'aquesta Barcelona que ¡°malauradament va existir¡± podria haver sortit abans a la llum. I va considerar que l'experi¨¨ncia de la ciutat ¨¦s comparable a la del Par¨ªs ocupat.