El risc de tenir un accident amb bicicleta ¨¦s menor que amb cotxe

El risc de tenir un accident amb bicicleta en una ciutat ¨¦s m¨¦s baix que les probabilitats de tenir-ne un amb cotxe: 0,9 per cada 100.000 recorreguts enfront d'1,3, respectivament, segons s'extreu de les dades dels ajuntaments de diverses ciutats i de la DGT. Els ciclistes urbans tamb¨¦ corren menys riscos que vianants o motoristes. ¡°Quan hi ha un accident greu o mortal amb bicicleta, l'impacte medi¨¤tic s'exagera¡±, explica l'arquitecte Iv¨¢n Villarrubia, que forma part de l'equip d'En bici por Madrid. ¡°?s alguna cosa que s'ha tornat a fer evident aquesta setmana despr¨¦s de la mort de l'usuari de BiciMad atropellat per un cami¨® en un carril bici de la ciutat¡±, afegeix. Un alarmisme que s'ha produ?t tamb¨¦ quan han mort ciclistes a Barcelona, tres l'any passat.

El 2015 van morir 441 persones en vies urbanes: 247 vianants, 194 ocupants de vehicles i deu ciclistes, segons l'¨²ltim anuari publicat per la DGT. Tres d'aquestes morts ciclistes van tenir lloc a Barcelona i totes van ser per l'impacte d'un vehicle. ¡°Preocupa molt l'accidentalitat, sobretot la dels m¨¦s vulnerables: vianants, bicicletes i motos¡±, indiquen fonts del Consistori barcelon¨ª. Per aix¨°, l'equip de l'alcaldessa Ada Colau s'ha proposat triplicar l'actual xarxa ciclista (passar de 120 quil¨°metres a 300). Les mateixes fonts recorden que els despla?aments amb bici van cr¨¦ixer l'any passat un 14% (167.000 diaris): si hi ha m¨¦s ciclistes, ¨¦s l¨°gic que hi hagi m¨¦s accidents. ¡°Per¨° cal fixar-se que la taxa d'accidents per quil¨°metre recorregut es mant¨¦ baixa¡±, apunten des del Bicicleta Club de Catalunya (BACC).

A Madrid el nombre de bicicletes als carrers tamb¨¦ ha augmentat: l'Ajuntament madrileny parla de la xifra de 80.000 recorreguts diaris (al voltant d'un 1% del repartiment modal; Barcelona est¨¤ en el 2%) encara que algunes associacions defensen que ja se superen els 100.000. ¡°Com que es fan pocs recomptes, no coneixem l'¨²s real de la bicicleta a les ciutats. Sense saber quanta gent l'est¨¤ fent servir, no es poden donar dades tan fiables: un ¨²nic accident pot disparar les estad¨ªstiques¡±, apunta Rub¨¦n Carbonero, enginyer i estad¨ªstic, expert en mobilitat i al capdavant del blog Mejor en bici. Carbonero considera que el mapa de riscos per als ciclistes urbans varia per ciutats: ¡°En urbs mitjanes ¨¦s segur. Tamb¨¦ en capitals com Val¨¨ncia o Sevilla, que els seus ajuntaments han tingut en compte la bici. A Barcelona s'estan aplicant pol¨ªtiques per intentar disminuir-ne el perill. Igual que a Madrid, per¨° en aquesta ¨²ltima fa m¨¦s por perqu¨¨, en molts casos, et veus obligat a compartir espai amb els cotxes; depens que et respectin i si alg¨² no ho fa, pot ser mortal¡±.

Compartir espai a la cal?ada inspira terror a molts ciclistes potencials. Per¨° els carrils bici segregats ¡ªl'aposta a Barcelona¡ª tamb¨¦ generen inquietud en alguns ciclistes. L'accident mortal de la setmana passada a Madrid ¡ªque actualment disposa de 195 quil¨°metres de vies ciclistes, entre les quals s'inclouen l'anella ciclista de 65 quil¨°metres que circumval¡¤la l'urbs¡ª va tenir lloc en un gir del carrer Alcal¨¢ en una d'aquestes infraestructures. ¡°En els carrils no es garanteix la seguretat¡±, explica des de la capital catalana Albert Garc¨ªa d'Amics de la Bici, ¡°perqu¨¨ en els girs els cotxes no perden velocitat¡±. Garc¨ªa lamenta que la majoria d'accidents que tenen lloc a Barcelona es produeixen en aquests carrils a causa del mal disseny. ¡°Es fan infraestructures rocambolesques en encreuaments o rotondes amb la intenci¨® de donar seguretat al ciclista i al final, el que es fa ¨¦s penalitzar-los amb carrils ineficients i alguns ciclistes opten per anar per la vorera. ?s com si tens un paio disparant i poses armilles antibales a la resta. No seria m¨¦s l¨°gic pacificar la circulaci¨® dels cotxes?¡±.

Des del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Carles Benito apunta tamb¨¦ que a Barcelona ¡°manca connectivitat, ampl¨¤ria, els volen fer massa de pressa¡±. I coincideix amb Amics de la Bici a criticar els carrils bidireccionals. Hauria de ser, un carrer, un sentit, un carril. En alguns casos, a m¨¦s, l'any passat es van pintar carrils de dues direccions i quan els ciclistes ja s'hi havien acostumat s'ha retrocedit per la pressi¨® dels districtes. Ara s¨®n nom¨¦s d'una direcci¨®: per¨° els ciutadans els segueixen utilitzant en dos sentits. M¨¦s perill¨®s, impossible. ¡°Triplicar la xarxa no ¨¦s tan f¨¤cil com sembla. En la trama de l'Eixample, potser, per¨° als barris tens carrers de dos sentits, c¨¤rrega i desc¨¤rrega, contenidors¡­ Davant una aposta tan gran preferir¨ªem que anessin m¨¦s lents, es veuen incapa?os perqu¨¨ estan en minoria i la mobilitat ¨¦s un arma de destrucci¨® pol¨ªtica¡±, reflexiona Benito.

Reduir la velocitat

Aquesta pacificaci¨® nom¨¦s s'aconsegueix baixant la velocitat dels vehicles. T¨¨cnica que es va aplicar en els ciclocarrils de Madrid (limitats a 30 km/hora i en qu¨¨ bicis i cotxes comparteixen espai). Associacions i ciclistes denuncien que aquesta limitaci¨® no es compleix. Malgrat que la velocitat est¨¤ relacionada directament amb la mortalitat: un atropellament a 40 km/hora acaba en mort per un 22% dels atropellats; si se circula a 50 km/hora aquest risc mortal puja al 71%; passats els 60 km/hora la mort ¨¦s segura en el 95% dels casos, segons un estudi del RACE (Reial Autom¨°bil Club d'Espanya).

L'any passat a Madrid ¡ªon se superen els 2,5 milions de despla?aments diaris amb cotxe (amb una ocupaci¨® mitjana d'1,35 persones per vehicle), segons dades recopilades per l'EMT¡ª es van produir 12.110 accidents (946 d'aquests, greus) i 34 v¨ªctimes mortals. Van morir atropellades 15 persones mentre 18 ho van fer en un vehicle de motor a causa de col¡¤lisions. Tamb¨¦ va morir un ciclista, per¨° no estava pedalant: va ser atropellat quan anava a deixar una bicicleta del servei p¨²blic BiciMad en una de les bases.

¡°Els ciclistes s¨®n un col¡¤lectiu urb¨¤ que pr¨¤cticament s'apropa a les morts zero¡±, apunta Iv¨¢n Villarrubia, d'En bici por Madrid. La s¨¨rie hist¨°rica de la DGT evidencia aquest descens de v¨ªctimes mortals: si el 1993 es van produir 39 morts de ciclistes en ciutat, el 2015, amb molt¨ªssimes m¨¦s bicis circulant a les ciutats espanyoles, van ser 10. ¡°El risc est¨¤ exagerat, s'incita a la por i a l'alarmisme¡±, incideix Villarrubia. ¡°Aquesta sobreexposici¨® ¡ªque d'altra banda ajuda que es prenguin pol¨ªtiques p¨²bliques sobre aquest tema¡ª es deu a la gran mobilitzaci¨® del col¡¤lectiu ciclista, cosa que no tenen els vianants encara que s¨®n els que tenen m¨¦s accidents, i tamb¨¦ a la novetat¡±, afegeix l'enginyer.

¡°Per¨° ¨¦s tan perill¨®s anar amb bici?¡±, es pregunta Villarrubia, ¡°no, ¨¦s un problema de percepci¨® per falta d'informaci¨®. Per parlar de riscos cal acudir a les dades i aquestes evidencien que malgrat l'alarma, anar amb bici per la ciutat no ¨¦s m¨¦s perill¨®s que conduir, caminar o anar amb moto. M¨¦s aviat a l'inrev¨¦s¡±.