Nou vins alemanys nats a Mallorca

S¨®n molts ja els nous vins nats a Mallorca que 'parlen' i reten en alemany, que s¨®n de propietaris alemanys. Possiblement els vins no tenen bandera ni obtenen carta de naturalesa per conveni¨¨ncia empresarial o administrativa.

La seva p¨¤tria ¨¦s a cada vinya, un vi neix en el petit pa¨ªs on pouen la terra les arrels dels ceps, xuclen els p¨¤mpols i els fruits que copsen els aires, el sol i el s¨°l, l'ambient. Un vi t¨¦ la mem¨°ria m¨²ltiple i canviant, queda transferida cada anyada per cadascun dels grans de ra?m.

Algunes de les vinyes joves i bastants dels molts dels nous cellers i bodegues illencs rajen desenes de milers d'ampolles -centenars d'etiquetes distintes, un embull- que s¨®n d'empreses de capital i matr¨ªcula de la marca germ¨¤nica.

Aquests vinaters externs -de R¨²ssia, Su?ssa, Su¨¨cia, Fran?a, tamb¨¦- , capitalistes o residents perif¨¨rics a la seva metr¨°polis, habitants temporals establerts al sud, a Mallorca, fan el vi del seu llinatge i solen mantenir a l'etiqueta o refer¨¨ncia el top¨°nim de la finca mare, segurament del repartiment medieval, catal¨¤, ¨¤rab. ?s un indicatiu comercial.

La carta de natura del vi no ¨¦s el nom, ve del complicat joc entre la descoberta i fidelitat dels usuaris que marquen el territori indefinit en l'¨¨xit, fill del terreny, l'entorn, les mans dels pagesos, l'ull del vinater, el nas de l'en¨°leg, el boca a boca. L'ADN apadrina la varietat del ra?m i els equilibris de maduraci¨®, filtratge i crian?a, si en bota o pas pel ciment o ¨¤mfores d'argila, com a l'antigor. ?s un imaginari col.lectiu, reiterat, adesiara a Aix¨° ¨¦s mel i Uep com anam, ara a Illes i Pobles i M¨¦teo, a IB3. Els diaris i revistes neden en vi.

La possessi¨® blindada -gegant, quasi un 'land'- d'es Fangar, al terme de Manacor, que ja ha fet dues grans bodegues a Felanitx, ¨¦s el cas paradigm¨¤tic de la macro proposta alemanya. La fam¨ªlia de l'industrial Peter Enseimann fa vins, olis, confitures i mil detalls ecol¨°gics, cria cavalls de ra?a Hannover i cel.lebra un esdeveniment a l'any, expressi¨® de l'exclusivitat de la casa i del negoci de les b¨ªsties; t¨¦ cases de luxe en lloguer tamb¨¦. Einsemann mou amb helic¨°pter per la boda dels fills o duu un Circ de Soleil.

En un altre m¨®n i mesura, el m¨²sic alemany Peter Maffay te una fundaci¨® solid¨¤ria per a nins traumatitzats i botigues amb vins a la rural i a de can Llompart, al foravila i tamb¨¦ dins Pollen?a. Cris Juanico s'aven¨ª en una proposta musical i social.

Al llogaret de Biniagual, devora Binissalem, s'inici¨¤ la tradici¨® pels vins a les propietats superlatives i exclussives la familia Graf, la del port de Portals, l'hotel son Caliu i la f¨¤brica multinacional Teka (ex Buades a Binissalem). Miquel ?ngel Cerd¨¤ d'?nima Negra adob¨¤ els primers bons vins dels Graf.

L'empresari de cosm¨¨tica Schwarzkop forad¨¤ una gegantina bodega dins pedra a una muntanya a can Axartell a Pollen?a i fa vins "en gravetat". Vinaters externs d'aquests compren vinyes o ra?m allunyades de la seva minsa finca, que no ret tot quan embotellen. ?s un cl¨¤ssic. Ara aix¨ª recreix Vilafranca terra tan d'alls i melons.

Des de m¨¦s endarrera -fa dues d¨¨cades- existeix un alemany centrat en el vi a can Vidalet tamb¨¦ a Pollen?a -"la propietat ¨¦s una extensi¨® de la personalitat", reescrivia una artista que expos¨¤ all¨¤. L'empresari de la gran cadena M¨¹ller fa els vins de cas Beato a Capdepera, de la mateixa manera que hi ha l'experi¨¨ncia germ¨¤nica menor a Son Artigues a Porreres.

Avan?a l'industrial de les fitomedicines Binorica Michael Popp, amb els seus vins del pretenci¨®s Castell Miquel d'Alar¨®; que era un castellet fals i tenia grans solls de porcs i polls d'en Toni Fontanet. Popp plant¨¤ una escultura milionaria, un far de pedra de Tony Cragg a les vinyes; i en la desfeta sorda i callada de la caixa Sa Nostra, es feu amb la possessi¨® experimental de Sa Canova de Sa Pobla, tot un s¨ªmbol de transfer¨¨ncia patrimonial pagesa.

A son Mayol, devora Palma, un senyor ric de Su?ssa -que navega mig any- ha fet una bodega gegant -amb grans ajuts des de la UE, com en Fangar- i anunci¨¤ -a la primera anyada- el vi mes car de Mallorca (que no ho ¨¦s) a 70 euros. ?s una nota d'estil. All¨¤, a la finca on arrancaren les vinyes mal sembrades, plantaren c¨°pies d'escultures dels soldats de Xina i un dia lluny¨¤ comen?aren a pasturar vaques i bous Angus per fer carn. Tamb¨¦ pararen o mudaren camins p¨²blics, un altre detall recurrent.

Cap Andritxol s¨®n nous vins i la propietat d'un empresari de R¨²ssia; la finca es arran de mar i la bodega a Sencelles. El fill del pioner i misteri¨®s capitalista suec que cre¨¤ als 90 Santa Catarina, Stellan Lundquist, arrabassa vinya i premssa a la bodega/mina -'catedral'- dins la muntanya a Andratx.

A Binissalem i de la m¨¤ d'un en¨°leg local jove de can Verdura, l'economista alemany, Thomas Neumann, fa els vins 'Ava', abans del veto a 'Ana' de marca dels Mascar¨®. (Per aix¨° tamb¨¦ ?nima Negra es AN). Un altra marca alemanya ¨¦s la de l' inversor Frank Maruccia que te un club de vins, vinya a la seca i bodega al continent eixut de Llucmajor.

La descoberta internacionalista illenca t¨¦ aiximateix signatura, segell i nom aristocr¨¤tic a l'ampolla, s¨®n vins de llinatge popular per¨° s¨®n del vinater Conde Fabrice de Suyrot que identific¨¤ "el fabul¨°s "terroir" de la Col¨°nia de Sant Pere a Art¨¤ i est¨¤ associat al Conde R¨¦gis de Fontaines. ( El llistat i els experiments continuaran)

Dels vins i dels vinaters -com els cuiners i restaurants- se'n parla molt. Hi ha "autors" de vins que ordenen el joc del suc dol? que neix del s¨°l i el sol, els vents, les humitats i les pluges quan toca. Diuen que hi ha ampolles d'autor, el perfil d'un disseny addient al gestor de la bodega.

Aquesta tropa de centreeuropeus rics dominen terrenys, negocis i senyen tend¨¨ncies, recreixen des d'abans dels 90 del segle XX -pre euro- com nous senyors de Mallorca perque els nadius venen, miren o se'n beneficien dels moviments secundaris.

Els alemanys s¨®n bell nou tend¨¨ncia en marcar l'onada dels nous els preus immobiliaris -en compet¨¨ncia amb els s¨¹ecs, a Palma. ?s nota el predomini germ¨¤ en l'us llengua extern, en r¨¨tols, als magazines i guies, en els mega centres i franquicies fetes al seu gust poder¨®s. La moda qualla als menjars i beure de luxe.

L'impuls postcrisi de la bimbolla els ha fet als rics centreeuropeus en amos de grans negocis, propietats immobil¨¤ries. Alguns s¨®n m¨¦s que terratinents, sembla que volen a ser nous senyors feudals a la UE al segle XXI.?