Premiar el document

L¡¯¨²ltim premi de fotografia que s¡¯ha presentat a la capital catalana duu el nom de Barcelona, perqu¨¨ l¡¯atorga per primera vegada el club de futbol que la fa internacional: Futbol Club Barcelona Photo Awards. Una ¨²nica fotografia s¡¯ha endut un premi quanti¨®s ¡ªm¨¦s que el Premi Nacional de Fotografia¡ª, atorgat per un jurat internacional independent i competent. A l¡¯exposici¨®, al Museu Agbar de les Aig¨¹es, es pot veure en gran format la fotografia guanyadora, part d¡¯una s¨¨rie en qu¨¨ el fot¨°graf Craig Easton documenta el m¨®n interior dels joves de 16 anys de totes les classes socials al seu pa¨ªs, Esc¨°cia. Com es pot documentar el m¨®n interior en un retrat? Els cl¨¤ssics del g¨¨nere potenciaven certs elements de la posa, la il¡¤luminaci¨® i el context, i deixaven que l¡¯espectador s¡¯invent¨¦s les hist¨°ries que passaven pel cap del model. Per¨° aqu¨ª s¡¯acompanya el retrat d¡¯un text manuscrit en ¨¤rab, que ¨¦s el pensament del noi que surt a la foto amb la seva pilota de futbol en un camp verd esborrat per la boira. Paral¡¤lelament, la fot¨°grafa alacantina Cristina De Middel va obtenir la beca per a un projecte del qual s¡¯exposen els esbossos a retolador que desenvolupen el concepte de la pugna entre la meritocr¨¤cia individualista de l¡¯esport i els valors solidaris de l¡¯equip. Fotografies que seran muntades per l¡¯autora per tal d¡¯aconseguir imatges comunicatives que tindrien m¨¦s a veure amb una campanya publicit¨¤ria encarregada pel Bar?a que no amb la ¡°fotografia documental¡±. La tria, per¨°, ha estat un m¨¨rit assegurat per al jurat: l¡¯artista ho fa tot amb fonament. Repassant els no premiats, s¡¯aprecia que principalment van triar el factor instantani de la foto per recollir emocions d¡¯una activitat que ¨¦s en si mateixa moviment; pensaran que el jurat se n¡¯ha anat per la tangent premiant dos projectes conceptuals...

Ni tant ni tan poc. El darrer World Press Photo (WPP) que va omplir Barcelona de cartells va premiar una instant¨¤nia en la qual es recollia el gest en¨¨rgic i triomfal d¡¯un terrorista. Les instruccions d¡¯¨²s del fotoperiodisme ens obliguen a llegir sempre el peu de foto abans d¡¯extreure qualsevol conclusi¨®. Per¨° per als que llegim fotografia, les emocions i les idees s¡¯han de desprendre directament de la imatge, i el gest del terrorista b¨¦ podia ser pres com un gest de resist¨¨ncia, d¡¯aquells que Didi Huberman va reunir al MNAC a Insurreccions, que compartia cartells al carrer amb el WPP. Qu¨¨ pot significar un premi tan important per a aquest instant de terror? Els fot¨°grafs professionals estaven satisfets, ja que veien en el premi un reconeixement a la valentia del fot¨°graf d¡¯ag¨¨ncia que no dubta a seguir disparant durant l¡¯assassinat. No obstant aix¨°, la valentia del fot¨°graf en els conflictes rau m¨¦s en la const¨¤ncia i l¡¯acompanyament a les v¨ªctimes que en la casualitat de l¡¯assist¨¨ncia a un esdeveniment. ?s per nodrir-nos d¡¯imatges impactants i r¨¤pidament assimilables pels mitjans pel que sembla haver vingut al m¨®n l¡¯smartphone que duem a la butxaca.

Les xarxes socials ajuden a trobar la veu dels resistents, a banda dels camins publicitaris que les transiten. Per exemple, tenim la hist¨°ria d¡¯una fot¨°grafa de conflicte nord-americana que va romandre a Mossul l¡¯abril i el maig documentant a curta dist¨¤ncia les forces iraquianes en la seva lluita contra l¡¯ISIS. Al seu retorn no hi va haver cap mitj¨¤ interessat en les seves fotos, per aix¨° les comparteix aquests dies gratu?tament a la xarxa PetaPixel. ¡°Els soldats m¡¯havien alimentat i donat un seient en les seves Humvees i els refugiats havien tolerat la meva pres¨¨ncia en els pitjors dies de la seva vida ¡ªexplica Kainoa Little¡ª. Ells esperaven que jo expliqu¨¦s la seva hist¨°ria¡±. Malauradament, una foto no publicada no pot accedir als WPP. Encara que avui hauria de ser m¨¦s valuosa l¡¯actitud davant la realitat que un suport dels mitjans.