Proc¨¦s¡­ d¡¯autodestrucci¨®?

L¡¯anomenat proc¨¦s no sabem exactament com acabar¨¤ per¨° en el cam¨ª ¨Ctot proc¨¦s ¨¦s un cam¨ª¨C est¨¤ causant destrosses considerables, especialment fracturant partits i fent que n¡¯emergeixin d¡¯altres.

La hist¨°ria ¨¦s coneguda. La separaci¨® entre CDC i UDC, que provoca, a m¨¦s de posar fi a les hist¨°riques sigles de la federaci¨® CiU, que CDC passi a anomenar-se PDeCAT i que Uni¨® desaparegui. Aix¨ª mateix, restes d¡¯Uni¨® de tend¨¨ncia independentista van crear un nou min¨²scul partit que es va aliar amb CDC (per independentista), per¨° que hi va entrar en conflicte per una q¨¹esti¨® de marca, de nom: s¡¯anomenen Partit Dem¨°crata, mentre que la nova CDC es volia anomenar, d¡¯entrada, Partit Dem¨°crata Catal¨¤. Ara li han afegit la e (al PDeCAT), que no vol dir Espanya sin¨® Europa, i sembla que el conflicte s¡¯ha resolt. Al seu torn, l¡¯aparici¨® de Lliures, que dirigeix el veter¨¤ i brillant parlamentari Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨®, vol recollir l¡¯esperit liberal de CDC amb marca catalanista per¨° no independentista.

Menys complicades s¨®n les fractures al PSC, per¨° tamb¨¦ n¡¯hi va haver, amb nous partits ¨Cd'estar per casa, per descomptat¨C i desercions de notables, especialment del sector catalanista, tot i que la seva abs¨¨ncia no sembla que es noti, tenint en compte els ¨²ltims acords amb Pedro S¨¢nchez. Com em feia observar l¡¯altre dia una amiga intel¡¤ligent, exmilitant socialista: ¡°Vol¨ªem que el PSOE es present¨¦s a Catalunya i ara ¨¦s el PSC qui es presenta a tot Espanya¡±.

Per¨° aquesta ¨¦s una altra q¨¹esti¨®, que ens desviaria del nostre tema d¡¯avui. Nom¨¦s afegir, per anar r¨¤pid, que han aparegut, o agafat rellev¨¤ncia especial, tres partits, cadascun per raons diferents, que estan incidint amb for?a en el nou sistema de partits catal¨¤: Ciutadans, els Comuns (o com s¡¯anomenin exactament) i les CUP. Deixem-ho tamb¨¦ per a un altre dia. Ara comentarem una altra conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquest proc¨¦s devastador: l¡¯extrema feblesa del Govern Puigdemont.

En efecte, no es tracta d¡¯un Govern normal, sin¨® d¡¯un de molt peculiar, limitat per quatre factors infreq¨¹ents. Primer, ¨¦s el producte d¡¯una coalici¨® electoral formada circumstancialment per membres de dos partits rivals, des del punt de vista nacionalista, m¨¦s alguns independents lligats a l¡¯Assemblea Nacional Catalana i a ?mnium Cultural, dues associacions impulsores de la independ¨¨ncia. El seu grau d¡¯integraci¨® ¨¦s, doncs, d¡¯entrada, relatiu. Segon, el president ha dit que nom¨¦s t¨¦ previst encap?alar-lo fins que els catalans exerceixin el dret (sic) a decidir; una vegada complert aquest objectiu, deixa el c¨¤rrec.

Tercer, aquest objectiu s¡¯ha de complir en un termini de 18 mesos, que ja ha transcorregut, de manera que tot s¡¯ha hagut de fer acceleradament, d¡¯una manera visiblement atabalada. Quart, en tot el proc¨¦s el Govern Puigdemont ha estat fortament condicionat per la CUP, una organitzaci¨® pol¨ªtica antisistema, antiglobalitzaci¨® i independentista, de la qual dep¨¨n la seva estabilitat parlament¨¤ria, i no ha pogut trobar suport en cap altre grup. De fet, les CUP nom¨¦s coincideixen amb Junts pel S¨ª en l¡¯independentisme, en res m¨¦s, en tota la resta estan molt distants, sobretot del PDeCAT, en qu¨¨ la m¨¤xima dirigent, Marta Pascal, ocupa un alt c¨¤rrec a la internacional liberal. Aix¨ª doncs, ¨¦s un Govern molt complicat: per l¡¯objectiu, per la composici¨®, pel peculiar president i pels suports parlamentaris.

Tota aquesta complexitat s¡¯ha posat en relleu aquests ¨²ltims dies i s¡¯hi han afegit altres factors. Alguns consellers ¨Ctots del PDeCAT¨C no s¡¯han mostrat disposats a assumir les responsabilitats penals i civils (patrimonials) que comporta el proc¨¦s, cosa que mostra poca confian?a que aquest arribi a una bona fi. El president Puigdemont, pel que sembla, est¨¤ condicionat per un misteri¨®s i invisible comit¨¨ extern al seu Govern, en el qual hi ha, entre d¡¯altres, Artur Mas, que segueix intentant dirigir un proc¨¦s que fa temps que se li ha escapat de les mans. Puigdemont, per la seva banda, un president casual, seleccionat per les CUP, no se sap si obeeix als interessos del seu partit, als del misteri¨®s comit¨¨, als de Junqueras o als seus propis i intransferibles.

En el fons, enmig de tota aquesta confusi¨®, nom¨¦s una cosa sembla clara: la guanyadora de la situaci¨® ¨¦s ERC, l¡¯antiga Converg¨¨ncia est¨¤ en proc¨¦s d¡¯autodestrucci¨® i el catalanisme pol¨ªtic ha virat cap a l¡¯esquerra. Caldria preguntar-se el perqu¨¨, sens dubte hi ha resposta.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.