L¡¯Olimp¨ªada Popular recupera les medalles 81 anys despr¨¦s

La Generalitat de Catalunya va homenatjar ahir dimecres la frustrada Olimp¨ªada Popular de Barcelona del 1936, organitzada com a protesta als Jocs Ol¨ªmpics de Berl¨ªn de l'Alemanya nazi i que es va cancel¡¤lar despr¨¦s del cop d'Estat franquista. El conseller d'Afers Exteriors, Ra¨¹l Romeva, va atorgar tres medalles a una volunt¨¤ria i dos esportistes nonagenaris que van participar en els preparatius de l'esdeveniment esportiu. Romeva va dir que Catalunya hi tenia un deute com a ¡°societat i institucionalment¡±, i va manifestar el seu comprom¨ªs per ¡°saldar-lo¡±. El quart tinent alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, va dir que el pitjor enemic de Catalunya ¨¦s ¡°l'oblit¡±. Entre els assistents hi havia un equip ciclista brit¨¤nic que va viatjar des de Londres sobre dos rodes per acudir a l'homenatge.

Antoni C¨¤noves tenia 16 anys quan Franco es va revoltar contra la Segona Rep¨²blica, el 18 de juliol del 1936. Mesos abans del cop d'Estat, C¨¤noves s'estava entrenant per participar a l'Olimp¨ªada Popular de Barcelona. Era campi¨® de 60 metres bra?a de Catalunya i pertanyia al Club Nataci¨® Barceloneta. ¡°Recordo els dies previs amb molta il¡¤lusi¨®. Havia treballat molt¨ªssims dies a l'Estadi de Montju?c, tamb¨¦ com a voluntari. Per¨° llavors va arribar el cop¡­ i l'Olimp¨ªada no es va poder fer¡±, explica. Ahir, exactament 81 anys despr¨¦s de la data prevista per a la inauguraci¨® de l'Olimp¨ªada, C¨¤noves va rebre una medalla commemorativa en mans del conseller Ra¨¹l Romeva. ¡°Despr¨¦s d'haver patit una guerra i l'exili i, amb 97 anys, la meva alegria m¨¦s gran ¨¦s poder estar viu avui¡±, afegeix.

L'Olimp¨ªada Popular havia estat finan?ada pel Govern de la Rep¨²blica Espanyola, Fran?a i la Generalitat de Catalunya. ¡°Cal que es recordi perqu¨¨ el que realment va ser ¨¦s una protesta contra els Jocs Ol¨ªmpics de Berl¨ªn, que Hitler va aprofitar per fer propaganda del r¨¨gim¡±, explica C¨¤noves. Al voltant de 5.000 esportistes de 23 pa?sos hi estaven inscrits. ¡°Despr¨¦s, la majoria es van allistar com a brigadistes internacionals durant la Guerra Civil¡±, explica Alfons C¨¤noves, de 99 anys i germ¨¤ d'Antoni. "Jo era waterpolista i ens van matar la joventut, no nom¨¦s a nosaltres dos, sin¨® a tota una generaci¨®¡±, diu. Els dos germans van lluitar a la Guerra Civil ¡°fins al final¡±. El 1939, despr¨¦s de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, es van exiliar a Fran?a. ¡°Fa alguns anys vam tornar a Catalunya¡±, expliquen.

Milers d'esportistes estrangers es van quedar a Espanya per lluitar amb el b¨¤ndol republic¨¤. Entre ells, set membres del Clarion Cycling Club 1895, un equip ciclista que va formar part de la delegaci¨® brit¨¤nica i que va arribar a Barcelona sobre dues rodes des de Londres el 1936. Quatre d'ells van morir durant el conflicte. Per recordar els seus antecessors i participar en l'homenatge d'ahir, deu membres de l'equip van repetir la marxa el passat 1 de juliol. La majoria superaven la seixantena d'anys. Com Manuel Moreno, de 77 anys i fill d'exiliats republicans, que va rec¨®rrer els 1.600 quil¨°metres de dist¨¤ncia entre les dues ciutats amb una pr¨°tesi a la cama dreta. ¡°Els meus pares sempre van confiar que algun dia tornarien a Espanya, tot i que despr¨¦s de la II Guerra Mundial van perdre tota esperan?a. Per¨° finalment van morir a Alacant. Va ser molt emotiu que despr¨¦s de d¨¨cades d'exili poguessin morir al seu pa¨ªs¡±, diu.