El c¨¤mping de luxe demana pas

El sector de l'allotjament tur¨ªstic t¨¦ un vell actor que vol reivindicar-se: el c¨¤mping. Els terrenys d'acampada i els bungalous ja no s¨®n nom¨¦s l'alternativa barata als hotels, sin¨® que es posicionen com una aposta tur¨ªstica amb valor propi. L'auge d'aquesta activitat tur¨ªstica s'explica amb l'augment de visitants any rere any, amb 15,8 milions de pernoctacions en c¨¤mpings catalans el 2016, un 4% m¨¦s que l'any anterior segons les dades de l'Idescat. A m¨¦s, les bones previsions per a aquest estiu i l'increment de les inversions per millorar les instal¡¤lacions, especialment les dels bungalous, indiquen que el c¨¤mping ¨¦s una opci¨® que encara t¨¦ molt cam¨ª per rec¨®rrer.

A Catalunya hi ha 348 terrenys d'acampada que poden oferir allotjament a 268.842 persones. ¡°Encara hi ha molts c¨¤mpings tradicionals, dividits per parcel¡¤les i amb un simple punt de llum i aigua per a cada fam¨ªlia, per¨° per seduir els turistes hem de fer un pas m¨¦s i convertir-nos en ciutats de vacances¡±, afirma Miquel Gotanegra, president de la Federaci¨® Catalana de C¨¤mpings i Ciutats de Vacances. Amb aquesta pretensi¨® d'anar m¨¦s enll¨¤ de l'acampada tradicional va n¨¦ixer el concepte del glamping, un joc de paraules que uneix glamur i c¨¤mping.

Aquesta va ser una de les grans apostes del passat sal¨® de turisme B-Travel, celebrat a Fira de Barcelona, en el qual va participar com a assessor Agust¨ª Valls, editor d'una revista especialitzada en el sector. ¡°El glamping t¨¦ com a objectiu donar a con¨¨ixer a la gent que no ¨¦s campista l'oferta actual dels terrenys, que han evolucionat cap al complex tur¨ªstic¡±, explica Valls. Els allotjaments no consisteixen nom¨¦s en una tenda de campanya, sin¨® que ja abunden les petites cases de fusta o un altre tipus d'apartaments, com cabanes penjades dels arbres o caravanes antigues reconvertides en petits pisos.

Aquesta va ser precisament una de les apostes de Laura Mas quan, fa set anys, es va fer c¨¤rrec del c¨¤mping Miramar, a Mont-roig del Camp (Tarragona). ¡°El terreny vivia dels clients fixos, per¨° no ten¨ªem lloc per allotjar nous hostes, aix¨ª que vam decidir reconvertir les caravanes abandonades en apartaments¡±, explica. En l'actualitat el Miramar disposa de 27 caravanes que, juntament amb les petites cases de fusta, busquen satisfer el seu principal client: les fam¨ªlies de pares joves amb fills petits.¡°A m¨¦s de la naturalesa, el principal punt fort dels c¨¤mpings ha de ser tenir unes instal¡¤lacions innovadores i segures per a les fam¨ªlies, el client m¨¦s abundant i el m¨¦s fidel¡±.

¡°Quan anem de vacances, el que volem ¨¦s estar tan b¨¦ com a casa, o millor¡±, indica Gotanegra, que explica que aquesta nova manera de pensar aquesta activitat tur¨ªstica consisteix a convertir-la en una destinaci¨® tur¨ªstica en si mateixa: incloure instal¡¤lacions esportives, parcs aqu¨¤tics, escoles de vela o fins i tot auditoris per fer reunions. ¡°?s molt important que siguem creatius: actualment, entre un 10 i un 15% del personal pertany a l'¨¤mbit de l'oci i l'animaci¨®¡±, detalla.

Inversi¨® constant

El president de la federaci¨® tamb¨¦ ¨¦s el president de l'Associaci¨® de C¨¤mpings de Girona, la prov¨ªncia que, juntament amb la de Tarragona, lidera el sector tant en innovaci¨® com en ocupaci¨®. De les 15,8 milions de pernoctacions que va haver-hi el 2016, a la Costa Brava va haver-n'hi 7 milions i a la Costa Daurada 4,8 milions.

¡°Estem a la Champions dels c¨¤mpings europeus, rebem guardons cada any, per¨° per competir amb els altres pa?sos hem de fer inversions¡±, assegura Gotanegra. El 2017, els c¨¤mpings gironins ja hi han invertit un 47% m¨¦s que el 2016, amb 25 milions d'euros que han servit per millorar les instal¡¤lacions, els apartaments i tendes o fer els establiments eficients energ¨¨ticament. La inversi¨® en els ¨²ltims quatre anys ha estat de 70,5 milions d'euros, en un sector que, nom¨¦s a Girona, crea cada estiu 6.500 ocupacions.

Encara que en el sector tots s'adonen de l'evoluci¨® i de la necessitat d'invertir-hi, hi ha establiments m¨¦s avan?ats en la transici¨® cap a les ciutats de vacances, i n'hi ha que tenen alguns impediments. ?s el cas del c¨¤mping Pola, un terreny dels anys 60 situat en una cala entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Gu¨ªxols que, en estar en una zona verda, no pot dur a terme totes les renovacions que serien necess¨¤ries per al negoci. D'altra banda, t¨¦ l'avantatge d'estar en un paratge natural del qual l'actual propiet¨¤ria, B¨¢rbara Giovanoli, n'est¨¤ molt orgullosa. Giovanoli, de nacionalitat su?ssa, es va fer c¨¤rrec del c¨¤mping el 1993 i t¨¦ molt clars els objectius del c¨¤mping del futur: ¡°Hem evolucionat molt, fins al punt que la qualitat en alguns casos ¨¦s superior a la d'alguns hotels¡±, afirma. ¡°De ser un espai per a caravanes, s'ha arribat en alguns c¨¤mpings a oferir un 50 o un 60% de les places en m¨°duls o bungalous: el resultat ¨¦s que ofereixes al client una petita caseta que no t¨¦ res a envejar a un apartament¡±.