Cela i Jaume Pla, una relaci¨® que va quedar gravada

¡°Qu¨¨ cony em voldr¨¤ vendre aquest paio?¡±, se li escapa a Camilo Jos¨¦ Cela en veure a la recepci¨® de l'Hotel Col¨®n de Barcelona l'home amb cartera amb el qual, a contracor, s'ha citat aquest dia de gener del 1958. El personatge, amb bigoti, fumador en pipa, ¨¦s una persona molt seriosa: li planteja al ja consagrat autor de La familia de Pascual Duarte i La colmena una edici¨® de bibli¨°fil del seu Viaje a la Alcarria. Cela, amb prou feines superat el primer impacte, en rep un segon: l'agut venedor li comenta que haur¨¤ de retocar els textos perqu¨¨ ha observat que, dels 11 cap¨ªtols del volum, sis comencen per i i tres, per a, la qual cosa seria un contrasentit est¨¨tic en una obra aix¨ª. ¡°Farem un llibre magn¨ªfic; m¨¦s ben dit, una s¨¨rie magn¨ªfica¡±, li escriur¨¤ ja el 28 de gener el barbut i una mica petulant escriptor al final de la quartilla amb marxamo de la RAE, on havia pres possessi¨® de la butaca Q vuit mesos abans.

Fou all¨° l'inici d'una fruct¨ªfera simbiosi de bibli¨°fil de m¨¦s de 16 anys entre un escriptor ambici¨®s que amb 42 anys segueix planificant mil¡¤lim¨¨tricament la seva carrera i Jaume Pla, ja llavors, amb 44, un dels millors editors i gravadors peninsulars. La cartesiana i nodrida exposici¨® Jaume Pla i Camilo Jos¨¦ Cela: units per la bibliof¨ªlia aix¨ª ho ratifica, fins al 29 de juliol, a la Biblioteca de Catalunya, propiet¨¤ria de bona part del fons de Pla.

Cela, ho va anar descobrint, havia conegut en Pla (Rub¨ª, 1914; Barcelona, 1995) un home de car¨¤cter, singular, castigat dues vegades per la Guerra Civil: va distorsionar la seva carrera art¨ªstica (representava la mateixa est¨¨tica que la Generalitat apadrin¨¤ en el seu selecte llibre 33 pintors catalans que va editar el Comissariat de Propaganda el 1937) i el va fer passar per camps de refugiats francesos, i tornar a Barcelona amb nom fals. Qui seria de les poques persones que a Espanya sabria fer servir b¨¦ un bur¨ª, va entrar al m¨®n del gravat en treballar a l'editorial Muntaner y Sim¨®n, on feia servir armilles de paraig¨¹es passades per l'esmolador, andr¨°mina rudiment¨¤ria per a qui seria tan escrupol¨®s tota la seva vida.

Nom¨¦s podia sortir d'aqu¨ª un virtu¨®s. El geni va fer la resta: les m¨²ltiples dificultats de treballar amb un altre exquisit, Carles Riba, a les planxes de coure per a 20 Tannkas (1945) el va conduir a la que seria la seva premissa m¨¤xima: primer, els gravats; despr¨¦s, es busca autor per embellir les imatges. La filosofia i l'amor pel gravat el va portar a fer classes gratu?tes per transmetre l'ofici i, ja ficat en la bibliof¨ªlia amb gust exquisit i rigor temible, a pagar m¨¦s als gravadors que als escriptors. El zenit d'aquesta pol¨ªtica arribaria el 1960: dibuixant amb el bur¨ª mentre viatjava pels paisatges de Castella, va pensar en Miguel Delibes per acompanyar-los. No el coneixia de res, per¨° l'hi va demanar. Textos in¨¨dits, ¨¦s clar. No rotund de l'autor de La sombra del cipr¨¦s es alargada: que esculli de tota la seva obra els fragments que vulgui. Graellada val¡¤lisoletana: amics a les postres i Delibes escriur¨¤ expressament, en una bella obra de Jaume Pla nom¨¦s comparable a la seva L¡¯Albufera de Val¨¨ncia, on la ploma era la de Joan Fuster.

Quan hi ha haver la trobada Cela-Pla, si aquell havia creat Papeles de Son Armadans, aquest ja feia una d¨¨cada que feia els seus llibres a les Edicions de la Rosa Vera, que va aixecar a pols davant galeristes i editors que, com a resposta als seus projectes, recordava que sempre li preguntaven: ¡°I amb tot aix¨°, quant es podr¨¤ guanyar?¡±. Posse?dor d'una ¡°virtut d'orgull considerable¡±, com el qualifica l'estudi¨®s de l'art Francesc Fontbona, va acabar trobant el mecenatge (es repartien beneficis de gravats sobrants) de Victor Maria de Imbert, l'¨²nic que li va formular la pregunta a l'inrev¨¦s: ¡°I quant perdrem amb aix¨°?¡±. Gaireb¨¦ mai res perqu¨¨, sempre amb criteri, mai de forma gratu?ta, va formar parelles de sintonia imbatible: Enric Crist¨°fol Ricart amb Eugeni d¡¯Ors; Josep Granyer amb Ramon Llull; ell mateix amb Agust¨ª Esclassans; Albert R¨¤fols Casamada amb Jordi Sarsanedas¡­

Les pipes de Picasso

Cela, astut, quan es troba amb Jaume Pla, ja sap des de fa uns anys que ha de reorientar la seva traject¨°ria, erosionada pel seu exc¨¦s d'egocentrisme histri¨°nic i alguna defensa pol¨ªtica ja q¨¹estionable a mitjans dels 50, opinen estudiosos com Jordi Amat. Per aix¨°, el 1956 crea la revista intel¡¤lectual liberal Papeles de Son Armadans i es relaciona amb l'exili. I especialment amb artistes pl¨¤stics. Aqu¨ª li anir¨¤ molt b¨¦ Jaume Pla. I viceversa. ?s una bona simbiosi. Van col¡¤laborar 16 anys, la qual cosa es va traduir en m¨¦s de 500 cartes creuades. El zenit, en all¨° bibliogr¨¤fic, va ser Gavilla de f¨¢bulas sin amor (1960): text de Cela i il¡¤lustracions de Pablo Picasso. Pla i Cela van anar a veure el pintor i la seva dona, Jacqueline, a Canes. En l'exposici¨®, a m¨¦s de totes les maquetes, planxes i factures imaginables, des dels anys 40, de tots dos, hi ha quatre fotografies que immortalitzen la trobada amb el geni malagueny. ¡°Si ho arribo a saber, m'hi hauria esfor?at m¨¦s¡±, va dir Picasso en veure el resultat. Hi ha dues pipes de l'artista: ¨¦s el que es va atrevir a demanar-li Pla quan aquest li va proposar que li deman¨¦s el que volgu¨¦s. No va sol¡¤licitar cap dibuix, per timidesa o per orgull.

Quan els problemes de vista van agreujar-se, Pla va deixar de gravar i va saltar a l'escriptura, que li va sortir gaireb¨¦ tan b¨¦ com all¨° altre. Els 38 retrats de Famosos i oblidats (1989) i el diari De l¡¯art i de l¡¯artista, premi Sant Joan 1995, demostren ¡°una vivacitat, ironia i riquesa l¨¨xica extraordin¨¤ria; t¨¦ fins i tot un punt de l'altre Pla, del Josep¡±, opina Fontbona. El 1988, l'alcalde Pasqual Maragall li va encarregar el llibre Una biografia de Barcelona amb el qual va obsequiar els visitants il¡¤lustres. No cal dir que Jaume Pla ho va idear tot. I no cal dir, tampoc, que aquest llibre es cotitza a 3.000 euros a la Xarxa. El que ¨¦s genial sempre t¨¦ un preu.