Escriptors i artistes catalans opinen sobre el refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre

Eduardo Mendoza, premi Cervantes, creu que el refer¨¨ndum proposat per a l'1 d'octubre ¨¦s "un proc¨¦s descarrilat". Juan Mars¨¦, tamb¨¦ guanyador d'aquest premi, pensa que "¨¦s rigorosament incompatible amb un Estat de dret". Joan Manuel Serrat, el cantant catal¨¤ m¨¦s fam¨®s, diu: "Jo no aniria a votar en unes eleccions que no interpel¡¤lessin la majoria de la ciutadania i que no fossin realment vinculants". "Haurien de passar coses perqu¨¨ un fet de tanta import¨¤ncia es faci amb les garanties que requereix una decisi¨® tan greu". Els ciutadans han d'estar informats "perqu¨¨ puguin decidir, i en una situaci¨® en qu¨¨ la seva decisi¨® no es vegi coaccionada". I afegeix: "Cal posar en discussi¨® si en aquest cas els mobilitzadors han seguit aquest cam¨ª".

No l'han seguit, segons Joan Botella, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica i deg¨¤ de Dret de la Universitat de Barcelona. No hi ha, diu, "una validaci¨® internacional; no es donen les circumst¨¤ncies de colonitzaci¨® o dominaci¨®; no ¨¦s conforme amb la regulaci¨® constitucional espanyola; no hi ha una Junta del Cens, no hi ha llei electoral, no hi ha neutralitat dels convocants; i es dona la paradoxa que no est¨¤ convocat, est¨¤ anunciat verbalment, i sembla l¨°gic que un refer¨¨ndum d'aquesta transcend¨¨ncia tingui una convocat¨°ria que prevegi un per¨ªode ampli abans que es faci". Tot aix¨° falta, i ¨¦s el que el va portar a escriure a EL PA?S el 4 de juliol l'article que va titular No ¨¦s un refer¨¨ndum. Per explicar la seva perplexitat cita Brecht: "Quins temps aquests en qu¨¨ cal lluitar pel que ¨¦s evident".

Mendoza assenyala: "Es far¨¤ perqu¨¨ han dit que s'ha de fer. Per¨°, tal com es fa, el mateix refer¨¨ndum anul¡¤la la seva ra¨® de ser. Tot ¨¦s un proc¨¦s descarrilat. El tren segueix corrent, per¨° ja fora de les vies". La culpa ¨¦s de tots, diu; per¨° sobretot "d'haver barrejat tot aix¨° amb el nacionalisme". El nacionalisme "¨¦s d'un altre temps i no ¨¦s rellevant en aquesta q¨¹esti¨®, i ho ha tapat tot. No soc equidistant, per¨° s¨ª que entenc les raons i les desraons d'uns i altres". Les conseq¨¹¨¨ncies d'aquest "proc¨¦s descarrilat" s¨®n importants i ja es pateixen: "La despesa extraordin¨¤ria. ?s impossible calcular la quantitat de coses que no s'han fet per aquest problema". A ell li resulta simb¨°lica la resposta que va donar Artur Mas als qui li van preguntar qu¨¨ passaria amb la Lliga. "El M¨°naco juga amb Fran?a". "Aix¨° que ¨¦s anecd¨°tic ¨¦s simb¨°lic de tot: a algun lloc hem d'estar encaixats. Catalunya amb si mateixa ¨¦s una utopia molt estranya que pertany al camp de la ci¨¨ncia-ficci¨®", conclou el creador de Gurb.

Serrat afirma que "la flama" que va produir aquest descarrilament de qu¨¨ parla Mendoza va ser "l'Estatut que Zapatero va prometre defensar el 2006". Aquest Estatut "va provocar una guerra de sords", en la qual el PP va intervenir animant a fer "boicot als productes catalans i va instal¡¤lar taules contra aquell Estatut". Passi el que passi ara, "s'ha empastifat?la casa; en el futur proper quedaran greus ferides que no s¨¦ si la resta d'Espanya sabr¨¤ apreciar".

Mars¨¦ explica: "El que es proposa el Govern ¨¦s rigorosament incompatible amb un Estat de dret. No necessito cap m¨¦s argument per rebutjar aquesta proposta. Jo no soc nacionalista i totes les banderes em repugnen. Soc m¨¦s aviat provinci¨¤, fins i tot comarcal. Soc de poble, de camp. Amb l'hort n'hi ha prou". "?s ben clar: que un grupuscle antisistema com la CUP, una colla d'impresentables plens d'estult¨ªcia i ronya ideol¨°gica, tingui agafat el despentinat president Puigdemont pels ous i pugui determinar els Pressupostos Generals de la Generalitat i les derives m¨¦s delirants (com demanar que la catedral es converteixi en un mercat) que adornin el projecte de secessi¨®, mostra fins a quin punt la societat catalana est¨¤ abocada al futur m¨¦s incert, rid¨ªcul i calamit¨®s". "La trista realitat", diu Mars¨¦, "¨¦s que el senyor Puigdemont i el senyor Junqueras, dues llumeneres pol¨ªtiques que passaran a la hist¨°ria de l'esperpent ib¨¨ric, comparteixen, com ha escrit Valent¨ª Puig, una aparatosa ignor¨¤ncia sobre l'Estat de dret i sobre la pol¨ªtica, i, en concret, sobre la hist¨°ria pol¨ªtica de Catalunya i de tot Espanya". El repugna "el relat maniqueu del Govern, el desvergonyiment i la impunitat amb qu¨¨ Puigdemont i Junqueras menteixen quan parlen en nom del poble, quan apel¡¤len reiteradament i de la manera m¨¦s miserable al?mandat del poble que diuen que han rebut. I d'aquesta empanada mental que anomenen el?dret a decidir¡­ S¨ª, d'acord, per¨° a decidir qu¨¨? Que marxem d'Espanya i d'Europa?".

"Hi ha una altra q¨¹esti¨® de fons", afegeix l'autor d'?ltimas tardes amb Teresa, "des de fa massa temps ens manen pol¨ªtics, tant des de Madrid com des de Barcelona, que s¨®n uns incompetents o b¨¦ uns corruptes. I em temo que seguirem aix¨ª, ¨¦s a dir, que continuaran defraudant-nos o robant-nos, aix¨ª que m'¨¦s igual que em robin des de Madrid o des de Barcelona".

"No hi haur¨¤ refer¨¨ndum¡±, diu, "per¨° el mal ja est¨¤ fet. Estan registrats els bons catalans i els mals catalans. Per¨° hi haur¨¤ noves eleccions, necess¨¤ries per a la futura estabilitat de la pol¨ªtica catalana. Aquesta ¨¦s la sortida de l'atzucac".

I, ir¨°nicament, Mars¨¦ dona aquesta "¨²ltima not¨ªcia": "El pentinat del president Puigdemont ha estat declarat d'inter¨¨s tur¨ªstic internacional, i el proc¨¦s,?d'inter¨¨s tur¨ªstic comarcal. Sembla que no ho veuen clar. El pentinat, vull dir".

Francisco Rico, acad¨¨mic, utilitza Cervantes com a refer¨¨ncia. I diu: "Estic content amb el proc¨¦s. ?s un espectacle incre?blement divertit. D'una banda, sembla una com¨¨dia de Cervantes:?El enga?o a los ojos. Davant d'uns, les urnes s¨®n per al refer¨¨ndum; davant dels altres, no se sap. Des de l'octubre, la Hisenda catalana podr¨¤ recaptar els impostos estatals; per¨° a l'octubre ja no caldr¨¤ pagar a l'Estat. La tan temuda inhabilitaci¨® arribar¨¤ quan no calgui complir-la. I aix¨ª tot. ?s tot un disbarat".

"I, d'altra banda, un rid¨ªcul delirant. Cada dos dies, tots els teloners flanquejant el president en un moment hist¨°ric, amb les mans a l'altura del cervell, i tots convertits, per la situaci¨® grotesca, en caricatures d'ells mateixos, com si es pos¨¦ssim malnoms a ells mateixos: peluts, serrelluts, la jaqueta i la boca desarticulades¡­ I mentrestant els catalans sense govern. No s'ho mereixen".

Don Tancredo

L'editor Jordi Herralde: "El problema catal¨¤, ¨¦s a dir, el problema espanyol o viceversa, de tanta durada (gaireb¨¦ abans-d'ahir, considerant el llarg recorregut, Ortega y Gasset ja va al¡¤ludir a la famosa conllevancia), s'ha aguditzat inesperadament els ¨²ltims anys. Els responsables del Govern catal¨¤ i del Govern central s'han embrancat en un campionat de disbarats (variants de Don Tancredo i de hooligan?) que han portat a la impossible situaci¨® actual. La Hist¨°ria els absoldr¨¤?: hi ha dubtes importants entre els experts". "La independ¨¨ncia em sembla objectivament impossible per la correlaci¨® de forces, l'escenari internacional i la composici¨® de la societat catalana, com van demostrar les ¨²ltimes eleccions. Aix¨°, en el fons, ho saben fins i tot molts independentistes que no confonen la realitat i el desig, per m¨¦s exaltant que sigui". "El meu estat d'¨¤nim: variants de l'estupor veient com es va decantant el tradicional c¨°ctel del seny i la rauxa, minuciosament vigilat per l'anomenada brigada Aranzadi. Bibliografia recomanada: Guillermo el travieso,?de Richmal Crompton, Zipi y Zape, d'Escobar, i tant de bo puguem evitar la relectura d'El rinoceront, de Ionesco". "Un efecte positiu, suposo, del conflicte: no pocs jacobins recalcitrants, del PSOE, per exemple, ara semblen conscients de la ineludible necessitat de canviar les regles de joc en el tema catal¨¤. Tamb¨¦ a Podem. Del PP i el seu 'mass¨ªs de la ra?a' i 'Santiago y cierra Espanya!' ben poc es pot esperar".

Mario Gas, actor i director: "?s inalienable votar i decidir. I ¨¦s ineludible fer un refer¨¨ndum. No soc independentista, per¨° crec que el Govern [espanyol] s'ha mostrat insensible a la q¨¹esti¨® catalana; ja ho ¨¦s en altres q¨¹estions socials, per¨° aqu¨ª ha propiciat un deteriorament immens, erigint com un tot inamovible una Constituci¨® que ha de ser una carta mal¡¤leable segons les necessitats. Cal buscar solucions, no judicialitzar, ni no fer res esperant que passin coses fins a provocar una situaci¨® gangrenada que ning¨² vol arreglar. Molta gent vol la independ¨¨ncia, alguns altres volen el federalisme, i altres, que tot es quedi com est¨¤. Aquesta disjuntiva ha de seguir el seu curs sense que s'intoxiqui des de l'Estat. Han de negociar, que entrin en el panorama persones que responguin a principis m¨¦s federalistes. Que tot transcorri sense coercions que responguin a la malaptesa?radical d'un Govern que massacra Espanya i, per tant, tamb¨¦ Catalunya. El Govern ha actuat amb precipitaci¨®, havia d'haver buscat pactes per arribar a oferir normalment el dret a decidir que se sent des que l'Estatut va ser massacrat¡±.

Llu¨ªs Pasqual (prepara una Medea per al Lliure, que dirigeix) diu: "?s un refer¨¨ndum, no ¨¦s un acte per declarar la independ¨¨ncia. ?s una consulta sobre la independ¨¨ncia. I ¨¦s per votar. Em sembla molt estrany que una Constituci¨® es pugui modificar en un proc¨¦s expr¨¦s i que, en canvi, els pol¨ªtics no trobin un sistema leg¨ªtim perqu¨¨ aqu¨ª es pugui votar". Aquest vot "permetria con¨¨ixer quants s¨®n els independentistes i quants no ho s¨®n". "?s evident que ning¨² s'ha assegut a dialogar de deb¨°. Soraya Sa¨¦nz de Santamar¨ªa va venir¡­ a asseure's amb el delegat del Govern espanyol. Aqu¨ª viuen cercles que es retroalimenten, uns de la seva fe, uns altres de la seva legitimitat". I el que hi ha ¨¦s "un el¨¤stic que es tensa per les dues bandes i que a tots ens petar¨¤ als morros". Es va criar creient que calia destruir fronteres, no posar-ne. ¡°I ara vull votar. El model federal permet molts graus d'autogovern". "El Govern ha actuat provocant de vegades un gran desconcert". I algunes coses que han passat, com la dimissi¨® del cap dels Mossos, "han creat certa por: qui protegir¨¤ tots els ciutadans en aquest proc¨¦s?".

Provocaci¨®

Valent¨ª Puig, escriptor: "Entenc que es viu d'una manera molt diferent a Barcelona i a la Catalunya que podr¨ªem anomenar Catalunya profunda. A Barcelona el tema ja no predomina en les converses i han desaparegut moltes banderes estelades. En el dia a dia, excepte si un at¨¦n l'entorn medi¨¤tic del proc¨¦s, en major o menor mesura pagat amb diners p¨²blics, el que queda ¨¦s molta confusi¨® sem¨¤ntica, al mateix temps que despunten noves plataformes i moviments antisecessionistes. Hi ha un declivi de l'espiral del silenci. Alhora, passivitat, fatiga. Personalment, la impressi¨® ¨¦s que ¡ªen el millor dels casos¡ª entrarem en un laberint tosc i arriscat, i ning¨² sap com se surt¡±.

"Es parla molt del post-1 d'octubre. En realitat, abans hi ha el camp de mines del pre-1 d'octubre perqu¨¨ caldr¨¤ veure si s¨®n jornades conflictives o transcorren raonablement. ?s manifest que el secessionisme busca provocar respostes desmesurades, i possiblement aviat apareixer¨¤ cert llenguatge paramilitar. En fi, es busca una escenificaci¨® que atregui les c¨¤meres de televisi¨® per distorsionar el que en si ¨¦s una q¨¹esti¨® de legalitat s¨ª o no. El mite de la pla?a Tahrir el tenim aqu¨ª a m¨¤ per a mobilitzacions de ruptura, inestabilitat. Aquestes s¨ª que s¨®n preguntes que cal fer: quanta gent pot mobilitzar l'anul¡¤laci¨® del refer¨¨ndum i com ser¨¤ la resposta de l'Estat de dret".

"La idea de considerar no dem¨°crates els qui no votaran en un refer¨¨ndum il¡¤legal ¨¦s una altra provocaci¨® incontrolada. Guanya terreny la impressi¨® que tot ¨¦s una lluita pel poder: Puigdemont, despr¨¦s Junqueras, l'ombra pat¨¨tica d'Artur Mas, la palanca antisistema de la CUP. Aix¨° instiga l'esperit kamikaze de Puigdemont, un dels pol¨ªtics m¨¦s regressius d'Europa i sense arrelament constatable en la societat catalana, excepte en reductes?okupes?i fonamentalistes. Les classes mitjanes ja estan en una altra cosa".

Patricia Soley-Beltr¨¢n, soci¨°loga cultural, guanyadora del premi d'assaig Herralde del 2015 per Divinas, creu que "en una situaci¨® normal no cal tenir por que la ciutadania s'expressi. ?s una situaci¨® normal? No. Jur¨ªdicament hi ha moltes llacunes, amb la qual cosa aquest refer¨¨ndum no reflectiria la realitat catalana. Un refer¨¨ndum amb plenes garanties democr¨¤tiques hauria de tenir un cens correcte, l'hauria de conduir sense coaccions de cap dels dos governs i, idealment, autoritzat". L'actitud del PP davant l'Estatut va ser tamb¨¦ el comen?ament d'aquesta "sordera comuna".

Segons Soley-Beltr¨¢n, "calia haver deixar a una banda les certeses", "buscar la conc¨°rdia que afavorissin la pau i l'entesa. Va ser un error molt greu el boicot del PP als productes catalans, potser aquest va ser el principi de tot, com el rebuig que des d'aquelles mateixes files es va fer de l'Estatut. La idea plurinacional, que ara abra?a el PSOE de Pedro S¨¢nchez, no ¨¦s tan dif¨ªcil d'entendre. Caldria moure's contra les actituds excloents, de les quals tamb¨¦ participa el nacionalisme catal¨¤. No ¨¦s tard. El moment ¨¦s perfecte, aquesta ¨¦s una Espanya diversa, hi ha riquesa. El moment ¨¦s ara per negociar, per tornar a taules de di¨¤leg. Fer una cosa que no s'ha fet mai: que s'ensenyin les lleng¨¹es nacionals a tot Espanya, que s'utilitzin els mitjans p¨²blics per divulgar i donar suport a les cultures diverses, perqu¨¨ ens coneguem millor".

Isabel Coixet, cineasta, va explicar la seva posici¨® a?Una visi¨® na?f del refer¨¨ndum (EL PA?S, 19 de juliol). Ara afegeix: "Els artistes no tenim l'obligaci¨® de parlar, per¨° no pots fugir d'estudi. Ve una era en qu¨¨ les opinions volen i, com els culs, tots en tenim una. I l'hem de mostrar". La hist¨°ria ha anat enrere moltes vegades, diu Coixet, en molts temes. "S'han anat extremant les posicions, per¨° jo no veig contradicci¨® entre ser catal¨¤ i ser espanyol. Un noi de 24 anys em deia l'altre dia a Mallorca que el seu besavi havia lluitat amb Hitler, ell havia viatjat per It¨¤lia, pels Estats Units, per Espanya, i ara vivia a Balears. Ell se sentia europeu. I jo em sento europea, catalana, espanyola, de Gr¨¤cia¡­. Em sento fins i tot de Calanda!" Un refer¨¨ndum? "Si estigu¨¦s ben fet, amb el cens ben fet, que no tingu¨¦s nom¨¦s dues alternatives¡­ Jo no crec que un refer¨¨ndum sigui la pr¨¤ctica m¨¦s democr¨¤tica del m¨®n, i aquest est¨¤ muntat per aquells que volen el que volen". Aquell article mostrant les seves opinions t¨¦ 1.050 paraules. Quina paraula defineix el seu ¨¤nim? "Des¨¤nim".

Josep Ramoneda, assagista, "aniria a votar, per¨° no crec que es vagi a votar". La independ¨¨ncia va ser una opci¨® minorit¨¤ria, fins que Esquerra va obrir una finestreta i es va obrir pas la utopia. "Amb l'Estatut s'haurien guanyat vint anys¡­" Ramoneda creu que el refer¨¨ndum no es far¨¤, "les condicions s¨®n molt prec¨¤ries". La nova etapa "passar¨¤ per unes eleccions". El cansa "el doble llenguatge dels qui diuen en p¨²blic que es votar¨¤ i que en privat diuen que ¨¦s gaireb¨¦ impossible, perqu¨¨ l'Estat ¨¦s l'Estat¡­ Hi ha pol¨ªtics que han comen?at a donar senyals que no s'ho creuen". La sensaci¨®, diu Ramoneda, ¨¦s "de sana incertesa".

N¨²ria Amat, autora de la novel¡¤la El Sanatorio, sobre les conseq¨¹¨¨ncies del proc¨¦s ("al¡¤legoria d'una civilitzaci¨® malalta"), assenyala: "L'1-O ¨¦s l'¨²ltim cartutx per enganyar els catalans de bona fe". Com "els tr¨¤gics nacionalismes europeus, manipula els mitjans, enganya la poblaci¨®". "No hi haur¨¤ refer¨¨ndum", diu, "perqu¨¨ confiem en la responsabilitat del Govern [espanyol]" per impedir-lo "amb els mitjans legals i dem¨°crates al seu abast". I si sorgeixen "altre cop les urnes, no cal votar", diu amb ¨¨mfasi. Els dirigents del proc¨¦s han dividit Catalunya "en amics i enemics". Segons el seu parer, "els paranys de la veu cantant del separatisme catal¨¤ institu?t recentment en l'anomenat proc¨¦s s¨®n ben coneguts per la seva insist¨¨ncia a utilitzar una propaganda similar a la dels tr¨¤gics nacionalismes europeus. Manipulant els mitjans, enganyant la poblaci¨®. S¨®n molts els que callen, perqu¨¨ tenen por de perdre la feina, la vida social, familiar..., que els marginin. Unes raons que conec b¨¦. He rebut amenaces, insults, faltes de respecte. Per¨° cal dir que aquesta actitud repressiva ha anat a menys. Com s'ha comprovat amb la publicaci¨® de la meva ¨²ltima novel¡¤la, on els callats decideixen lluitar contra la massa manipulada que obeeix, encarna l'homogene?tzaci¨® de les idees, t¨¦ por de rebel¡¤lar-se i denuncia els que discrepen".