Lli?¨® magistral de lectura po¨¨tica ritmada

El vell professor va tornar a impartir la seva classe magistral davant d'un grup d'alumnes avantatjats que ja se sabien de mem¨°ria la majoria dels seus ensenyaments. Aquesta vegada va ser als jardins del castell de Peralada en una nit agradable malgrat la xafogor i amb totes les entrades esgotades per endavant. Els seus alumnes, ni molt joves ni molt vells, van treure de l'armari algunes de les seves millors gales per a l'ocasi¨®, entorn obliga, per¨° es van rendir amb la mateixa euf¨°ria juvenil de sempre.

Franco Battiato ¨¦s un habitual dels nostres escenaris per¨° en cada visita sorpr¨¨n, per b¨¦ o per malament, per¨° sorpr¨¨n. En canvi, en la nit del dissabte no va haver-hi sorpreses. La sort dels seus fidels seguidors va ser que el seu ¨²ltim llan?ament discogr¨¤fic (en tres o sis ced¨¦s amb els seus corresponents dvds) es titula Anthology i aix¨° va ser precisament el que va oferir a Peralada: una antologia molt ben seleccionada dels seus quaranta-dos anys de carrera professional. Una altra cosa ¨¦s com la va oferir, perqu¨¨ poc o gens van tenir a veure moltes de les seves versions actuals amb els originals clavats en la mem¨°ria dels seus incondicionals. Per¨° com el p¨²blic ho era, d'incondicional, la vetllada va disc¨®rrer entre l'¨¨xit i l'apoteosi. I, al final, tothom va oblidar restriccions socials i va acabar ballant Voglio vederti danzare. El professor tamb¨¦ va intentar ballar amb el seu perenne posat maldestre que el fa encara m¨¦s entranyable.

Fa temps que la veu de Franco Battiato va perdre molts dels seus atributs per¨° el sicili¨¤ compensa aquestes manques (d'altra banda normals als seus setanta-dos anys) amb carisma. I carisma li sobra. Ara recita de forma ritmada els seus poemes sobre melodies molt ben constru?des, sensuals i properes. Encara que aquesta vegada m¨¦s que de recitar hauria de parlar-se de llegir perqu¨¨ el cantautor no va desenganxar els ulls en tota la nit d'un enorme teleprompter que presidia l'escenari. Encara aix¨ª llegeix amb tanta sensibilitat i emoci¨® que aviat s'oblida l'abs¨¨ncia de veu i la pres¨¨ncia de l'andr¨°mina electr¨°nica.

A Peralada el seu vell amic i col¡¤laborador Juri Camisasca m¨¦s que ajudar-lo el va trair una mica. Van compartir tres can?ons per¨° va ser a Nomadi, obra de Camisasca popularitzada per Battiato, on les difer¨¨ncies vocals es van fer massa evidents. Per¨° com ning¨² espera trobar en Battiato un tenor oper¨ªstic en el seu millor moment tot va prosseguir com si no hagu¨¦s passat res.

Durant gaireb¨¦ dues hores Franco Battiato va viatjar al llarg de la seva carrera acompanyat de piano, sintetitzadors i un magn¨ªfic quartet de corda cl¨¤ssic, el Nuovo Quartetto Italiano, amb molta i potent pres¨¨ncia en la majoria de temes. Assegut sobre un gran coix¨ª fosc en una tarima amb la seva corresponent catifa de tons vermellosos, una tassa d'infusi¨® i els seus enormes auriculars, Battiato va passar de la seva proximitat instrumental tan suau al techno amb bases pregravades, va incloure algun toc de vell rocker i molt minimalisme deutor de Philip Glass. No va faltar pr¨¤cticament cap dels seus grans ¨¨xits des d'I treni di Tozeur, Prospettiva Nevski o L¡¯era del cinghiale bianco a E ti vengo a cercare que va tancar el concert abans dels bisos. Va versionar Sergio Endrigo i Jacques Brel i va acabar la vetllada convertint les graderies del castell en una pista de ball amb la seva ja esmentada Voglio vederti danzare. Nit rodona malgrat la falta de veu del protagonista.