Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona 92, un volc¨¤ d¡¯emocions per a l¡¯esport mundial

Hi va haver alg¨² que, despr¨¦s que es clausuressin els Jocs del 1992, va llan?ar una proposta estrafol¨¤ria. Que la competici¨®, despr¨¦s de la ja compromesa cita d'Atlanta el 1996, pass¨¦s a celebrar-se de manera permanent a Barcelona. Aix¨ª d'entusiasmat va quedar Paul Witteman, periodista de la revista Time, prec¨ªs a l'hora d'escollir el rei de la cita: ¡°Magic Johnson ha estat l'home. Ha tocat el cor de la gent amb el seu optimisme i la seva personalitat¡±. Un rei que no hauria pogut ni tan sols competir si no hagu¨¦s estat per la votaci¨® que va fer la Federaci¨® Internacional de B¨¤squet (FIBA) l'abril del 1989. 56-13 va ser el recompte que va obrir la porta dels Jocs als jugadors de la NBA, malgrat el vot en contra de la Federaci¨® dels EUA.

El Dream Team, liderat per Magic, Michael Jordan i Larry Bird, es va consagrar com la quinta ess¨¨ncia dels esports d'equip. Va guanyar els vuit partits que va disputar, va anotar una mitjana de 117 punts, amb un avantatge de 43, i el seleccionador, Chuck Daly, no va demanar ni un sol temps mort. 25 anys despr¨¦s, aquella formaci¨® que Daly va comparar amb una gran banda de celebritats del rock & roll, mant¨¦ intacta la seva aura.

M¨¢s informaci¨®n

Javier Sotomayor i Daniel Plaza, el somni d'or compleix 25 anys

Voluntaris sota el pebetero ol¨ªmpic, 25 anys despr¨¦s

Estiu-Hivern, mar i muntanya

Els Jocs van ser un volc¨¤ d'emocions. Nom¨¦s es va batre un r¨¨cord mundial individual en atletisme. Per¨° la descomunal marca del nord-americ¨¤ Kevin Young als 400 metres tanques segueix vigent. Els seus 46,78 segons van superar els 47,02 d'Edwin Moses. Carl Lewis, malgrat que no es va classificar en els trials per als 100 i els 200 metres, va guanyar el salt de longitud i el relleu 4x100, amb r¨¨cord del m¨®n, i va elevar a vuit ors la seva collita ol¨ªmpica, culminada amb el nov¨¨ a Atlanta 96. Linford Christie i Gail Devers van ser els reis de la velocitat a l'estadi de Montju?c. All¨¤ es van viure escenes apote¨°siques, com el triomf de la dona que va desafiar les amenaces per c¨®rrer sense vel, l'algeriana Hassiba Boulmerka, als 1.500 metres, la mateixa dist¨¤ncia en qu¨¨ Ferm¨ªn Cacho va portar l'¨¨xtasi a la graderia. I all¨¤ va deixar de ser invencible Serguei Bubka i es va viure el commovedor esfor? del brit¨¤nic Derek Redmon. Es va lesionar tan bon punt va sortir, per¨° va completar els 400 metres a peu coix, recolzat en el seu pare, que va saltar des de la graderia. Igualment colpidora va ser la imatge de l'ensopegada de Devers en l'¨²ltima tanca. No va poder repetir l'or dels 100 metres llisos.

El gimnasta Vitali Sxerbo va fer vibrar el Sant Jordi. Va guanyar sis ors ¨Cquatre en un dia¨C i es va emocionar amb l'himne bielor¨²s. ¡°Detesto l'himne i la bandera que ens havien imposat¡±, va dir en refer¨¨ncia a l'Equip Unificat (CEI), que va agrupar els esportistes de diverses ex-rep¨²bliques sovi¨¨tiques.

L'hongaresa Krisztina Egerszegi va guanyar tres ors, i a la piscina tamb¨¦ van brillar l'australi¨¤ Kieren Perkins i els russos Aleksandr Popov i Ievgueni Sadovi. Tampoc va faltar el drama a l'aigua. El nord-americ¨¤ Ron Karnaugh era el favorit a l'or en els 200 estils. Va acabar sis¨¨. El seu pare havia mort sis dies abans durant la cerim¨°nia inaugural.