Hi va guanyar la ciutat

¡°Fem la ciutat del 1993¡±, deia l'esl¨°gan una vegada obtinguda la candidatura ol¨ªmpica. L'esdeveniment no hauria estat un ¨¨xit si s'hagu¨¦s limitat a una imatge fuga?, encara que fos mundialitzada. De fet, va correspondre al que la ciutat de Barcelona necessitava i la ciutadania desitjava: la recuperaci¨® del front litoral ciutad¨¤. La Vila Ol¨ªmpica va ser l'oportunitat, i no va ser f¨¤cil. Es van enterrar dues l¨ªnies ferrovi¨¤ries i centenars de milers de persones van accedir f¨¤cilment a les platges, que des de finals dels anys cinquanta no es podien utilitzar. I es va fer contra les pressions d'actors privats poderosos, que pretenien desenvolupar una urbanitzaci¨® especulativa, segregada i lluny de la ciutat.

Potser va faltar ambici¨®. En comptes de 2.000 habitatges, s'haurien pogut ampliar despr¨¦s dels Jocs a 5.000 o 6.000 habitatges, i aix¨° hauria creat una massa cr¨ªtica i heterog¨¨nia per a la vida ciutadana, una palanca per a un desenvolupament urb¨¤ ordenador d'una zona desestructurada a partir del front de mar. ¡°Es va fer ciutat¡± cap al Bes¨°s, es va iniciar la regeneraci¨® del teixit urb¨¤ i de l'activitat econ¨°mica al Poblenou (projecte 22@). Es van crear les condicions per a l'estructuraci¨® urbana de l'est de la ciutat cap al gran projecte gaireb¨¦ paralitzat de la Sagrera (300 ha). Probablement ha estat l'operaci¨® m¨¦s complexa, guanyadora i duradora per a la ciutat. Per¨° es van fer moltes m¨¦s coses.

Es van encendre llums als barris populars i en alguns casos hi va haver transformacions molt visibles

Es van refor?ar o es van iniciar noves centralitats properes als l¨ªmits municipals i es van establir equipaments a l'entorn metropolit¨¤ amb la perspectiva d'una ciutat metropolitana (Montju?c, l'eix de la Gran Via cap al Llobregat, la Vall d'Hebron i el citat eix del Bes¨°s). Es va iniciar una ambiciosa regeneraci¨® del centre hist¨°ric, la ciutat que va ser emmurallada, on es concentra la diversitat i la monumentalitat, accessible pels de fora amb una poblaci¨® resident que en garanteix la vitalitat. El boom tur¨ªstic posterior posa en perill aquesta centralitat integradora, per¨° aix¨° ¨¦s una altra hist¨°ria.

A l'Eixample es va mantenir l'equilibri entre activitats terci¨¤ries i habitants, per¨° les rondes no van resoldre la contaminaci¨® generada per la mobilitat dels vehicles (el tramvia ¨¦s una aposta important). Es van encendre llums als barris populars i en alguns casos hi va haver transformacions molt visibles, com a Nou Barris. La ciutat finalment va arribar a una zona urbana marginal, es va fer just¨ªcia espacial. Una conquesta de la ciutadania associada i combativa. Es van fer o es van projectar grans equipaments culturals i espais p¨²blics, com el Macba, el CCCB, el Museu d'Hist¨°ria de Catalunya, la reconstrucci¨® del Museu de la Rep¨²blica i el Pavell¨® de Mies van der Rohe, el parc de Nou Barris, etc¨¨tera, i tamb¨¦ equipaments mitjans als barris, incloent-hi desenes de centres esportius. Es van instal¡¤lar elements ic¨°nics que aportaven significats i refer¨¨ncies. Gaireb¨¦ sense adonar-se, la ciutat es va convertir en un lloc de gran atracci¨® tur¨ªstica i d'inversors. Un exc¨¦s d'¨¨xit.

No tot van ser encerts i triomfs: l'habitatge, la mobilitat sostenible, el govern metropolit¨¤ per raons de just¨ªcia espacial i de coher¨¨ncia territorial. I no es van preveure els efectes perversos de les actuacions que van tenir ¨¨xit. La qualificaci¨® de la ciutat va derivar en especulaci¨® immobili¨¤ria, despossessi¨® ciutadana, insostenibilitat ambiental. Per¨° vam guanyar la guerra civil. Les idees de Cerd¨¤ i els projectes del GATCPAC i el Pla Maci¨¤ en el per¨ªode republic¨¤ van estar presents en les propostes dels vuitanta i els noranta. Van ser anys de gran transformaci¨®. En el que va venir despr¨¦s hi va haver de tot i un ab¨²s mercantilitzat i de vegades excloent. No obstant aix¨°, la ciutat mant¨¦ el seu dinamisme, la seva for?a i el seu atractiu. ?s la gran for?a de Catalunya.