Les ciutats de taifes

Les ¨²ltimes dades sobre la pujada de lloguers mostren xifres que esper¨¤vem. L¡¯augment de preus comen?a a repercutir en la primera corona amb una mitjana aproximada d¡¯un 13%. Fins aqu¨ª, dos m¨¦s dos: la pujada de Barcelona afecta el nivell de les poblacions ve?nes. Les matem¨¤tiques poden explicar el que ¨¦s obvi, per¨° no la pol¨ªtica urban¨ªstica de les ¨²ltimes d¨¨cades. Tampoc l¡¯afany de construir un ¨¤rea metropolitana d¡¯esquena a la resta de Catalunya, ni la conversi¨® en regnes de taifes dels organismes administratius que envolten Barcelona, cosa que fa que tot depengui del poder que es pugui acumular o de com de d¨°cil se sigui davant de la metr¨°poli.

L¡¯alcaldessa de Badalona es queixava amargament de la difer¨¨ncia de recursos que s¡¯ha dedicat al sector del Llobregat respecte al del Bes¨°s. ?s aix¨ª, encara s'ha d¡¯escalar per anar a Can Ruti, el metro ¨¦s deficient i les connexions de Barcelona amb el nord s¨®n un desastre. En part, per aix¨° tenim barris de Sant Adri¨¤ fets pols i una Montcada i Reixac cosida de vies. Al sud, la situaci¨® deixa satisfeta la primera corona, per¨° a partir d¡¯aqu¨ª tot es torna pati del darrere. Si ens allunyem quinze quil¨°metres de la pla?a d¡¯Espanya, el lloguer es transforma en autopista. La mirada curta dels alcaldes del Baix Llobregat tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies, tard o d¡¯hora, tamb¨¦ per als seus habitants. Estan tancats entre Barcelona i els peatges. A l¡¯oest, les coses estan una mica millor. Les sortides r¨¤pides de l¡¯A2 i les l¨ªnies de tren de la Generalitat espongen i obren una mica les sortides, tot i que hi hagi desastres, com el dels t¨²nels de la N-340 o l¡¯enlla? de la B-40 amb l'A2. He dit una mica.

S¡¯ha convertit l¡¯¨¤rea metropolitana en una cotilla? Ha estat voluntat dels seus alcaldes diferenciar-se de la resta de Catalunya per protegir els seus feus pol¨ªtics, i per aix¨° Vilafranca del Pened¨¨s, Vic, Matar¨®, Granollers o Manresa estan comunicades de manera tan prec¨¤ria amb Barcelona quan haurien de ser ciutats que la contextualitzessin? L¡¯¨¤rea metropolitana est¨¤ minada. Hi ha desenes de rateres que impedeixen una mobilitat flu?da, que trenquen les continu?tats i les prolongacions que esmorteirien pujades de lloguers com les que s¡¯estan produint. El pitjor no ¨¦s que la gent no pugui viure al barri de tota la vida: el pitjor de veritat ¨¦s que no hi puguin tornar.

Barcelona ¨¦s una ciutat d¡¯¨¨xit, la gent frisa per viure-hi i no parlo nom¨¦s de turisme. No es tracta nom¨¦s de visitants, la qualitat de vida i el clima s¨®n excel¡¤lents per als qui venen de pa?sos amb rendes m¨¦s elevades. Passada la crisi, assumides les seq¨¹eles i encara que es pogu¨¦s pacificar el turisme, els preus baixarien? Ho dubto, si alguna cosa va de bracet amb el capitalisme global ¨¦s la ciutat global. I Barcelona ho ¨¦s, i ho ¨¦s, a m¨¦s, com a paradigma de ciutat que pateix la paradoxa del segle XX i que ¨¦s un secret de domini p¨²blic: cada millora social i urbana comporta un augment dels preus dels habitatges beneficiats. El neoliberalisme potser es porta regular amb la socialdemocr¨¤cia, per¨° aix¨° no vol dir que no li s¨¤piga xuclar la sang. Sentia fa poc els comentaris d¡¯uns ve?ns de Drassanes davant d¡¯un solar: els que tenien pisos de propietat volien un parc, els que estaven de lloguer tenien por que el lloguer pug¨¦s per culpa de la zona verda.

Per descomptat, cal construir habitatge social, protegir la seguretat dels arrendataris i etc¨¨tera, per¨° em temo que tot aix¨° fracassar¨¤ i els preus seguiran pujant si ens entestem a continuar creant una ciutat que es protegeix a ella mateixa de tot el que l¡¯envolta. Que els trens de Vilanova, Vilafranca i Tarragona siguin tan lents i escassos com els de Matar¨® o Vic, que es trigui gaireb¨¦ una hora i mitja a arribar a Igualada o Manresa ¨¦s tot un desprop¨°sit que paguen usuaris i treballadors, ciutadans d¡¯algun lloc, en definitiva, als qui es demana una flexibilitat hor¨¤ria i una mobilitat laboral que les infraestructures no permeten. Treballem amb internet i ens movem amb el vapor de Matar¨®.

Res, em temo que seguirem amb els David Harvey de torn, la turismof¨°bia i amb coses tan inconcretes com el dret a la ciutat. No hi ha res m¨¦s f¨¤cil que parlar de l¡¯urbanisme de Toronto i de les grans revolucions metropolitanes per no haver de parlar de Sants o del Garraf. O de Gabriel Alomar.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.