Un hospital de primera davant del mar

Explicaven els qui l'havien acompanyat que el pr¨ªncep Alexandre de M¨¦rode, llavors president del poder¨®s Comit¨¨ M¨¨dic del COI, no amagava la seva inquietud. Dubtava que aquells pavellons deteriorats poguessin donar una cobertura sanit¨¤ria de qualitat a la fam¨ªlia ol¨ªmpica. Quan, acabades les obres, va tornar a l'Hospital del Mar, no amagava la seva satisfacci¨®. Les retic¨¨ncies s'havien convertit en entusiasme.

Els 26.000 metres quadrats havien passat a 42.000. Sobre la mateixa estructura de pavellons s'aixecava ara un modern i llumin¨®s hospital, ben equipat i amb unes vistes magn¨ªfiques al mar. Albert Pineda i Manuel Brullet, els arquitectes responsables del projecte, havien tingut especial inter¨¨s a combinar la funcionalitat d'un hospital modern amb el benestar d'un entorn privilegiat.

El Mar ha esdevingut un dels grans hospitals universitaris de Barcelona, el centre de refer¨¨ncia per als 350.000 habitants de Ciutat Vella i Sant Mart¨ª, i amb el valor afegit de l'Institut Municipal d'Investigacions M¨¨diques, que s'ha convertit en un referent en la investigaci¨® epidemiol¨°gica i ambiental. Milers d'usuaris utilitzen encara unes sales d'espera que tenen l'ample mar com a horitz¨®, per¨° el m¨¦s important ¨¦s que a les seves depend¨¨ncies es practica la medicina m¨¦s avan?ada.

El mateix dia en qu¨¨ es va decidir la candidatura de Barcelona, l'octubre del 1986, un grup de metges de l'hospital va deixar una carta a la b¨²stia del domicili particular de l'alcalde Pasqual Maragall. Li demanaven que design¨¦s el Mar com a hospital ol¨ªmpic. La veritat ¨¦s que hi havia moltes possibilitats que aix¨° ja estigu¨¦s entre els plans de l'alcalde. El del Mar era un dels dos hospitals municipals, havia estat un dels centres on s'havia assajat amb ¨¨xit la reforma organitzativa dels serveis municipals, molt necess¨¤ria, i era el que quedava m¨¦s a prop del lloc on es projectava la Vila Ol¨ªmpica. L'¨²nic problema era que per complir la missi¨® necessitava una inversi¨® considerable.

L'hospital es va remodelar amb el comprom¨ªs de reservar 50 llits i el personal necessari per atendre els 24.655 membres de la fam¨ªlia ol¨ªmpica. El Mar va complir amb escreix aquesta tasca. Durant els Jocs va atendre 954 pacients, el primer va ser un ciclista nord-americ¨¤ que es va fracturar el f¨¨mur durant un dels entrenaments.

Proves antidopatge

Per¨° el lloc m¨¦s vigilat, protegit i el que va viure les quotes de tensi¨® m¨¦s altes va ser, sens dubte, el laboratori antidopatge. El va dirigir amb m¨¤ de ferro Jordi Segura, encarregat de fer les proves antidopatge de tots els atletes que participaven en les competicions. Estava dotat amb les t¨¨cniques de detecci¨® m¨¦s modernes i el grau d'excel¡¤l¨¨ncia al qual s'havia arribat va permetre que la seva influ¨¨ncia s'estengu¨¦s als Jocs Ol¨ªmpics que es van fer despr¨¦s.

Vint-i-cinc anys despr¨¦s, l'Hospital del Mar acaba de viure una nova i necess¨¤ria ampliaci¨®. Les costures del centre havien comen?at a cedir davant l'enorme pressi¨® assistencial que suporta: 100.000 visites anuals de la poblaci¨® de Ciutat Vella i Sant Mart¨ª, a les quals cal afegir milers de turistes que pateixen algun contratemps durant la seva estada a Barcelona. Fa unes setmanes es va inaugurar un edifici annex de 15.000 metres quadrats, que acull el nou servei d'urg¨¨ncies, el servei d'obstetr¨ªcia i ginecologia ¨Cque at¨¦n 1.600 parts anuals, molts dels quals s¨®n de risc¨C i les noves instal¡¤lacions de radioter¨¤pia, amb dos acceleradors lineals d'¨²ltima generaci¨®.

L'ampliaci¨® es va iniciar el 2007, per¨° la crisi va obligar a interrompre les obres. Es van reiniciar el 2015 gr¨¤cies al fet que l'Ajuntament de Barcelona va aportar 34 dels 76 milions necessaris per continuar-les. Per uns dies, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no va poder estrenar les noves instal¡¤lacions en el naixement del seu fill Gael. Per¨° va voler estar present a la inauguraci¨®. El del Mar ¨¦s el gran llegat sanitari que els Jocs han deixat a Barcelona.