Subocupaci¨® o sobreeducaci¨®?

Una de les not¨ªcies de la setmana ¨¦s el descens de l¡¯atur. Ja estem en menys de quatre milions. A qualsevol altre pa¨ªs europeu la xifra d¡¯un 17% d¡¯atur espantaria. Aqu¨ª parlem d¡¯atur estructural. Si entrem en detall llavors les males not¨ªcies van aigualint l¡¯entusiasme inicial. Ho sabem tots. ?s estiu i hi ha m¨¦s feina. Precarietat i alta temporalitat. Salaris baixos amb el risc de no sortir de la mis¨¨ria tot i treballar i de gastar-se la meitat del sou o m¨¦s en el lloguer. I, a m¨¦s, les feines que s¡¯ofereixen estan moltes vegades per sota de la preparaci¨® dels aspirants a obtenir-la. Circulen an¨¨cdotes que ens parlen de persones que expliquen que oculten les seves titulacions, els seus postgraus, per aix¨ª evitar que els excloguin per ¡°exc¨¦s d¡¯expectatives¡±.

Qu¨¨ hi ha de cert? Els estudis disponibles d¡¯especialistes com Queralt Capsada de la Universitat Pompeu Fabra o Mar¨ªa Ramos de la Carlos III, apunten al fet que entre un 30 i un 40% dels titulats universitaris van aconseguir llocs de treball pels quals no es requeria aquesta preparaci¨® de grau superior. Podem concloure r¨¤pidament que tenim massa titulats universitaris o b¨¦ que la nostra oferta de llocs de treball que requereixen un alt nivell formatiu ¨¦s massa baixa. Les dades comparatives apunten al fet que si b¨¦ som a la part alta dels r¨¤nquings referent al percentatge de titulats superiors, aquest no ¨¦s el problema. Cap pa¨ªs hauria d¡¯estar preocupat perqu¨¨ els seus joves puguin aconseguir un bon nivell educatiu. El tema ¨¦s que en l¡¯altre extrem tamb¨¦ tenim xifres molt altes de gent que nom¨¦s t¨¦ estudis obligatoris o que ni ha arribat a aconseguir-los. La comparaci¨® ¨¦s cada vegada pitjor quan ascendim en l¡¯escala d¡¯edats. Arrosseguem els grans d¨¨ficits formatius del franquisme i l¡¯escandalosa falta de recursos i d¡¯atenci¨® que ha patit l¡¯educaci¨® d¡¯adults. Ens falta gent amb estudis postobligatoris que puguin accedir a llocs de treball de qualificaci¨® mitjana, i per altra banda, molta gent de m¨¦s de 50 anys ocupa posicions laborals que podrien tenir un desenvolupament m¨¦s innovador i augmentar el valor afegit del seu esfor?, per¨° no sempre disposen de la formaci¨® pr¨¨via que permeti que aquest salt sigui possible.

La cosa ve des de lluny. Als anys 90 la xifra de titulats superiors i el nombre de llocs de treball que requerien aquesta formaci¨® era notablement similar, i rondava els tres milions. Ara la cosa s¡¯ha desequilibrat espectacularment. Tenim prop d¡¯onze milions de graduats universitaris i nom¨¦s sis milions de llocs de treball amb una descripci¨® que requereixi tal formaci¨®. Evidentment, com assenyalen els estudis esmentats, no totes les titulacions pateixen un mateix nivell de subocupaci¨® i conv¨¦ tenir present que al final una formaci¨® superior acaba generant m¨¦s oportunitats laborals i millors ingressos. Per¨°, la veritat ¨¦s que un percentatge gens menyspreable d¡¯universitaris mantenen aquesta sobretitulaci¨® al llarg de la seva traject¨°ria laboral. La qual cosa ¨¦s, sens dubte, un problema no nom¨¦s individual, sin¨® tamb¨¦ social.

S¡¯ha de destacar que moltes vegades els comentaris m¨¦s superficials en relaci¨® amb aquest tema apunten als joves i a les seves fam¨ªlies que segueixen insistint a estudiar carreres universit¨¤ries, quan constatem que les ocupacions disponibles requereixen una formaci¨® mitjana o m¨¦s professional. Per¨°, potser haur¨ªem de preguntar-nos sobre el perfil de les feines que ofereix el mercat. Les xifres publicades aquesta setmana constaten que el creixement de l¡¯ocupaci¨® es dona en sectors de serveis, especialment hostaleria (m¨¦s de la meitat de l¡¯ocupaci¨® creada en els ¨²ltims tres mesos) i altres sectors de baixa productivitat. La poblaci¨® activa repunta lleument, per¨° segueix sent un reflex de la nostra preocupant estructura demogr¨¤fica. El canvi tecnol¨°gic en el qual estem immersos no requereix reduir la nostra injuriada ¡°sobreeducaci¨®¡±, sin¨® reduir la ¡°subocupaci¨®¡±, millorant l¡¯estructura d¡¯ocupacions i recuperant els salaris. La crisi amaina, per¨° el canvi d¡¯¨¨poca seguir¨¤ passant factura. No tornarem a situacions com les de principi de segle. Necessitem inversi¨® p¨²blica en educaci¨® i investigaci¨®. En projectes d¡¯innovaci¨® que permetin aprofitar les capacitats existents, assegurant que, com diu Mariana Marzuccato, les plusv¨¤lues d¡¯aquest esfor? inversor reverteixin en el sector p¨²blic i permetin assegurar din¨¤miques continuades de canvi.