Mor la periodista Mal¨¦n Azn¨¢rez

Estic escrivint aquesta necrol¨°gica perqu¨¨ la Mal¨¦n m'ho va demanar, o m¨¦s aviat m'ho va manar ¨Ccom a bona periodista de direcci¨® que era¨C, abans d'entrar al quir¨°fan per intentar lliurar-se del tumor cerebral que li acabaven de descobrir. Sempre va ser una for?a de la natura, una dona lliure i auda? amb un domini admirable de la seva realitat, i aquesta for?a es va mostrar en tota la seva esplendor els dies anteriors a la perillosa operaci¨®, quan va deixar arreglades la seva vida i la seva mort fins al m¨¦s m¨ªnim detall, sense perdre en cap moment el sentit de l'humor i el somriure. El melodrama no anava gens amb ella.

La vaig con¨¨ixer el 1971, quan totes dues comen?¨¤vem la nostra carrera period¨ªstica. Ja llavors em van enlluernar la seva lucidesa, la seva m¨²rria sensatesa, la seva passi¨® pel periodisme, la seva for?a vital incre?ble. Se la veia imparable i, en efecte, va desenvolupar una carrera brillant. Aquesta santanderina nascuda el 1943 va ser la primera dona que va dirigir una cadena de diaris a Espanya, els 26 que formaven part de Mitjans de Comunicaci¨® de l'Estat (entre el 1982 i el 1984). Despr¨¦s de ser adjunta a la direcci¨® de R¨¤dio Nacional d'Espanya, va dirigir els serveis informatius d'aquesta r¨¤dio p¨²blica (tamb¨¦ aqu¨ª va ser la primera dona que va exercir aquest c¨¤rrec). El 1988 es va integrar a la redacci¨® d'EL PA?S, on va ser redactora en cap de Societat, Defensora del Lector i reportera i entrevistadora a El Pa¨ªs Setmanal, aix¨ª com professora del m¨¤ster d'EL PA?S. Actualment era presidenta de Reporters Sense Fronteres, c¨¤rrec per al qual va ser escollida el 2011 i en qu¨¨ va treballar, em consta, fins a l'extenuaci¨®. Va morir, doncs, com sempre havia viscut: sent solid¨¤ria, compromesa i lluitant per un m¨®n millor. Era tota una guerrera.

Mal¨¦n Azn¨¢rez, que em portava alguns anys, em va ensenyar moltes coses. Vaig aprendre a separar el gra de la palla, a valorar els ingredients importants de deb¨° de la vida: l'amistat, l'amor per la feina ben feta, l'art, els petits plaers, la cultura. Em va ensenyar la pineda de Valsa¨ªn, prop de Madrid, i la bellesa de la m¨²sica de Dvor¨¢k. Quan jo era encara molt jove, em va explicar que la por del futur ens impedia gaudir del present, i que calia viure l'avui amb plenitud i joia. A m¨¦s, va ser el meu model d'alta executiva. Cada vegada que alg¨² deixava anar la t¨°pica cantarella de ¡°les dones no sabeu manar¡±, jo la posava d'exemple: com que no, aqu¨ª tenim Mal¨¦n Azn¨¢rez, que mana molt i, a m¨¦s, molt b¨¦, amb equitat i respecte; amb responsabilitat, imaginaci¨® i una serena efic¨¤cia.

Per¨° el millor de la Mal¨¦n era que, amb una carrera tan important com la seva, del que se sentia orgullosa de deb¨° era dels viatges que havia fet com a reportera d'EL PA?S. Van ser viatges dificil¨ªssims, ex¨°tics, molt perillosos, com el primer dels dos que va fer a l'Ant¨¤rtida, quan va estar a punt de naufragar en una barqueta agitada per mars infernals; o com l'expedici¨® a N¨ªger i el Txad, el m¨¦s dur dels seus periples africans. Era intr¨¨pida, estoica, resistent; era aquest tipus de persona que s'ho passa b¨¦ vivint unes aventures que als altres ens posen els p¨¨ls de punta, i que despr¨¦s ¨¦s capa? de narrar-les de tal manera que et mors de riure quan les escoltes. Per desgr¨¤cia no va arribar mai a redactar el llibre que pensava fer sobre els seus viatges. Una pena, perqu¨¨, a m¨¦s, escrivia espl¨¨ndidament b¨¦.

Li encantava viure i va saber morir, i totes dues coses s¨®n un gran do. Amb una coincid¨¨ncia colpidora, ens ha deixat just l'any que va morir el seu marit, Manuel Antol¨ªn, un altre valent. Jo li agraeixo al dest¨ª haver pogut gaudir de Mal¨¦n Azn¨¢rez durant diverses d¨¨cades. ¡°I tu, Rosa, escriur¨¤s la meva necrol¨°gica¡±, em va ordenar. I aqu¨ª em teniu.

Mal¨¦n Azn¨¢rez va morir diumenge a Madrid. La capella ardent s'instal¡¤lar¨¤ al tanatori de la Paz, a Tres Cantos, dilluns a les cinc de la tarda. La cerim¨°nia de comiat tindr¨¤ lloc al mateix tanatori dimarts a les 12.00