L¡¯ofici de Ba?eres

Enric Ba?eres ha plegat d¡¯escriure, aix¨ª de cop, com qui deixa de fumar. Dijous va signar el seu darrer article a Mundo Deportivo, ¡°Permitan que les diga¡±, ja fa temps que no publica a La Vanguardia i dilluns es va acomiadar tamb¨¦ de la tert¨²lia del Bast¨¦ a RAC-1. Ho va fer amb discreci¨®, molta dignitat i alhora amb una grandesa que ja no recordava al nostre ofici: ¡°Ja porto m¨¦s de 40 anys a la feina i quan arribes als 70, com ¨¦s el meu cas, nom¨¦s hi pot haver un punt final¡±. I va afegir: ¡°No tinc contactes, no estic implicat amb l¡¯actualitat, les meves opinions s¨®n les que pot tenir qualsevol persona que es pren un caf¨¨ a la barra d¡¯un bar i cada vegada em costa m¨¦s fer els articles¡±.

Una declaraci¨® per treure¡¯s el barret, perqu¨¨ fuig de qualsevol concessi¨®, i m¨¦s del populisme, i ens reconcilia amb la feina i la vocaci¨® de servei, cosa que oblidem des que els periodistes aspirem a ser m¨¦s importants que les not¨ªcies amb l¡¯excusa que avui ja se sap tot i ja no hi ha exclusives sin¨® filtracions. Ens enganyem per justificar-nos i donem la culpa als altres. Ba?eres d¨®na a entendre que aspira a recuperar l¡¯anonimat per fer el que li doni la gana, sense estar pendent del que diuen els altres, ara que segurament ja no t¨¦ tanta il¡¤lusi¨® per l¡¯ofici, i recorda d¡¯altra banda quines s¨®n les funcions del periodista: estar informat per informar els que volen ser informats.

Ja en queden pocs, de periodistes com Ba?eres. Ja s¨¦ que n¡¯hi haur¨¤ que celebrin la seva jubilaci¨®. No ha estat mai un home f¨¤cil: hi havia qui el tenia per un sectari i un pedant, d¡¯altres el consideraven un c¨ªnic, i tamb¨¦ es comptaran els qui, despr¨¦s d¡¯analitzar la seva gran traject¨°ria, l¡¯acusaran d¡¯haver canviat de b¨¤ndol en un moment de la seva vida, com si es pogu¨¦s passar del Tele/eXpres al Grup God¨® com si res. Les xarxes socials tampoc li van fer cap b¨¦ quan se¡¯l va voler identificar amb un nu?ista anticruyffista i antiguardiolista i no van tenir en compte els seus llibres i obres enciclop¨¨diques, ni la seva doc¨¨ncia com a professor de periodisme a la UIC.

Encara recordo un article seu, ¡°Qui¨¦n le negar¨ªa una asistencia a Michael Jordan¡±, que em va treure de polleguera per la seva mala llet, escrit per fer-se notar. Sovint hem tingut opinions oposades perqu¨¨ ens mirem el futbol de manera diferent i no puc pas dir que s¨®c amic seu, per¨° em costar¨¤ acostumar-me a la seva abs¨¨ncia perqu¨¨ ens feia millors a tots. Els seus textos eren referents, de lectura obligada, a Barcelona i a Madrid, i als diaris europeus, perqu¨¨ donava not¨ªcies i t¡¯obligava a espavilar-te i a aprofundir en les teves conviccions per dubtar, reafirmar-te o desdir-te. A mi em va fer veure que bo que era Xavi despr¨¦s que jo el negu¨¦s per comparaci¨® amb Guardiola; sort en vaig tenir d¡¯ell.

Intel¡¤ligent, escrivia molt i molt b¨¦, tenia una ironia fina i era un gran polemista. En puc donar fe perqu¨¨ durant un temps vam protagonitzar un intens m¨¤ a m¨¤ a La Graderia, de R¨¤dio Barcelona. Aquell programa, dirigit per Sergi L¨®pez, va ser pioner en el g¨¨nere de les tert¨²lies esportives quan encara es debatia i es discrepava, l¡¯any 1996. Vam discutir molt sobre N¨²?ez i Cruyff, la controv¨¨rsia era permanent cada dilluns, i la gent, aficionats radicals avui enyorats com Mart¨ªn Mart¨ªnez, trucaven a l¡¯emissora per dir-hi la seva. Vaig aprendre molt, m¨¦s que mai a la vida, perqu¨¨ si no hi anaves una mica preparat, si no t¡¯havies documentat i informat, Ba?eres et ridiculitzava fins a fer-te plorar; l¡¯havia male?t mil vegades.

Mai no agrair¨¦ prou a Ba?eres la manera com em va ensenyar a partir de l¡¯exig¨¨ncia, de la responsabilitat, de l¡¯exercici del periodisme. Vaig aprendre a anar a les tert¨²lies amb una llibreta per por de quedar-me en blanc, a pensar i apuntar les meves reflexions, a argumentar per no patir, a escoltar abans de parlar, a diferenciar entre discrepar i odiar. Tinc un record inoblidable d¡¯aquelles jornades esgotadores, i m¨¦s ara, quan moltes vegades anem a la r¨¤dio o a la televisi¨® a fer el rotet, a passar el platet, a donar-nos import¨¤ncia i perdonar la vida als altres, per no parlar dels que es tiren els plats pel cap, com si fos una com¨¨dia, un espectacle, un reality-show ple de crits.

M¡¯esgarrifa tant el periodisme de tesis, aquell que fa veure que ho sap tot i resulta que res no es compleix, com el de la mentida, el que difama i acusa sense proves, nom¨¦s per fotre, i en canvi m¡¯interessa el que proposa opinions diferents, fins i tot antag¨°niques, sense faltar-se al respecte. Als periodistes de diari ens van anar molt b¨¦ les tert¨²lies perqu¨¨ fins aleshores ens enfront¨¤vem a un foli en blanc i d¨¨iem el que ens donava la gana. El micr¨°fon, en canvi, ens va obligar a contrastar les opinions abans de publicar-les, a ser m¨¦s curosos, a argumentar de manera s¨°lida, i tamb¨¦ a saber-nos comportar sense perdre els nervis, cosa que no vol pas dir que des d¡¯aleshores n¡¯haguem apr¨¨s.

Ho recordo amb nost¨¤lgia i gratitud quan aquelles trifulgues dial¨¨ctiques s¡¯han convertit en una piconadora de carn, com va dir Santiago Segurola el mateix dilluns: ¡°Ara no s¨®n debats, s¨®n una altra cosa, res a veure amb l¡¯argumentaci¨® de l¡¯Enric¡±. Ba?eres se les ha tingudes amb molta gent, darrerament amb en Joan Maria Pou, un altre periodista al qual li agrada contrastar, preguntar, discutir, polemitzar, un bon representant d¡¯una escola que evoluciona sense oblidar les arrels d¡¯aquest ofici que ha defensat Ba?eres amb un humor tan fi que dilluns li va permetre dir a Can Bast¨¦: ¡°M¡¯heu fet un tastet del meu obituari¡±.

Molts ens hem fet grans amb el corc¨® period¨ªstic del Ba?eres. Ho deixa perqu¨¨ diu que no t¨¦ contactes i no est¨¤ implicat amb l¡¯actualitat. I jo em pregunto: quants periodistes no haur¨ªem de plegar si f¨®ssim conseq¨¹ents amb l¡¯esperit de la feina com ha fet ell? Moltes gr¨¤cies, admirat mestre Enric.