Dies d¡¯amor i odi a Colau

Els dirigents dels partits independentistes catalans sembla que s¨®n conscients que l'arriscada aposta del refer¨¨ndum fixat per a l'1 d'octubre no pot prosperar sense un suport decidit i ferm del partit d'Ada Colau. No obstant aix¨°, el que en l'argot pol¨ªtic se sol anomenar com l'univers dels comuns ¨¦s una agregaci¨® d'elements molt heterogenis en qu¨¨ conviuen federalistes, independentistes i autonomistes, amb posicions dispars sobre aquest assumpte tan delicat. Convocar-los a seguir les decisions voluntaristes que ha pres un Govern presidit per Carles Puigdemont per¨° que al capdavall dirigeixen ERC i la CUP ¨¦s picar ferro fred.

Colau i els seus van oferir fa uns mesos donar suport a una consulta sobre el futur pol¨ªtic de Catalunya amb la condici¨®, elemental, que havia de tenir les garanties legals i democr¨¤tiques que en permetessin la validaci¨® internacional. Com que aquestes condicions encara no es donen, el partit dels comuns no s'ha pronunciat. Ho far¨¤, ha dit, quan es coneguin definitivament les condicions. Per¨° alguns dels integrants de la formaci¨® s¨ª que han dit la seva. De manera destacada, un bon mostrari d'exdirigents d'ICV han assenyalat que si no hi ha garanties, no donaran suport a una cosa que no es pot considerar un refer¨¨ndum. Altres comuns han anunciat, per contra, la seva intenci¨® de promoure'l, donar-hi suport i convertir-lo en una ruptura pol¨ªtica.

L'ansiosa espera crea una inquietud l¨°gica entre els independentistes. L'¨²ltim sondeig del Centre d'Investigacions Sociol¨°giques (CIS) segueix donant el partit de Colau com a primera for?a a Catalunya en unes eventuals eleccions generals, de manera que consolida la posici¨® guanyada fa un any a les urnes. Seria, per tant, il¡¤lusori pensar que sense el suport d'aquesta for?a sigui possible articular a Catalunya una majoria social, pol¨ªtica i electoral partid¨¤ria de crear un Estat independent.

Un dels s¨ªmptomes d'aquesta inquietud ¨¦s l'agressivitat verbal contra Ada Colau que mostren nombrosos portaveus independentistes. Vet aqu¨ª un exemple de fa nom¨¦s un parell de dies. L'eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa acusava Ada Colau de no actuar ni pronunciar-se sobre el problema laboral a l'aeroport del Prat malgrat ¡°ser membre del consell d'administraci¨® de l'aeroport com a alcaldessa¡±. El tinent d'alcalde Jaume Asens li va replicar immediatament que Colau no forma part de cap consell d'administraci¨® de l'aeroport i va acusar Tremosa de mentir i de ¡°trumpisme¡±. I aix¨ª gaireb¨¦ cada dia.

D'aquesta manera tracta a Colau el partit que en teoria dirigeix el bloc del refer¨¨ndum, el PDeCAT. Aquesta ¨¦s la manera que tenen de sumar-la a la seva causa. Tampoc s'hi avenen gaire millor els dirigents d'ERC. De fet, el seu portaveu a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ja ha anunciat que no donar¨¤ suport a res que pugui suposar un ¨¨xit per a l'alcaldessa, i aquest ¨¦s l'argument: evitar que tingui ¨¨xit. I ja no diguem la CUP, l'organitzaci¨® que proposa seriosament coses tan surrealistes com combatre la saturaci¨® tur¨ªstica del centre de Barcelona expropiant la catedral o rebentant les rodes d'un bus tur¨ªstic.

El suport de Colau i el seu partit ¨¦s l'objecte del desig del bloc independentista, perqu¨¨ li aportaria un acompanyament molt necessari i reconfortant davant del que s'albira com una frustrant exhibici¨® d'impot¨¨ncia. Els n¨²meros per a l'1-O no els surten. Per¨°, al mateix temps, Colau i el seu partit s¨®n una alternativa clara a l'irrealisme i a l'aventurisme en qu¨¨ estan embarrancats el PDeCAT i ERC. Una de les novetats que Catalunya en Com¨² ofereix respecte a etapes anteriors de la hist¨°ria pol¨ªtica recent ¨¦s que la figura de Colau ha donat a aquest espai de l'esquerra catalana una mica del que a ells els falta?des dels temps de Jordi Pujol: un lideratge carism¨¤tic molt potent, una figura amb projecci¨® medi¨¤tica fins i tot a escala espanyola.

Una cosa semblant ¨¦s el que tenia i exercia Pasqual Maragall. I aix¨° ¨¦s el que explica que la dreta catalana i els partits que s'hi han associat en l'aventura independentista utilitzin contra Colau l'arma de l'atac personal groller, com van fer durant anys contra Maragall quan aquest es configurava com a alternativa versemblant al pujolisme. L'independentisme viu amb Colau i el seu partit una situaci¨® d'esquizofr¨¨nia: volen estimar-la i que els estimi per poder sumar-la a la seva causa, per¨° al mateix temps la detesten i anhelen destruir la seva figura per evitar que els guanyi. Un mal viure.