La fillastra de Dal¨ª reivindica el seu lloc

Gala Ivanovna Diakonova, l'eterna musa de Salvador Dal¨ª, mai va tenir especial inter¨¨s a ser mare. Potser per aix¨° quan era a punt de morir, la seva filla, C¨¦cile ?luard, va anar a visitar-la a Portlligat i el personal de servei no la va deixar passar. La senyora no volia veure-la, li van advertir, aix¨ª que la C¨¦cile va haver de tornar a Fran?a sense acomiadar-se d'ella. Malgrat el pas de les d¨¨cades, amb 97 anys, la C¨¦cile encara tenia clara la seva opini¨® sobre la seva progenitora. ¡°Gala era dura. Dura i inflexible. Vam xocar contra un mur. ?s aix¨°. Estava en ella. Era la seva naturalesa¡±, va resumir amb veu profunda i tremolosa la C¨¦cile davant la c¨¤mera del director i artista visual Joan Bofill.

La filla de Gala i del poeta surrealista Paul ?luard amb prou feines va concedir un grapat d'entrevistes al llarg de la seva vida. El 2015 Bofill, que li havia enviat algunes cartes, va organitzar diverses sessions per preguntar-li pels seus records. Les seves declaracions formen part del documental C¨¦cile, filla de la ra¨® (t¨ªtol provisional), amb el qual el realitzador barcelon¨ª vol aportar llum a la seva biografia en un moment en el qual, en paral¡¤lel, una ve?na de Figueres, Pilar Abel, reclama als jutjats ser filla de Dal¨ª.

¡°Vam anar travant una amistat i vaig descobrir que la vida de la C¨¦cile havia de reivindicar-se. Un dels seus tres fills, la Claire, em va dir: Ha de ser al m¨¦s aviat possible perqu¨¨ la meva mare est¨¤ comen?ant a perdre la mem¨°ria¡±, relata Bofill. El resultat ¨¦s un enregistrament de cinc hores ¨ªntim i natural en el qual els fills de la C¨¦cile tamb¨¦ exerceixen d'entrevistadors. La descendent de Gala va morir mesos despr¨¦s, ara just fa un any, el 10 d'agost del 2016.

El director va tenir acc¨¦s a fotografies i cartes in¨¨dites, entre elles les afectuoses missives que Gala va enviar a la seva filla ¡°pr¨¤cticament durant tota la seva vida¡±, remarca Bofill, la qual cosa complicaria la teoria que en realitat la va repudiar. La Claire, filla de la C¨¦cile, opina que probablement Gala ja estava en coma i que va ser el seu entorn qui va ordenar no deixar que la C¨¦cile s'acomiad¨¦s de la seva mare. ¡°?s molt poc probable que Dal¨ª hagu¨¦s dit aix¨° mai. Ella sempre va tenir una molt bona relaci¨® amb Dal¨ª. Era simp¨¤tic i intentava agradar la C¨¦cile, em va explicar ella. Nom¨¦s es portaven 14 anys¡±, opina Bofill.

Gal¡¤la va abandonar al seu marit i filla despr¨¦s de con¨¨ixer a Dal¨ª en Portlligat

El treball vol demostrar que res ¨¦s nom¨¦s blanc o negre en les contradict¨°ries aventures familiars. I ¨¦s que, per comen?ar, la C¨¦cile va cr¨¦ixer en una casa en la qual, a m¨¦s dels seus pares, tamb¨¦ hi vivia Max Ernst, amb qui Gala i Paul ?luard mantenia un triangle amor¨®s. De nena, la C¨¦cile corria al voltant del director de cinema Luis Bu?uel i els artistes i poetes Marcel Duchamp, Andr¨¦ Breton o Ren¨¦ Magritte. A finals de la d¨¨cada de 1920 Salvador Dal¨ª va convidar el matrimoni ¡ªi la C¨¦cile¡ª a Cadaqu¨¦s amb un grup d'amics que havia conegut a Par¨ªs. Despr¨¦s d'aquest estiu, l'Elena, aquest era el seu nom veritable, va abandonar el seu marit i la C¨¦cile i es va quedar a Portlligat amb Dal¨ª, la seva parella per a la resta de la seva vida. A partir de llavors l'¨¤via paterna va educar la nena, que va estudiar en internats. ¡°Al principi Dal¨ª i Gala van viure en una barraca de pescadors. La casa de llavors no tenia res a veure amb la que coneixem avui dia. En canvi, la fam¨ªlia d'?luard tenia recursos¡±, diu Bofill.

En 2015 Joan Bofill va contactar amb ella i va gravar cinc hores d'entrevistes

L'autor de La llibertat o l'amor (1927) va tornar a casar-se amb Nusch, model de Joan Mir¨®, Pablo Picasso, Man Ray i de molts altres. La C¨¦cile est¨¤ enterrada al seu costat. ¡°No era una segona mare. Una segona mare no existeix crec. Per¨° la meva era tan terrible¡±, va confessar la C¨¦cile davant Bofill. El productor del documental creu que el sentiment negatiu cap a Gala es limita a la inf¨¤ncia.

Guia telef¨°nica

Ernst i Picasso ¡ªal qual la va unir una gran amistat¡ª van pintar la C¨¦cile, i Ray la va fotografiar. Tant la musa de Dal¨ª com ?luard sempre es van referir per escrit a ella com ¡°la meva petita¡±. ¡°?s com si per a ells no hagu¨¦s crescut¡±, afirma Bofill.

El seu pare li regalava dibuixos de Picasso despr¨¦s de renyar-la. No obstant aix¨° Gala la va deixar fora del testament i la Dominique, l'¨²ltima esposa d'?luard, va aconseguir que renunci¨¦s a l'her¨¨ncia del poeta. Quan va morir Gala, la C¨¦cile va arribar a un pacte amb el Govern espanyol. ¡°Mai li van importar els diners realment, simplement va intentar reivindicar-se. La C¨¦cile, per desgr¨¤cia, sempre va destorbar al seu entorn. Ella nom¨¦s volia viure en pau¡±, reflexiona Bofill.

Ell la va trobar despr¨¦s de bussejar a la guia telef¨°nica francesa mentre preparava el seu anterior documental, Raymond Roussel: Le Jour de Gloire, i es va quedar parat quan l'anciana va despenjar l'aparell. El film, pel qual Bofill est¨¤ conversant amb altres productors potencials, s'estrenar¨¤ l'any que ve. La C¨¦cile, que es va casar quatre vegades, mai va entendre l'inter¨¨s que despertava per haver viscut amb els millors artistes del segle XX. ¡°La meva vida? La meva vida ¨¦s molt ordin¨¤ria¡±, li agradava repetir.