Un home bo

No s¨¦ quantes vegades em deu haver explicat el meu mestre genov¨¨s, Riccardo Guastini, quina ¨¦s la difer¨¨ncia entre una bella citt¨¤ i una citt¨¤ bella. Es tracta d¡¯una distinci¨® important, sembla, per endinsar-se amb delicadesa i saviesa en aquesta escola de vida que ¨¦s el viatge a It¨¤lia, viatge que tots, en algun moment de les nostres vides, haur¨ªem de fer.

No obstant aix¨°, per alguna ra¨®, sempre oblido en qu¨¨ consisteix aquesta difer¨¨ncia.

La difer¨¨ncia que en canvi no oblido mai ¨¦s la que existeix entre un bon home i un home bo. Un bon home ¨¦s un home una mica ingenu, d¨°cil, que no es fa notar massa i que, justament en virtut que no molesta gaire, ens fa una mica de ll¨¤stima quan li passa alguna cosa dolenta. Un home bo ¨¦s un home honest, gener¨®s, al¡¤l¨¨rgic al cinisme i disposat a comprometre¡¯s amb causes nobles, encara sabent per endavant que probablement estan perdudes. Quan li passa alguna cosa dolenta a un home bo, sentim una barreja de tristesa i admiraci¨®, encara que no ll¨¤stima.

Francisco Fern¨¢ndez Buey, del qual aquest agost fa cinc anys de la seva mort, era un home bo. La seva fe en el g¨¨nere hum¨¤ no era infrangible, per¨° considerava que aix¨° no era impediment per embarcar-se en projectes que milloressin la posici¨® dels de baix i, amb aix¨°, apropar-nos a aquest altre m¨®n possible.

Brillant i influent historiador de les idees, admirador del racionalisme il¡¤lustrat, fundador d¡¯Esquerra Unida, membre del Sindicat Democr¨¤tic d¡¯Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) als anys seixanta i moltes altres coses m¨¦s, Paco Fern¨¢ndez Buey va estudiar l¡¯ecologisme, el feminisme, la relaci¨® entre les ci¨¨ncies i les humanitats, els moviments socials i, per descomptat, el marxisme, encara que la seva relaci¨® amb aquest ¨²ltim era m¨¦s aviat iconoclasta; sobre aquest tema, llegeixin aquestes l¨ªnies il¡¤luminadores: ¡°A mi considerar-me marxista o no, sempre m¡¯ha semblat una cosa secund¨¤ria. Encara que pugui semblar una altra cosa des de fora, no ¨¦s el meu assumpte [¡­]. Per mi, el marxisme ¨¦s una hist¨°ria de la qual han sortit moltes coses. Sempre vaig considerar que aix¨° del marxisme havia passat a ser un dels elements de la cultura superior i que, per entendre¡¯ns, hi havia marxistes de dretes i marxistes d¡¯esquerres. La l¨ªnia divis¨°ria de la lluita social i pol¨ªtica al nostre m¨®n, no passa per ser marxista o no marxista¡±.

S¨®n moltes les coses que jo i altres vam aprendre de Paco Fern¨¢ndez Buey. Per¨° n¡¯hi ha almenys dues que sempre procuro tenir presents. La primera es deriva dels seus estudis sobre la contraposici¨® hist¨°rica entre civilitzaci¨® i barb¨¤rie, en la qual nosaltres ¨Con nosaltres ¨¦s pr¨¤cticament qualsevol grup que es consideri a si mateix una comunitat cultural¨C sempre som la civilitzaci¨® i els altres s¨®n la barb¨¤rie. Fern¨¢ndez Buey va mostrar no nom¨¦s que l¡¯altre gaireb¨¦ sempre est¨¤ delineat de manera despectiva i caricaturitzada, sin¨® que el temor a l¡¯altre ens pot convertir a nosaltres mateixos en b¨¤rbars. Va sintetitzar aquesta idea en l¡¯afortunada frase: ¡°Esperant els b¨¤rbars, van arribar els nostres¡± (frase que, per cert, va usar Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n per obrir un dels cap¨ªtols m¨¦s inc¨°modes per a l¡¯esquerra d¡¯Un polaco en la corte del rey Juan Carlos). I aix¨ª va passar en la conquesta d¡¯Am¨¨rica, en qu¨¨, esperant que els amerindis es revelessin com els b¨¤rbars que se suposava que eren, van arribar els nostres amb la nostra barb¨¤rie aniquiladora. L¡¯altre ¨¦s s¨ªmbol de barb¨¤rie, d¡¯inferioritat moral, l¡¯altre, el diferent, ¨¦s aquell al qual cal expulsar de la nostra comunitat pol¨ªtica, cultural i moral.

L¡¯altra cosa que vaig aprendre de Paco Fern¨¢ndez Buey va ser a deixar que la ironia impregn¨¦s tant el treball intel¡¤lectual com el quefer quotidi¨¤. Aix¨ª, amb ironia, era com calia entendre la noci¨® d¡¯utopia. Aix¨ª, amb ironia, ¨¦s com cal llegir El Quixot. Aix¨ª, amb ironia, ¨¦s com en definitiva cal viure la vida. Per desgr¨¤cia, l¡¯era del tertuli¨¤ medi¨¤tic, amb experts que expressen opinions pat¨¨ticament solemnes sobre qualsevol cosa, ¨¦s una era inh¨°spita per a la ironia.

No feia falta compartir l¡¯ideari pol¨ªtic d¡¯en Paco per trobar-hi un company entranyable, noble i honest. Aix¨° nom¨¦s li pot passar a un home bo.

Aqu¨ª seguim, Paco, enredats en aquesta baralla ¨Ccadascun a la seva manera, suposo¨C per fracassar cada vegada millor. Mentrestant, se t¡¯enyora com mai.

Pau Luque ¨¦s investigador en l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic