Dogmatisme i a?llament dels exiliats espanyols a la RDA

A l'extinta Rep¨²blica Democr¨¤tica Alemanya (RDA) van viure de forma permanent 86 exiliats espanyols de la Guerra Civil. Eren pocs, estaven a?llats i dividits en grups marcats per la desconfian?a. Els supervisava el SED ¨Cel partit que va ostentat el poder absolut a la RDA¨C i el Partit Comunista d'Espanya (PCE) decidia el seu futur: arraconar aquells que no podien provar la seva total lleialtat, dogmatisme exemplar per als altres. Aquest 2017 ha aparegut a Fran?a el primer llibre dedicat a estudiar de forma exhaustiva la vida dels comunistes espanyols a la RDA: L'exil comme patrie (¡°l'exili com a p¨¤tria¡±), d'Aur¨¨lie Denoyer, investigadora del Centre Marc Bloch d'estudis francoalemanys.

La bibliografia que tracta la pres¨¨ncia dels espanyols a l'Alemanya Oriental ¨¦s extensa per¨° cap tan espec¨ªfica i exhaustiva com el llibre de Denoyer. Un document destacat a Espanya ¨¦s l'article que Hartmut Heine va publicar el 2001 a la revista Migraciones y Exilios. Un altre treball de refer¨¨ncia ¨¦s Mythos Spanien, publicat el 2004, en el qual Michael Uhl analitza el paper de la Guerra Civil a la propaganda de la RDA i la rellev¨¤ncia pol¨ªtica dels brigadistes alemanys. Uhl dedicava un cap¨ªtol a les diferents etapes per les quals van passar els espanyols residents a la RDA i ja anticipava, submergint-se en els arxius del SED i del Ministeri de Seguretat (Stasi), els problemes d'adaptaci¨® i la desconfian?a que generaven. Hi ha hagut altres estudis alemanys, sobretot centrats en la comunitat espanyola a Dresden. El llibre de Denoyer ha estat publicat a Fran?a per PUR, editorial de la Universitat de Rennes. La connexi¨® francesa d'aquesta hist¨°ria ¨¦s l'Operaci¨® Bolero-Paprika. L'Operaci¨® Bolero-Paprika va determinar qui encap?alaria i com seria el col¡¤lectiu espanyol que s'establiria a l'Alemanya Oriental, un grup petit i intensament monitoritzat per les autoritats. El govern franc¨¨s va dur a terme al setembre del 1950 una s¨¨rie de batudes llampec contra militants del PCE actius en la pol¨ªtica interior francesa per¨° tamb¨¦ en l'espanyola. La Guerra Freda va condemnar molts combatents republicans a ser expulsats del pa¨ªs i de l'Europa Occidental. L'Operaci¨® Bolero-Paprika va ser una acci¨® policial que va deportar 250 comunistes estrangers, la majoria espanyols. Molts van ser reclosos a C¨°rsega, al Nord d'?frica o van patir sortides for?ades cap a l'Europa de l'Est.

Un grup de 34 espanyols van ser traslladats en dos combois que van creuar els estats del sud de l'Alemanya Federal fins a la frontera amb la RDA, a Tur¨ªngia. Altres van viatjar a la URSS i 31 van ser instal¡¤lats en un edifici de Dresden. Hi van viure amb les seves fam¨ªlies ¨Cincorporades al grup el 1951¨C fins al 1952, per allotjar-se despr¨¦s en dues resid¨¨ncies i sis apartaments de la HechtStrasse, a la mateixa ciutat. Sempre organitzats en bloc, decidint cada detall de les seves vides en reunions de grup i amb el vistiplau del SED. Patrice Portous, un dels acad¨¨mics que ha investigat m¨¦s a fons la immigraci¨® a la RDA, explica que els estrangers eren vistos com una amena?a i la seva pres¨¨ncia nom¨¦s es contemplava com una comunitat estranya, a?llada i supervigilada en un Estat fortament nacionalista. Denoyer ofereix m¨²ltiples exemples d'aquestes suspic¨¤cies: la comunitat de Dresden no era autoritzada pel SED a convidar altres grups de comunistes, grecs o coreans, per a les celebracions d'aniversaris del PCE. Denoyer tamb¨¦ enumera, acostant-se a la visi¨® m¨¦s optimista de Heine, ¡°els privilegis que els comunistes espanyols rebien per ser combatents de la guerra civil, un dels mites fundadors de la RDA¡±. Per ser veterans antifeixistes, la Uni¨® de Perseguits pel Nazisme (VVN) els concedia generosos subsidis i l'Estat els atorgava privilegis legals, millors opcions de formaci¨® i una jubilaci¨® anticipada. Ni els exiliats ni els seus fills nascuts a la RDA ¨Cexcepte els fills de matrimonis mixtes¨C podien aplicar a la ciutadania alemanya o a ser militants del SED.

El contrast amb aquesta condici¨® d'elit van ser els espanyols al marge del nucli comunista de Dresden. Abans de l'arribada dels expulsats de Fran?a, l'Alemanya sota control sovi¨¨tic ¨Cla RDA va ser fundada el 1949¨C comptava amb uns quaranta espanyols. Des del 1946 s'organitzaven a partir del Comit¨¨ d'Espanyols Republicans a l'Exili (ERE). La traject¨°ria de l'ERE va ser breu: va ser desarticulat el 1949 perqu¨¨ el SED desconfiava de la seva fidelitat. Moltes eren persones que els nazis havien deportat a les f¨¤briques alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Denoyer transcriu una carta des de Moscou de Dolores Ib¨¢rruri en qu¨¨ es desentenia d'ells assegurant que calia considerar-los com a col¡¤laboracionistes del nazisme o voluntaris de la Divisi¨®n Azul. Documents del 1952 del PCE prohibien a la comunitat de Dresden mantenir contacte amb els altres espanyols. Uhl, al llibre Mythos Spanien, relata com els representants de l'ERE Francesc Gelada, Josep Escala i Horacio Ord¨®?ez van ser purgats el 1947 per haver militat al POUM ¨Cpartit trotskista¨C i per tramitar visats de forma irregular per viatjar a M¨¨xic. Jos¨¦ Quevedo, antic combatent republic¨¤, ¨¤nima de l'ERE i gerent d'una llibreria a Berl¨ªn, va ser marginat i desposse?t de qualsevol c¨¤rrec representatiu. La seva filla N¨²ria ¨¦s una c¨¨lebre pintora i personatge de refer¨¨ncia de la comunitat espanyola a Berl¨ªn. L'apartat m¨¦s fosc de L'exili com a p¨¤tria ¨¦s el cisma que es va produir el 1968 en el col¡¤lectiu del PCE, a partir del distanciament que Santiago Carrillo va marcar respecte el Partit Comunista de la Uni¨® Sovi¨¨tica (PCUS) arran de la invasi¨® de Txecoslov¨¤quia. Els prosovi¨¨tics van col¡¤laborar amb el SED i amb el nucli ortodox del PCE ¨CEnrique L¨ªster¨C per delatar els proeuropeus, mentre que aquests informaven a l'entorn de Carrillo en sentit oposat.

Hi ha casos de dogmatisme radical al llibre de Denoyer, fins i tot vers alemanys i en l'¨¤mbit laboral: ¡°L'actitud exemplar dels espanyols a la feina provoca certs conflictes amb la direcci¨® de les empreses i amb els seus col¡¤legues¡±, apunta Denoyer, perqu¨¨ el seu rendiment era molt superior respecte el dels ciutadans alemanys i perqu¨¨ fins i tot hi ha casos de delaci¨® de companys, com en un informe de la direcci¨® local del SED a Dresden segons el qual, l'espanyol Juan C. va relatar al partit el 1951 que un obrer de la seva f¨¤brica es pronunciava contra Stalin i elogiava la pol¨ªtica de Tito a Iugosl¨¤via.

Altres col¡¤lectius espanyols a la RDA van ser els estudiants universitaris de l'entorn comunista, majorit¨¤riament destinats a Leipzig, i l'escola de quadres que el PCE va tenir entre el 1964 i el 1967, amagada al petit municipi de Teupitz. Va ser clausurada quan van ser detinguts a Espanya 25 dels seus alumnes despr¨¦s de ser delatats. L'estudi de Denoyer no aprofundeix en l'aterratge a la RDA d'intel¡¤lectuals comunistes que s'hi van exiliar intermitentment a partir de la segona meitat dels 50 com va ser el cas del cartellista Josep Renau o de membre dels PSUC com Octavi Pellissa.

La comunitat espanyola a la RDA va anar minvant en n¨²mero a partir de la d¨¨cada dels 70, sobretot a partir del 1977, quan el PCE va ser legalitzat a Espanya. Nom¨¦s una vintena d'espanyols residien encara a la RDA poc abans de caure el mur de Berl¨ªn, el 1989. Els testimonis entrevistats per Denoyer coincideixen en la riquesa i al mateix temps fragilitat de les seves identitats, formades a Espanya, Fran?a, R¨²ssia i la RDA. Relats com el d'Antonio B., avui resident a Castelldefels, nascut el 1936 a Madrid i casat amb una alemanya, que va tornar a Espanya el 1980 malgrat no haver-hi viscut m¨¦s que dos 2 anys de la seva inf¨¤ncia: ¡°Vaig marxar de la RDA amb la idea que no podia anar-me'n. Hi havia molts problemes i contradiccions. Per¨° despr¨¦s, quan tornava de visita a Leipzig, veia el declivi comunista [...] Una explicaci¨® de la fi de la RDA ¨¦s que hi va haver una opressi¨® terrible sobre la poblaci¨®. De la Stasi. Tothom estava en contra de l'altre o tenia por¡±.