La llista de carrers del ¡®Capit¨¤ Collons¡¯

L¡¯informe sobre el nomencl¨¤tor encarregat per la regidora de Cultura de l¡¯Ajuntament de Sabadell, Montserrat Chacon (ERC), anticipa el m¨®n feli? que projecta el sector m¨¦s ranci del nacional-independentisme. La proposta, assegura la regidora, no ¨¦s vinculant. Per¨° per si de cas i davant l¡¯enrenou que ha generat, l¡¯alcalde de la capital vallesana, el cupaire Maties Serracant, s¡¯ha afanyat a esmenar la plana a l¡¯historiador Josep Abad Sent¨ªs ¨Ca qui li van fer l¡¯enc¨¤rrec¨C, afirmant que no se li trauria el carrer a Antonio Machado per m¨¦s espanyol que fos.

I ¨¦s que la proposta d¡¯Abad sembla que hagi sortit del trabuc del Capit¨¤ Collons, el m¨ªtic Miquel Badia, comissari d¡¯Ordre P¨²blic de la Generalitat que va combatre fero?ment els anarquistes de la FAI, cosa que li va valer aquest sobrenom despectiu. Els fa?stes el van assassinar l¡¯abril del 1936. Badia, de ben segur, avui dia faria pinya defensant el disseny de l¡¯historiador sabadellenc o se sumaria a la legi¨® de seguidors de l¡¯Institut Nova Hist¨°ria, aquest que diu sense immutar-se que Colom, Cervantes, Da Vinci, Amerigo Vespucci i fins i tot Hern¨¢n Cortes eren s¨²bdits dels Pa?sos Catalans.

Qui va ser comissari d¡¯Ordre P¨²blic compartia amb els homes d¡¯acci¨® de la FAI ¨²nicament l¡¯afici¨® per la p¨®lvora. Els separava tota la resta. Per Badia, l¡¯ordre natural era una p¨¤tria catalana corporativament feli?, mentre que els fa?stes apostaven per la socialitzaci¨® dels mitjans de producci¨® i per bandejar els prejudicis de ra?a o patriotisme. El Capit¨¤ Collons va ser un dels organitzadors del complot del Garraf ¨Cen el qual un grup d¡¯independentistes va intentar matar Alfons XIII¨C, i va participar activament en la preparaci¨® del 6 d¡¯octubre del 1934, d¡¯ecos tan propers.

Badia considerava que tot aix¨° era per a una bona finalitat: la p¨¤tria m¨ªtica negada durant segles per Espanya. Els nacionalismes excloents ¨Cja sigui espanyol o catal¨¤¨C comparteixen animadversi¨® cap al que ¨¦s estranger, pel que suposa de contaminaci¨® d¡¯idees foranes. I en aquest sentit, l¡¯anarcosindicalisme o el marxisme sempre han estat jutjats per tots dos com una cosa estranya i antag¨°nica a l¡¯ADN nacional.

Per¨° tornem a la llista de carrers del Capit¨¤ Collons. Un article recomanable d¡¯Antonio Santamar¨ªa publicat al juliol per iSabadell analitza en profunditat el projecte, des del moment en qu¨¨ es va lliurar a diverses entitats. En l¡¯informe, s¡¯observa a primera vista que el fet de ser espanyol ¨¦s per si mateix el pecat original. Aix¨ª, es proposa treure-li el carrer a Dolores Ib¨¢rruri pel seu estalinisme. Paradoxalment, es mant¨¦ al nomencl¨¤tor l¡¯¨²ltim alcalde republic¨¤ de Sabadell, el comunista Josep Moix, home d¡¯un estalinisme provat, que va participar en la destituci¨® el 1949 del secretari general del PSUC, el ¡°tra?dor titista¡± Joan Comorera.

De la inc¨°moda ¨Cper a cert nacionalisme catal¨¤¨C Guerra de la Independ¨¨ncia, aquesta que va forjar tant patriotisme espanyol, Abad proposa expulsar del nomencl¨¤tor Agustina d¡¯Arag¨®, Bail¨¨n, Daoiz i Velarde¡­ i, immers en la vor¨¤gine, fins i tot suggereix eliminar el carrer del guerriller Alzina, un sabadellenc que va combatre les tropes napole¨°niques. Tamb¨¦ han de saltar de les plaques de les vies p¨²bliques Calder¨®n de la Barca, Fern¨¢n Caballero, Garcilaso de la Vega, G¨®ngora, Goya, Gustavo Adolfo B¨¦cquer, Juan Valera, Larra, Lope de Vega, Madrazo, Morat¨ªn, Pereda o Tirso de Molina i Turina. Pel que sembla, tots pertanyen a la ¡°pseudocultura franquista¡±, segons Abad. En bona tradici¨® carlista i en comuni¨® amb els criteris de la dictadura militar, l¡¯historiador proposa eliminar de les vies de Sabadell grans liberals progressistes com el general afusellat Luis de Lacy ¨Cconspirador contra Ferran VII¨C o Rafael del Riego, que va morir penjat i decapitat despr¨¦s; s¨ª, el de l¡¯himne republic¨¤. ?s clar que un era andal¨²s i l¡¯altre, asturi¨¤¡­

Abad, en fi, suggereix dedicar diverses vies p¨²bliques a militants locals d¡¯Estat Catal¨¤, com Carme Claramunt, Josep Tramunt o Magina Pons. En canvi, ni rastre d¡¯ampliar la n¨°mina pel costat dels molt catalans sindicalistes i lluitadors obrers locals, com Jaume Sallent, Antoni Soler o Enric Mampel, apunta l¡¯article de Santamar¨ªa. ?s clar que aquests ¨²ltims estaven disposats a trencar l¡¯harmonia del m¨®n feli?. Sens dubte, contaminats per ideologies de l¡¯odi alienes a Catalunya i promogudes des de l¡¯estranger.