¡°La Rambla ¨¦s per a qui la rambleja¡±

El diccionari barcelon¨ª t¨¦ dos termes propis del centre de la ciutat: ramblejar i ravalejar. Younes Abouyaaqoub els va robar dijous passat: primer amb l'atropellament a la Rambla amb una furgoneta blanca, que va deixar 13 morts i un centenar de ferits, i despr¨¦s amb la seva fugida pels carrers del barri del Raval. Una setmana despr¨¦s, ve?ns i comerciants intenten recuperar aquestes paraules.

La Rambla, fa anys un punt de trobada, ¨¦s ara un lloc de pas per als barcelonins. No obstant aix¨°, molts s'apropen ara a aquest carrer, ple de turistes, per veure amb els seus propis ulls l'escenari de l'atemptat. A la intersecci¨® amb la pla?a de Catalunya, al costat d'un gran punt d'homenatge ple de flors i missatges, Manel Navarro, de 81 anys, s'asseu en una de les cadires del carrer. "He vingut a veure com estava la situaci¨®, i est¨¤ com sempre, hi ha molta gent. Ha de ser aix¨ª, la Rambla ha de ren¨¦ixer", diu, recolzat en el seu bast¨®.

Al llarg del carrer hi ha m¨¦s de deu altars improvisats. El m¨¦s gran se situa damunt del mosaic de Joan Mir¨®, davant del Liceu, on Abouyaaqoub va abandonar la furgoneta. "Hem volgut venir, perqu¨¨ fins que no ho veus no ho entens", afirma una parella que fa fotos amb el m¨°bil a les flors.

L'associaci¨® de comerciants Amics de la Rambla va voler sumar-se ahir a aquesta voluntat de recuperar el carrer. En un comunicat, defensava que aquest carrer "¨¦s un punt de trobada universal. L'atemptat terrorista va voler acabar amb aquest model de conviv¨¨ncia del qual la Rambla ¨¦s un exemple". L'associaci¨® va demanar als ciutadans un ¨²ltim esfor?: "No deixeu de ramblejar".

"Hem de tornar a gaudir de la Rambla, per¨° la gent encara est¨¤ molt emocionada. Avui mateix, una dona m'ha comprat una flor per a l'ofrena i m'ha abra?at, i no la coneixia de res", explica Juanjo D¨ªaz, que treballa en una de les floristeries del carrer. "La Rambla ¨¦s de tots, dels d'aqu¨ª, dels de fora... la Rambla ¨¦s per a qui la rambleja", afegeix.

A l'altura del Teatre Principal, Mehmood Bassarat at¨¦n les taules de la terrassa d'un restaurant. El dia de l'atropellament massiu, Bassarat va veure baixar corrents pel carrer una multitud de gent. "Hi havia molts turistes plorant, jo em vaig tancar amb els meus clients al bar, vam estar tres hores fins que la policia ens va permetre sortir". "Aquesta setmana ha estat dura, la gent no vol asseure's a la terrassa perqu¨¨ t¨¦ por, per¨° espero que aviat torni la normalitat", afirma. Aquesta sensaci¨® la comparteix Xu Sufen, una caricaturista que treballa prop de l'est¨¤tua de Colom: "Aquests dies la gent no est¨¤ venint gaire a fer-se caricatures".

Al final del carrer, Josep Cardona descansa de la feina: disfressat de Crist¨°for Colom, ¨¦s una de les est¨¤tues humanes de la Rambla. "Aquests dies hi havia tristesa pel carrer, ara comencen a sentir-se veus que ja no parlen tan fluix, per¨° encara falta perqu¨¨ torni la festa que sempre hi ha". Fa set anys que Cardona fa d'est¨¤tua humana, i de jove va estudiar a l'escola d'art Massana, situada a prop. "La Rambla forma part de la meva vida", diu abans d'acabar-se el cigarro i tornar a la par¨¤lisi del seu personatge, que amb el dit ¨ªndex assenyala el final d'un carrer inacabable.