Una Catalunya p¨¤ria

Si mai entr¨¦s en vigor la llei de ¡°transitorietat¡± que el bloc secessionista ha presentat, Catalunya es convertiria, en termes democr¨¤tics, en un sistema p¨¤ria.

I per tant, en un r¨¨gim menyspreat, arraconat o excl¨°s de l¡¯Europa democr¨¤tica. Lluny de convertir-se en un far de democr¨¤cia, s'assemblaria a l'actual Pol¨°nia.

Aix¨° ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ la susdita norma (en realitat, proposici¨® de llei encara als llimbs del no acceptat a tr¨¤mit pel Parlament) destrueix d'arrel la independ¨¨ncia judicial. I aix¨ª, un dels tres pilars de la separaci¨® de poders que fonamenta l¡¯Estat de dret, component essencial de la democr¨¤cia.

En efecte, aquest text consagra un Tribunal Suprem (TS) amb algunes funcions de Cort Constitucional, com el recurs d'empara de drets fonamentals de l'art. 27.5; si b¨¦ la compet¨¨ncia de l'examen de constitucionalitat de les lleis, seria del Consell de Garanties Democr¨¤tiques.

El president del TS el nomenaria un dels tres poders (al qual suposadament hauria de vigilar m¨¦s): l¡¯Executiu. M¨¦s ben dit, el seu president (art.66). Per¨° ¨¦s que a m¨¦s, el president de la rep¨²blica seria tamb¨¦ el seu primer ministre, ja que ¡°dirigeix l'acci¨® de govern¡± (arts. 34.2 i 37).

La inger¨¨ncia del poder Executiu en el Judicial es manifestaria no nom¨¦s sobre la seva c¨²pula, sin¨® a tots els nivells. Com? Aix¨ª: tot el sistema judicial s'organitza mitjan?ant una Comissi¨® mixta presumptament parit¨¤ria (art. 70). Per¨° nom¨¦s presumptament.

Perqu¨¨ en realitat no ho ¨¦s, sin¨® que la formen sis treballadors del president de la rep¨²blica i quatre jutges (art. 72.1). ?s a dir, el cap del TS, nomenat pel de l¡¯Executiu; aix¨ª com ¡°quatre persones designades pel Govern¡± m¨¦s i el conseller de Just¨ªcia, sis governatius en total. Per nom¨¦s quatre jutges.

Aquesta Comissi¨® Mixta, que de parit¨¤ria nom¨¦s en t¨¦ el nom, ¨¦s la inst¨¤ncia fonamental: proposa els noms de tots els c¨¤rrecs judicials i controla els ¡°processos selectius de jutges i magistrats¡± (art. 72.2).

?s un disseny calcat al que pretenen les reformes del Govern polon¨¨s en transici¨® a la dictadura: que permeten al Govern designar i destituir els presidents del seu TS, sense al¡¤legar motius; i atorguen al Govern la facultat de nomenar tots els presidents dels jutjats ordinaris (EL PAIS, 21 i 26/7/2017).

Aquestes pretensions s¨®n les que han provocat que la Comissi¨® Europea ultimi l'activaci¨® de l'article 7 del Tractat de la Uni¨®, per sancionar Vars¨°via privant-la dels seus drets de vot a la UE, la qual cosa la convertiria en un p¨¤ria universal.

Potser aquest exemple indueix a la reflexi¨® als que creguin de bona fe que una rep¨²blica independent catalana milloraria els est¨¤ndards de qualitat de la democr¨¤cia espanyola. Aquests est¨¤ndards s¨®n sempre millorables. Tamb¨¦, tant o m¨¦s, els de l'actual Catalunya, amb les seves normes clandestines, el seu desdeny a l¡¯Estatut, el seu menyspreu a l'oposici¨®. Per¨° de cap manera equiparen Espanya amb pa?sos empestats tipus Pol¨°nia o Hongria, com pret¨¦n amb Catalunya la llei de ruptura de Junts pel S¨ª i la CUP.

Contra aquesta caricatura que busquen imposar tamb¨¦ als indepes innocents, brilla el model europeu d¡¯Estat democr¨¤tic de dret. El model a imitar.

Veurem com es concreta en els ordenaments dels grans pa?sos de la Uni¨® ¡ªAlemanya, Fran?a, Regne Unit i It¨¤lia¡ª, especialment pel que fa als seus tribunals constitucionals o equivalents. En cap d'ells ¡ªcap, cap, cap¡ª mana el Govern en el nomenament dels alts jutges.

Els magistrats (vitalicis) de la High Court brit¨¤nica els designa la Reina entre juristes molt qualificats, executant la nominaci¨® feta per la Comissi¨® de Nomenaments Judicials, independent, que el Govern ha de respectar. Nom¨¦s pot remoure'ls el Parlament actuant en doble Cambra davant casos grav¨ªssims.

Els del Tribunal Constitucional alemany (que tamb¨¦ coneix recursos d'empara) els trien, per meitats, el Congr¨¦s i el Senat, sota el requisit d'una majoria qualificada de dos ter?os, la qual cosa refor?a la seva independ¨¨ncia.

Els del Consell Constitucional franc¨¨s, a ter?os entre els presidents de la Rep¨²blica (sempre en minoria) i els del Senat i l¡¯Assemblea. I els de la Corte Costituzionale italiana, a ter?os pel president de la Rep¨²blica, el Parlament, i la mateixa judicatura.

Res a veure amb el biaix governatiu catal¨¤.