Atacat per un peix espasa

¡°Em va travessar per aqu¨ª¡±. L¡¯Ernest s¡¯arremanga una mica les bermudes i mostra a la cara interior de la cuixa dreta la cicatriu blanca. A l¡¯altre costat de la cama assenyala el punt de sortida de la fulla. Sembla la ferida d¡¯un duel. En certa manera ho va ser: amb un peix espasa.

La dram¨¤tica hist¨°ria de l¡¯Ernest forma part d¡¯aquesta altra Formentera, fascinant i rec¨°ndita, de sobretaules mirant el mar sense prop¨°sit sota el sostre de palma del Pelayo, converses a la llibreria Tur Ferrer de Sant Francesc esperant els diaris, passejades pel cam¨ª vell de la Mola i capvespres a la platja davant del Vogamari observant corriols i remena-rocs.

Feia sis anys que anava al darrere de l¡¯home atacat per un peix espasa, aquest personatge digne de Jules Verne, tractant de localitzar-lo perqu¨¨ m¡¯expliqu¨¦s de primera m¨¤ la terrible trobada amb l¡¯armada criatura marina. Per¨° no hi havia manera. Aix¨ª que s¡¯havia convertit per mi en una cosa llegend¨¤ria, com tantes altres coses a Formentera que amb el pas del temps no saps si les has viscut o, encegat per la llum i el mirallejar de les aig¨¹es, amb l¡¯¨¤nima en suspens, simplement somiat.

Al capit¨¤ Langford un el va clavar el 1886 a la coberta de la seva goleta, de la qual va ser dif¨ªcil separar-lo.

I llavors, de sobte, vaig poder contactar amb ell i vam acordar veure¡¯ns. Al mat¨ª al bar del centre, davant de l¡¯esgl¨¦sia de Sant Francesc. Era com citar-te amb Ned Land, quins nervis! Per recon¨¨ixer-nos, com que vaig imaginar que ja no portaria el peix clavat a la cuixa, li vaig dir que jo portaria un diari doblegat a la m¨¤.

Ens vam recon¨¨ixer de seguida (ell ¨¦s un home a punt de fer els cinquanta, atractiu i atl¨¨tic; amb ulls grisos i un somriure agradable); vam demanar caf¨¨s i em vaig disposar a escoltar dels llavis del protagonista la hist¨°ria que feia tant temps que esperava.

A l¡¯Ernest, que ¨¦s itali¨¤, de Benevento, de cognom De Longis, i viu a Formentera, on regenta la famosa pizzeria Sa Pizza, el va atacar en aig¨¹es d¡¯Eivissa el 2009 (no es tracta de peix fresc, ja ho veuen) un peix espasa (Xiphias gladius: l¡¯espasa romana, ¨¦s eloq¨¹ent).

En principi, em va dir, als humans no ens ataquen premeditadament, encara que ¨¦s dif¨ªcil jutjar la premeditaci¨® en un peix espasa. Poden mesurar tres metres i pesar m¨¦s de 150 quilos, salten fora de l¡¯aigua i de vegades, tal ¨¦s la seva velocitat explosiva, el seu momentum, es claven al ja? mar¨ª fins al rostre. No s¨®n rares les vegades en qu¨¨ s¡¯han incrustat tamb¨¦ en vaixells o submarins (entre ells el fam¨®s Alvin). Paradoxalment, el peix espasa somrient (Deir Lachende Schwertfisch) va ser l¡¯emblema (i el portaven pintat a la torreta), de la 9a flotilla d¡¯U-Boot alemanya.

¡°Me¡¯l vaig treure jo mateix. Se¡¯n va anar. Vaig nedar cap a la z¨°diac. No sentia gaire dolor, per¨° estava espantat".

Sigui com sigui, es coneixen diversos casos de gent que, com l¡¯Ernest, ha resultat empalada i morta per mala sort o per intentar pescar-los. Al capit¨¤ Langford un el va clavar el 1886 a la coberta de la seva goleta, de la qual va ser dif¨ªcil separar-lo. El m¨¦s recent, el 2015, ¨¦s el cas d¡¯un pescador de Hawai, Randy Llanes, de 47 anys a qui un peix espasa li va perforar el pit despr¨¦s d¡¯arponejar-lo a l¡¯aigua ell mateix: en esgrima es podria considerar un empat.

L¡¯Ernest va citar el cas del bus oficial de l¡¯almadrava de Favignana, a Sic¨ªlia, al qual un peix espasa se li va clavar al cap i li va deixar la fulla trencada incrustada al crani. Que b¨¦ que ens ho est¨¤vem passant!

Un altre pescador, un malaisi an¨°nim de 39 anys t¨¦ el dubt¨®s privilegi de ser el subjecte de l¡¯¨²nic estudi cl¨ªnic que coneguem sobre una ferida de peix espasa amb resultat de mort, publicat a l¡¯Assian Journal of Surgery d¡¯abril del 2007. L¡¯home va ser atacat d¡¯improv¨ªs per l¡¯animal que va saltar cap a ell, es creu que atret per la llum de la llanterna que enfocava cap a l¡¯aigua davant de la seva bot. L¡¯espasa li va entrar per l¡¯ull dret i li va provocar la proptosi del globus ocular (¨¦s millor no saber qu¨¨ significa aix¨°) i se li va clavar al cervell. Va morir un dia despr¨¦s d¡¯ingressar a l¡¯hospital de Kedah i la causa de la mort es va anotar com ¡°empalament del cap per un peix espasa¡±.

¡°He estat instructor de busseig molts anys, per tot el m¨®n, a Hurghada, a les Maldives...¡±, em va explicar l¡¯Ernest del seu propi cas, ¡°fins que un soci meu es va mudar aqu¨ª, a Formentera, i vaig venir-hi per ell, el 1998; primer vaig treballar al centre de busseig Vell Mar¨ª de la Savina, i despr¨¦s el 2003 vaig obrir la pizzeria¡±. Va seguir practicant, no obstant aix¨°, la seva passi¨® per la pesca submarina, amb fusell, en apnea. I llavors, va arribar aquell nefast 26 de maig. ¡°Vaig sortir amb en Luca i en Jes¨²s, molt primerenc en el bot pneum¨¤tic. Vam anar cap a es Vedr¨¤, a Eivissa. Vam fondejar i ens vam separar per bussejar. Jo em vaig quedar sol, submergint-me a poca profunditat, uns set metres. Llavors vaig veure al peix espasa, una cosa poc habitual, perqu¨¨ solen estar a mar obert¡±. Mesurava un metre vuitanta, devia pesar 25 quilos. El peix estava, com l¡¯Ernest, pescant. ¡°Es va allunyar. Per¨° despr¨¦s vaig tornar a veure¡¯l. Vagava per curiositat. Llavors li vaig disparar¡±.

¡°Me¡¯l vaig treure jo mateix¡±

L¡¯arp¨® va arribar a l¡¯animal. El rodet del fusell es va encallar i l¡¯Ernest va quedar a l¡¯abast del peix, que va anar directe per ell. ¡°Vaig sortir a respirar i llavors vaig notar que alguna cosa em punxava a la cama. No el vaig veure arribar. Vaig sentir una pressi¨®, i en mirar a sota, tenia clavat el peix espasa¡±. Despr¨¦s de fregar la cama esquerra, on li va deixar una ferida, li havia passat la dreta de costat a costat, des de la cara interior de la cuixa cap a fora, travessant el gruixut neopr¨¨. El llarg bec va tocar l¡¯art¨¨ria femoral, miraculosament sense trencar-la. Una veritable loteria: l¡¯Ernest hauria mort dessagnat en cinc minuts. ¡°Me¡¯l vaig treure jo mateix. Se¡¯n va anar. Vaig nedar cap a la z¨°diac. No sentia gaire dolor, per¨° estava espantat. Nom¨¦s pensava a salvar la vida. Vaig pujar com vaig poder, vaig tallar la corda de l¡¯¨¤ncora, vaig engegar el motor i vaig anar a buscar els meus companys¡±.

En Luca el va veure arribar cridant. El bot estava ple de sang. Ell i en Jes¨²s van auxiliar com van poder el ferit mentre es dirigien a tota velocitat a la costa. Van desembarcar a cala d¡¯Hort, on va arribar una ambul¨¤ncia. El van portar a l¡¯hospital de Can Misses i despr¨¦s en helic¨°pter al de Palma de Mallorca, on li van fer una arteriografia. Va trigar un mes a recuperar-se, sense seq¨¹eles.

L¡¯Ernest no ha tingut cap problema per tornar al mar. I, sorprenentment, no guarda rancor al peix espasa que podria haver-lo matat. ¡°?s una esp¨¨cie molt castigada i haurien de protegir-la¡±, va resoldre amb elogiable fair-play. ¡°Espero que encara que ferit pogu¨¦s salvar-se, com jo¡±.

Aix¨ª que ja ho veuen: un vell peix espasa potser neda a les aig¨¹es ve?nes aviciat amb un rovellat arp¨® clavat, com Moby Dick. Heus aqu¨ª, sens dubte, una altra bona hist¨°ria...