Aix¨ª s¡¯ha anat construint en els ¨²ltims anys l¡¯estructura legal de Catalunya
La llei del refer¨¨ndum i la de transitorietat jur¨ªdica se sumen a tot un conjunt de normes impulsades en els ¨²ltims anys
Des de l'any 1980 la comunitat aut¨°noma de Catalunya ha aprovat gaireb¨¦ 800 lleis de diverses mat¨¨ries (fiscal, administrativa, civil...), de les quals actualment estan vigents aproximadament 450. Mentre que el sector independentista es prepara per al pret¨¨s refer¨¨ndum, previst per al dia 1 d'octubre, l'activitat parlament¨¤ria de Catalunya continua, aprovant a poc a poc tot un seguit de normes sobre diferents q¨¹estions que, per traspassar en alguns punts la l¨ªnia competencial reservada a l'Estat en l'article 149 de la Constituci¨® espanyola, han estat revisades pel Tribunal Constitucional. Les estad¨ªstiques de l'alt tribunal reflecteixen aquesta situaci¨®: a 31 de desembre del 2016 un total de 40 recursos d'inconstitucionalitat estaven pendents de resoldre, la meitat interposats per l'Estat i l'altra meitat pel Govern catal¨¤.
En una setmana que s'ha qualificat de decisiva en el proc¨¦s cap a la pretesa independ¨¨ncia, amb l'anunci de l'aprovaci¨® al Parlament de dues lleis clau, aquella que atorgui cobertura "legal" a la convocat¨°ria de refer¨¨ndum i la norma de "transitorietat" cap al nou model jur¨ªdic, ens preguntem: T¨¦ actualment Catalunya una legislaci¨® que li atorgui plena autonomia?
El Parlament i les seves compet¨¨ncies: un refer¨¨ndum independentista?
L'¨²ltima legislatura al Parlament ha estat influ?da per la consecuci¨® d'un objectiu: fer un refer¨¨ndum en el qual es pregunti a la ciutadania sobre la seva voluntat d'independitzar-se.
Avui ha estat el dia escollit per plantejar a la Cambra la votaci¨® de la proposici¨® de llei del refer¨¨ndum, una llei que ha d'atorgar cobertura legal a la convocat¨°ria de la consulta, assenyalada pel president Puigdemont per al dia 1 d'octubre. Despr¨¦s d'un tens debat, en el qual els diputats dels partits contraris al refer¨¨ndum s'han oposat a l'admissi¨® a tr¨¤mit d'aquesta proposta, no prevista en l'ordre del dia, el text de la norma s'ha publicat al butllet¨ª oficial del Parlament. La llei protegiria tots aquells que participessin en el refer¨¨ndum independentista, ja que s'autoproclama "suprema" perqu¨¨ preval jer¨¤rquicament sobre totes les normes que puguin entrar en conflicte, mentre que "regula l'exercici d'un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya". Es preveu que entri en vigor el dia que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat i afirma que, si en el recompte dels vots v¨¤lidament emesos n'hi ha m¨¦s d'afirmatius que de negatius, el resultat implica la independ¨¨ncia de Catalunya.
L'aprovaci¨® d'una resoluci¨® que convoqu¨¦s la consulta havia estat frenada fins a dues vegades pel Tribunal Constitucional, que ha exigit responsabilitats a les autoritats p¨²bliques que, ignorant la prohibici¨® expressa, van materialitzar la consulta del 9 de novembre del 2014. El ple va tornar a paralitzar un nou intent sobiranista el desembre del 2016, advertint de nou els responsables pol¨ªtics de les conseq¨¹¨¨ncies penals. La convocat¨°ria del refer¨¨ndum ha obligat el Govern de l'Estat a estar molt alerta, recorrent i fiscalitzant qualsevol aprovaci¨® de partides pressupost¨¤ries que poguessin destinar-se a la seva celebraci¨®, com, per exemple, l'adquisici¨® d'urnes. Recentment el Tribunal de Comptes ha exigit als responsables de la consulta del 9-N que es responsabilitzin amb el seu patrimoni dels m¨¦s de cinc milions d'euros en els quals es xifra la despesa de la convocat¨°ria.
En l'agenda de la Cambra legislativa encara est¨¤ pendent l'aprovaci¨® de normes com la llei del procediment de votaci¨® electr¨°nica per als catalans residents a l'estranger, o una llei de mesures urgents en mat¨¨ria de contractaci¨® p¨²blica
Llei de transitorietat jur¨ªdica
La proposici¨® de llei de transitorietat jur¨ªdica, que en la seva exposici¨® de motius s'autoproclama "fundacional de la Rep¨²blica", va ser presentada la setmana passada per diversos diputats de Junts pel S¨ª i la CUP. Aquesta norma, que pret¨¦n votar-se al Parlament en els propers dies, ha estat presentada com la "norma suprema de l'ordenament jur¨ªdic catal¨¤" mentre no s'aprovi una Constituci¨®, fruit d'un proc¨¦s constituent activat pel Govern catal¨¤ si, finalment, segons el seu "full de ruta", el refer¨¨ndum previst per l'1 d'octubre els result¨¦s favorable.
Encara que ¨¦s previsible que, tal com ha anunciat el Govern d'Espanya, aquesta llei es recorri de manera immediata, la norma "fundacional" ja preveu la forma pol¨ªtica del nou Estat, "una Rep¨²blica de dret, democr¨¤tica i social", i q¨¹estions tan fonamentals com la successi¨® i subrogaci¨® del nou Estat en totes les relacions jur¨ªdiques que, competencialment, corresponen a l'Estat espanyol (absorci¨® de funcionaris, subrogaci¨® en contractes, convenis i acords, drets i obligacions de car¨¤cter econ¨°mic i financer, etc¨¨tera); confiscaci¨® de b¨¦ns de titularitat estatal, i un Consell de Garanties Democr¨¤tiques que ha de vetllar per l'adequaci¨® a la llei de transitorietat dels projectes i proposicions de llei.
La sobirania del futur Estat l'exerciria el poble de Catalunya, i els seus ciutadans, segons preveu la llei, tindrien doble nacionalitat.
La q¨¹esti¨® econ¨°mica: nou Codi Tributari i entitats fiscals pr¨°pies
A principis d'agost el Diari Oficial de de la Generalitat de Catalunya publicava una llei per la qual s'articulen les bases d'una Hisenda pr¨°pia que procuri independ¨¨ncia econ¨°mica. Es tracta de l'aprovaci¨® d'un Codi Tributari, que es va materialitzar amb la Llei 17/2017, d'1 d'agost, en el qual, a m¨¦s de codificar les diferents normes en aquesta mat¨¨ria, tamb¨¦ s'aprovaven els llibres primer, segon i tercer, relatius a l'Administraci¨® tribut¨¤ria de la Generalitat.
La regulaci¨® de les entitats fiscals catalanes i les noves compet¨¨ncies de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria s¨®n q¨¹estions centrals desenvolupades en aquesta llei. L'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya es va crear i va regular mitjan?ant la Llei 7/2007, de 17 de juliol, i el nou Codi determina que es doti de m¨¦s autonomia econ¨°mica, financera, patrimonial, contractual i de personal, la qual cosa ha de permetre m¨¦s efic¨¤cia en les funcions que t¨¦ assignades i poder actuar amb plena independ¨¨ncia. El mateix dia que es publicava el Codi, el Diari Oficial tamb¨¦ recollia un decret pel qual l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya assumia la gesti¨®, fins llavors encomanada a registradors de la propietat i mercantils i de b¨¦ns mobles. El fisc catal¨¤ es presenta amb plena capacitat recaptat¨°ria, la qual cosa ha provocat que el ministre Crist¨®bal Montoro hagi advertit amb multes i conseq¨¹¨¨ncies penals aquells que, fora dels impostos propis de la comunitat aut¨°noma o els expressament cedits a Catalunya, paguin directament els seus tributs a aquest organisme.
I el finan?ament? La llei de transitorietat ofereix una soluci¨® moment¨¤nia: l'"Estat catal¨¤" succeeix el Regne d'Espanya en els drets i obligacions de car¨¤cter econ¨°mic i financer en els termes que s'acordin amb aquest i els que es derivin d'acords amb tercers. A m¨¦s, Catalunya ha anat aprovant en l'¨¤mbit de les seves compet¨¨ncies una s¨¨rie de normes tribut¨¤ries, com la Llei 5/2017, de 28 de mar?, que crea i regula diversos impostos: sobre grans comer?os, sobre estades en establiments tur¨ªstics, i d'altres, com el nou impost sobre begudes ensucrades envasades. Per¨° no totes les normes han passat el filtre constitucional: el passat mes de juliol, el tribunal de garanties anul¡¤lava l'impost catal¨¤ sobre la prestaci¨® d'acc¨¦s a internet perqu¨¨ grava el mateix fet imposable que l'IVA.
Aix¨° pel que fa al cap¨ªtol de recaptaci¨®, per¨°, com afrontaria Catalunya als deutes? No ¨¦s clar, jur¨ªdicament parlant, que pogu¨¦s subrogar-se sense m¨¦s en aquestes relacions econ¨°miques i assumir el deute p¨²blic que li correspongu¨¦s. D'altra banda, l'exist¨¨ncia d'una Seguretat Social catalana que sufragu¨¦s els serveis als seus ciutadans tamb¨¦ es posa en dubte. I qu¨¨ passaria amb les pensions? La llei de transitorietat es limita a garantir el dret a percebre-les, per¨° no desenvolupa res sobre aquest tema.
Una Just¨ªcia catalana?
Pel que fa a l'organitzaci¨® judicial, la norma de transitorietat preveu que el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya es converteixi en el Tribunal Suprem de Catalunya, en el qual es crear¨¤ una Sala Superior de Garanties que s'ocupar¨¤, entre d'altres, dels recursos d'empara dels drets fonamentals.
A m¨¦s, l'esmentada llei de transitorietat anuncia que els qui impartiran just¨ªcia seran els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l'Administraci¨® de Just¨ªcia que al llarg dels tres anys anteriors a l'entrada en vigor de la llei hagin ocupat pla?a en els ¨°rgans judicials i la Fiscalia de Catalunya.
Com hem assenyalat, Catalunya t¨¦ m¨¦s de 400 normes en vigor, que, en un escenari d'independ¨¨ncia, en principi, serien aplicables. El text pret¨¦n que un suposat "ordenament jur¨ªdic catal¨¤" integri tamb¨¦ els tractats internacionals signats per Espanya i que els resultin aplicables normativa europea i, fins i tot, lleis org¨¤niques que podrien ser aplicades com a simples lleis si no s'oposen a la norma de transitorietat.
En mat¨¨ria civil, Catalunya disposa de normativa pr¨°pia, una compilaci¨® molt completa derivada de la legislaci¨® hist¨°rica, i l'¨²ltima modificaci¨® es va produir amb la incorporaci¨® mitjan?ant la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sis¨¨ del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, que ha estat en part declarat inconstitucional per invasi¨® de compet¨¨ncies. En mat¨¨ria penal, no hi ha normativa substantiva pr¨°pia. Aix¨° s¨ª, la llei de transitorietat preveu l'amnistia als independentistes encausats o condemnats.
Organitzaci¨® territorial: vegueries, comarques i municipis
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya determina que l'organitzaci¨® territorial b¨¤sica del pa¨ªs s'estructura en municipis i vegueries, una denominaci¨® que entronca amb les seves institucions hist¨°riques, com una divisi¨® m¨¦s apta que la comarca per a les necessitats del Govern i l'Administraci¨® de la Generalitat, que adopta la divisi¨® en vegueries per a l'organitzaci¨® territorial dels seus serveis.
La llei de vegueries, aprovada l'any 2010, t¨¦ en compte que la divisi¨® territorial de Catalunya no nom¨¦s ha de respondre als ¨¤mbits territorials geogr¨¤fics naturals i hist¨°rics, sin¨® tamb¨¦ als ¨¤mbits de "sentiment de pertinen?a". Per aix¨°, aquest any s'ha aprovat la Llei 2/2017, de 15 de febrer, que crea la vegueria del Pened¨¨s, despr¨¦s de la reivindicaci¨® de moviments socials.
Tal com anuncia a la seva p¨¤gina web, la Generalitat de Catalunya est¨¤ treballant actualment en l'elaboraci¨® de diferents projectes de llei que afecten el territori i l'urbanisme: la llei del territori, la llei de muntanya i la llei del litoral.
Catalunya a Europa i al m¨®n
Ni la Uni¨® Europea ni la comunitat internacional han reconegut o donat suport a les aspiracions secessionistes. La q¨¹esti¨® no ¨¦s menor, ja que sense reconeixement internacional, malgrat existir de facto, realment "no existeix", com li passa, per exemple, a la Rep¨²blica de Somalil¨¤ndia.
El Govern catal¨¤ no ha aconseguit obtenir una declaraci¨® de la Uni¨® Europea que permeti assegurar una perman¨¨ncia en la comunitat pol¨ªtica si s'arriba a declarar la independ¨¨ncia. El que s¨ª fa la llei de transitorietat ¨¦s preveure la doble nacionalitat catalana i espanyola.
Conscients d'aquesta situaci¨®, els esfor?os diplom¨¤tics de la Generalitat s'han intensificat, amb la creaci¨® d'una conselleria encarregada de dur a terme funcions d'"acci¨® exterior" i que expliqu¨¦s el "full de ruta" del proc¨¦s sobiranista. El passat mes de juny de nou el Constitucional va anul¡¤lar la denominaci¨® "Afers Exteriors" del nou departament, que es podria confondre amb el del Ministeri del Govern espanyol i que s'associa a la pol¨ªtica exterior, estimant en aquest punt el conflicte de compet¨¨ncies plantejat per l'Estat. Llavors el Govern catal¨¤ ja havia modificat la seva denominaci¨®, canviant l'original per la d'"Afers i Relacions Institucionals i Transpar¨¨ncia".
Tamb¨¦ s'ha previst l'extensi¨® dels drets i serveis als catalans que resideixen a l'estranger. Catalunya ha aprovat una llei anomenada "de la comunitat catalana a l'exterior" (la Llei 8/2017, de 15 de juny), que crea un registre de "catalans a l'exterior", aix¨° ¨¦s, els ciutadans espanyols residents a l'estranger que han tingut a Catalunya l'¨²ltim ve?natge administratiu i els seus descendents. Conforme al nou text, ¨¦s funci¨® del Govern de Catalunya vetllar per una ¨¤mplia participaci¨® en tots els processos electorals dels catalans residents a l'exterior.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
