Pacte de lleng¨¹es

Almenys la impugnada llei de transitorietat ja ha servit per dissipar un dels dubtes que m¨¦s ha preocupat fil¨°legs professionals i aficionats ¡ªpotser m¨¦s que als primers¡ª, aix¨° ¨¦s, l¡¯estatus que dispensarem a la llengua castellana quan Catalunya sigui independent. S¨ª, ¨¦s clar, la llei ja ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional i a dia d¡¯avui ¨¦s paper mullat, per¨° dins la l¨°gica de la transici¨® a l¡¯estat propi el primer que es derogar¨¤ seran, per obra i gr¨¤cia de la mateixa declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia, les sent¨¨ncies del TC, de manera que la llei de transitorietat ser¨¤ plenament vigent des del primer minut. No crec, d¡¯altra banda, que la tria de l¡¯infeli? mot transitorietat sigui casual, tot sigui per evitar el tronat transici¨® i el que connota.

S¡¯ha dissipat algun dubte, per¨° en el terreny ling¨¹¨ªstic la llei ho deixa tot per decidir a l¡¯espera del proc¨¦s constituent, quan s¨ª de deb¨° caldr¨¤ pronunciar-s¡¯hi. L¡¯article 24 de la norma fundacional, l¡¯¨²nic dedicat a la cosa de la llengua, pret¨¦n deixar intacta la situaci¨® actual a l¡¯empara de la llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, de 1998, i, sobretot, mant¨¦ tal qual tots els ¡°drets ling¨¹¨ªstics vigents¡±, els quals emanen, no est¨¤ de m¨¦s recordar-ho, de la Constituci¨® i l¡¯Estatut. La nova llei, doncs, no toca res del que ja tenim: ¡°Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons ling¨¹¨ªstiques i a exercir el dret d¡¯opci¨® en relaci¨® amb les lleng¨¹es catalana, occitana i castellana, conforme amb all¨° que estableix la Llei 1/1998, de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica i els drets que empara, aix¨ª com la llengua de signes catalana i la resta de drets ling¨¹¨ªstics vigents en el moment de l¡¯entrada en vigor d¡¯aquesta Llei¡±.

No cal dir que la llei de transitorietat no podia encarar les coses d¡¯una altra manera, i al capdavall aquest plantejament nom¨¦s hauria de sorprendre uns pocs. Els contraris a l¡¯oficialitat de la llengua espanyola no poden sostraure¡¯s a l¡¯evid¨¨ncia que la fundaci¨® de l¡¯estat propi no hauria de comportar la retallada de cap dret, i menys dels drets ling¨¹¨ªstics: si un s¡¯embarca en una empresa com aquesta, dif¨ªcilment se¡¯n sortir¨¤ si el primer que fa ¨¦s deixar-se drets b¨¤sics pel cam¨ª. I els drets ling¨¹¨ªstics s¨®n drets de ciutadania b¨¤sics. El castell¨¤, per tant, seguir¨¤ sent oficial, tothom tindr¨¤ dret de fer-lo servir en qualsevol situaci¨® i es mantindr¨¤ com a mat¨¨ria obligat¨°ria a les escoles.

Passa que la llei evita la decisi¨® futura i escamoteja el debat aut¨¨ntic, que, m¨¦s enll¨¤ de la decisi¨® pol¨ªtica de validar una llengua com a oficial, radica en la consideraci¨® del castell¨¤ com a llengua pr¨°pia de Catalunya. Ai!, assumpte espin¨®s. Que el castell¨¤ no ¨¦s llengua hist¨°rica ni territorial de Catalunya ni tan sols no hauria de ser tema de sobretaula, com tampoc ho ¨¦s que una llengua amb arrelament, transmissi¨® intergeneracional i uns percentatges majoritaris com a llengua primera no pot ser considerada eternament com una llengua ex¨°gena. Si a m¨¦s aquesta llengua genera producci¨® cultural i liter¨¤ria pr¨°pia dif¨ªcilment queden arguments per enviar el castell¨¤ al purgatori de les lleng¨¹es male?des.

El debat ¨¦s vell, i l¡¯oportunitat de tancar-lo amb la consecuci¨® de la independ¨¨ncia ¨¦s massa llaminera per deixar-la passar. La nova rep¨²blica haur¨¤ de bastir un pacte de lleng¨¹es que meni a la consideraci¨® del castell¨¤ com a llengua pr¨°pia de Catalunya, amb tot el que aix¨° comporta pel que fa al reconeixement natural de l¡¯oficialitat i a la patrimonialitzaci¨® sense vacil¡¤lacions de la producci¨® liter¨¤ria en castell¨¤. Per¨° tot aix¨° a canvi, per descomptat, de l¡¯empatia necess¨¤ria per secundar, des de la hispanofonia catalana, la plena restituci¨® del catal¨¤, primer projecte col¡¤lectiu de la Catalunya independent i per a la qual caldr¨¤ no negligir esfor?os i recursos.