L¡¯equidist¨¤ncia silenciosa

Espanya ha perdut Catalunya, nom¨¦s falta el certificat. Queda la for?a, queden els tribunals i les prohibicions, els escorcolls i les sancions, queda tot el que colla i ajunta per¨° no uneix. Una bona part de Catalunya ja no se sent espanyola, ha desconnectat emocionalment i simb¨°licament d'Espanya. ?s una cosa que Govern, partits i institucions espanyoles haurien d'intentar entendre. Si ¨¦s que poden.

Seria el primer pas per acceptar que les pol¨ªtiques que s'han seguit els ¨²ltims anys no han fet m¨¦s que agreujar problemes d'encaix i conviv¨¨ncia que no s'han afrontat mai. La diversitat nacional comporta diversitat cultural, social i econ¨°mica, diversitats que a Espanya li fan por. No a tothom, ¨¦s cert, per¨° els qui diuen que no tenen por d'aquesta diversitat despr¨¦s de quaranta anys de democr¨¤cia no han pogut ni governar, ni influir en els seus partits, ni han aconseguit representaci¨® en cap instituci¨® estatal. No dic que no existeixin, dic que no manen i que tot just poden conllevar-se amb Espanya.

?s l'Espanya d'un Sempr¨²n enfrontat a un Guerra, d'un Herrero de Mi?¨®n envestit sense pietat per la caverna, d'un Echenique arraconat, de pol¨ªtics que quan arriben al poder fan el que poden o el que els deixen i per aix¨°, despr¨¦s de quaranta anys, s'ha arribat a la conclusi¨® que a Espanya no hi ha lloc per a Catalunya. Ni l'executiu, ni el legislatiu, ni el judicial, ni el period¨ªstic ni el cultural tenen un encaix per a res que no sigui una prolongaci¨® de l'Estat de sempre.

Tampoc hi han ajudat des d'aqu¨ª els qui ara m¨¦s posen el crit al cel davant la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum. Tenen poca credibilitat perqu¨¨ el pa¨ªs ¨¦s petit, ens coneixem tots, tenim bona mem¨°ria i hem vist com es posaven de de perfil quan reb¨ªem per totes bandes. Veiem que molts dels que se senten compungits i els dol Espanya, o b¨¦ s'han mostrat ap¨¤tics amb moltes de les reivindicacions que s'han fet des de Catalunya o b¨¦ s'han posat al costat dels qui les denegaven. Des de la llengua fins a les infraestructures, passant pel finan?ament o la simple opini¨® publicada, hem vist, viscut i llegit aut¨¨ntiques animalades que no han suscitat cap reacci¨®.

B¨¦, per no ser injustos, poca cosa, tan poca cosa que la proporcionalitat els desmenteix i els fa poc cre?bles. Quina credibilitat tenen els qui es van dedicar a atiar el Foro Babel o a riure les gr¨¤cies quan ens parlen de federalisme? Com ens podem refiar d'intel¡¤lectuals que s'han cansat d'insultar els qui s'han manifestat de manera pac¨ªfica i que han qualificat des del primer moment de totalitaris, de nazis, de feixistes? I els equidistants? On eren quan es vulneraven les bases de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica? On eren quan el PP impedia les emissions de TV3 al Pa¨ªs Valenci¨¤? On eren cada vegada que s'han publicat columnes tan feridores que han fet que les relacions entre Catalunya i Espanya hagin esdevingut impossibles? O eren molt a prop dels qui les escrivien o b¨¦ es posaven de perfil.

No nom¨¦s es tracta de la premsa, en el desastre de l'aeroport i dels trens de rodalies el tancredisme de les redaccions de Barcelona, de Foment, dels capitans del Baix Llobregat, tan valents en altres ocasions, ha estat rajoyesc. Equidistants i federalistes han tingut set anys, i quins anys, per fer una proposta i no han fet res. Res.

La resposta, com a molt, ha estat dir que hi ha massa pressi¨®. Home, doncs ja em diran com i ja em diran si la proporcionalitat no t¨¦ alguna cosa a veure en tot aix¨°. Pressi¨®? On? En quins mitjans? Perqu¨¨ la desproporci¨® ¨¦s enorme, perqu¨¨ una de les coses que va fer b¨¦ Felipe Gonz¨¢lez va ser blindar un espectre comunicatiu que avui situa TV3 en un 13% d'audi¨¨ncia. Si comptem la proporci¨® d'opini¨® publicada a Espanya en relaci¨® amb el proc¨¦s independentista, els surt la mateixa r¨¤tio de poder que quan parlem de just¨ªcia, empresa o inversions. Quan parlin del Parlament, recordin el corr¨® de les majories absolutesi les humiliacions del Congr¨¦s.

Acusar el petit ja no val, quan veiem que s'entra en diaris locals. Els equidistants es van tornar a posar de perfil, fins i tot n'hi havia que reien. Avui els qui ens defensen dels abusos s¨®n la gent de Valls que canta davant de la Gu¨¤rdia Civil.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.