Mossos

"In¨²tils".

Vaig tenir un amic que als Mossos els deia ¡°in¨²tils¡± i ning¨² li va portar la contr¨¤ria fins que va morir d'un c¨¤ncer de p¨¤ncrees despr¨¦s d'alegrar la vida d'uns quants de nosaltres amb la seva ironia, que era tot un regal per a un poble seri¨®s i amb tend¨¨ncia a apagar-se. Havia llegit molt i des que va descobrir internet no parava de comprar llibres sobre la II Guerra Mundial i la batalla de l'Ebre. No era casual que sempre trob¨¦s la paraula m¨¦s corrosiva, i sovint precisa, per batejar qualsevol col¡¤lectiu o individu que desfil¨¦s a la vista de la barra del bar en qu¨¨ els pagesos blasfemaven mentre les dones cantaven missa. No renegava ni utilitzava eufemismes que se li suposaven a un jove arribat de la ciutat, sin¨® que les seves definicions eren tan enginyoses que algun dels seus vam decidir reunir-les en un diccionari. Aix¨ª que el terme in¨²tils de seguida va passar a formar part de l'argot de tots els que pensaven que els Mossos no feien cap falta.

Un naixia per ser pag¨¨s, i mai deixava de ser fill de pag¨¨s, fins i tot si es feia periodista, tret que es busqu¨¦s la vida com a bomber, guarda forestal o mosso. De fet, no es parlava de ser mosso, sin¨® d'entrar al Cos de Mossos d'Esquadra, com si no pogu¨¦s ser una feina vocacional o la manera d'escapar-se de la quadra, del camp, de la vida que t'havia tocat viure, de la ira. A l'hereu li estava perm¨¨s ser un miserable o arru?nar la fam¨ªlia, per¨° no viure del cuento. Ning¨² cuidava m¨¦s b¨¦ de si mateix que el pag¨¨s, de vegades bomber, moltes vegades guarda forestal, sempre vigilant de casa seva, mai funcionari ¡ªsi de cas, des de fa un temps, subvencionat. Hi havia feines que es consideraven prescindibles i, per tant, exercir-les s'interpretava com una tra?ci¨®, un escarni o una fugida en la calma tensa del poble, nom¨¦s condescendent amb la Gu¨¤rdia Civil. La gent s'havia acostumat d'alguna manera als tricornis, formaven part del paisatge i amb el temps molts eren fins i tot de tracte f¨¤cil.

No ¨¦s que fossin ben vistos, per¨° a ulls dels altres venien de fora, com si no qued¨¦s m¨¦s remei que acceptar-los, i s'impos¨¦s fer la vida suportable entre tots. Res a veure amb els Mossos, personatges coneguts que desconeixien com arribar als llocs, es perdien pel cam¨ª, trigaven a donar fe de l'incident m¨¦s banal i eren esbroncats quan apareixien per posar tanques als ral¡¤lis, unes tasques que se suposaven senzilles i de sentit com¨². Els joves jugaven amb els Mossos a les carreteres com mai s'havien atrevit a fer-ho amb la Gu¨¤rdia Civil, potser perqu¨¨ nom¨¦s se'ls veia com a agents repressors, fiscalitzadors m¨¦s que no pas acompanyants en la desgr¨¤cia quan hi havia un robatori o un accident. La consigna era ¡°com m¨¦s lluny, millor¡±. Tampoc les not¨ªcies que arribaven de la capital els feia millors, m¨¦s que res perqu¨¨ es parlava de pilotes de goma, de pallisses, d'intimidaci¨® i de comportaments s¨¤dics; no de seguretat.

Va passar que els pagesos van anar minvant amb el temps mentre augmentaven els agents forestals, els bombers i els mossos, cada vegada m¨¦s propers, finalment interessats per tot el que es murmurava a les botigues i es discutia als bars, pel que passava al poble. Els agents ja no nom¨¦s esperaven d'amagat per ca?ar i multar els conductors bons i dolents, sin¨® que les patrulles preguntaven per les cases buides i pels que vagaven pel carrer, per les picabaralles i pels furts, per les coses que passen i poden passar i no per les que ja havien passat. Els Mossos es van anar apropant a poc a poc a la gent fins que la gent s'ha apropat a poc a poc als Mossos. Aquests dies els han donat les gr¨¤cies per la seva actuaci¨® en els atemptats de la Rambla i Cambrils.

Els ciutadans, propers o llunyans, es van sentir protegits i alhora informats perqu¨¨ les patrulles es van fer visibles a qualsevol punt del territori, fins a l'extrem que cadasc¨² va sentir com si tingu¨¦s un agent al costat i va saber cada moment qu¨¨ estava passant sense intermediaris, a trav¨¦s del Twitter dels Mossos o per boca de Josep Llu¨ªs Trapero, un major amb veu d'actor de doblatge, que transmetia ordre i autoritat fins que va tractar amb la premsa.

Igual que els pagesos, els periodistes no ens portem gaire b¨¦ amb els Mossos i tractem de desertors els qui s'han passat a la comunicaci¨® corporativa, com si haguessin canviat de b¨¤ndol, per no dir que s'han venut. Molts de nosaltres busquem les cr¨°niques de Rebeca Carranco, Mayka Navarro, Guillem S¨¢nchez, Jes¨²s G. Albalat i Maria Jes¨²s Ib¨¢?ez o la veu d'Anna Puns¨ª, companys que admirem perqu¨¨ els suposem furgant i emprenyant a les comissaries i preguntant a Patricia Plaja.

Periodista de cap a peus, r¨¤pida en la presa de decisions i amb criteri per defensar-les, Plaja ¨¦s la cap de premsa dels Mossos. T¨¦ poder i s'ha guanyat l'autoritat perqu¨¨ defensa el servei p¨²blic, no dep¨¨n dels pol¨ªtics i coneix com funciona el periodisme perqu¨¨ va ser de les nostres, i de les millors. La seva va ser una actuaci¨® tan professional, natural i pulcra amb la poblaci¨® que ens obliga a preguntar-nos qu¨¨ passar¨¤ amb nosaltres si els Mossos poden passar dels periodistes i si els ciutadans no nom¨¦s no ens necessiten per estar informats sin¨® que ens reprenen, com va passar, per intentar explicar coses abans que ho fes el compte de Twitter dels Mossos. Ha arribat un moment en qu¨¨ el lector compra la veritat que m¨¦s li interessa, com si la falsedat fos all¨° amb qu¨¨ no s'est¨¤ d'acord, de manera que en situacions extremes, com va ser l'atac terrorista, es va imposar la versi¨® oficial.

A molts ciutadans, i naturalment als pagesos, va semblar que no els interessaven llavors -fins que els Mossos van abatre Younes Abouyaaqoub-, les interpretacions de la premsa, ni tampoc despr¨¦s la utilitzaci¨® del terrorisme en ple debat sobre el grau de ruptura entre la ciutadania catalana i la societat espanyola. Els qui aplaudien majorit¨¤riament els Mossos, a Barcelona i a diferents pobles de Catalunya, eren els mateixos que abans els havien renyat i menyspreat ¡°per in¨²tils¡±, aix¨ª, a granel, sense fixar-se si eren de tr¨¤nsit o els antidisturbis.

I ¨¦s que han estat tants i tantes vegades els qui s'han burlat dels Mossos, amb la Gu¨¤rdia Civil o sense, que ara, quan per una vegada els donaven les gr¨¤cies, no van acceptar lli?ons de pol¨ªtics ni de periodistes. Dem¨¤ tornaran a ficar-se amb ells, com correspon, perqu¨¨ no s¨®n aqu¨ª per ser elogiats ni per exhibir-se, per¨° segur que se'ls miraran d'una altra manera, els tractaran diferent, la consideraci¨® ser¨¤ una altra. Almenys per la meva banda, mig pag¨¨s i mig periodista, perqu¨¨ aquesta vegada l'¡°in¨²til¡± vaig ser jo, no els Mossos.