¡®El Papus¡¯, mem¨°ria a prova de bomba

Era una redacci¨® salvatjota, una mica b¨¨stia, molt trencadora, amb un punt underground i una est¨¨tica lletjota, que traspassava fidelment la publicaci¨®. Es jugava sovint al futbol i els cremats de rom corrien com l'aigua de l'aixeta¡­ Tota aquesta alegria molt de l'¨¨poca es va truncar tamb¨¦ brutalment, el 20 de setembre del 1977, sobre les 11.40, quan al porter de la finca del n¨²mero 77 del carrer Tallers de Barcelona, Juan Pe?alver, li va esclatar el malet¨ª que li havien donat perqu¨¨ el lliur¨¦s en m¨¤ a Xavier d'Echarri, el director d'El Papus. Pe?alver va morir destrossat en l'acte i 17 persones m¨¦s van resultar ferides en un dels atemptats m¨¦s simb¨°lics de l'encara incompleta i fosca hist¨°ria de la Transici¨®.

La trag¨¨dia es podria haver convertit en una aut¨¨ntica carnisseria perqu¨¨ hi havia molta gent en aquella primera planta: a la redacci¨® d'El Papus?hi treballaven en aquell moment dibuixants com ?scar Nebreda, tenia lloc una reuni¨® de la cap?alera germana Barrab¨¢s, amb el periodista ?lex Botines, i es compartien oficines amb les publicacions El Cuervo?i Party.

La ultradretana Triple A (Alian?a Apost¨°lica Anticomunista) es va atribuir l'atemptat, que en el fosc marasme de grupuscles contraris a la democr¨¤cia despr¨¦s de la mort del dictador va semblar que efectuessin la Hermandad Nacional de la Gu¨¤rdia de Franco i una m¨¦s desconeguda Juventud Espa?ola en Pie (JEP). ¡°L'atemptat es va produir en un moment ¨¤lgid de la viol¨¨ncia de l'extrema dreta durant la Transici¨®, que sens dubte era tolerada o comptava amb la relativa conniv¨¨ncia de l'Estat. Eren ¨¨poques de gran tensi¨®, la ciutadania es preguntava quina seria la propera que farien aquesta gent, fins i tot on es podria anar amb la suposada llibertat d'expressi¨® en un estat en mans de neofranquistes¡±, situa l'historiador Ricard Vinyes, comissionat per a la Mem¨°ria de l'Ajuntament de Barcelona, que avui inaugurar¨¤ davant del que va ser la seu de la revista un faristol commemoratiu de l'atemptat, semblant als que ha hi ha a la pla?a Cinc d¡¯Oros (a Diagonal amb el passeig de Gr¨¤cia) i a Hipercor (Meridiana).

¡°Una placa no servia: hi ha causalitats que s'han d'explicar... Em vaig entrevistar amb la v¨ªdua del conserge Pe?alver i altres familiars de ferits i mai, en aquests 40 anys, ni des de l'Ajuntament ni des de la Generalitat s'havien adre?at a ells; hi ha coses que no s'han d'oblidar¡­ La Transici¨® va costar molt¡±, justifica Vi?as.

Hereu d'un any anterior ja molt dur, el 1977 va ser un altre any candent en aquesta Transici¨® que no se sabia cap a quina banda cauria. Semblava una partida de ping-pong entre l'afany reformista i democr¨¤tic i el b¨²nquer, el m¨¦s reaccionari del r¨¨gim franquista, que se sentia amena?at per tot arreu: el carrer del General Goded de Barcelona recuperava el nom republic¨¤, el de Pau Casals; al seu despatx del carrer Atocha de Madrid, cinc advocats laboralistes eren assassinats per un comando d'extrema dreta; al maig es legalitzava el roig?PSUC; el 15 de juny hi havia les primeres eleccions democr¨¤tiques des del 1939; a l'octubre tornava del seu exili el president de la Generalitat Josep Tarradellas i al desembre es detenia Albert Boadella per suposada burla dels militars a La Torna.

En aquest caldo de cultiu, des del 20 d'octubre del 1973, amb el suport de l'¨¨xit d'una societat que havia donat ales a revistes humor¨ªstiques com Hermano Lobo?o l'esportiva Barrab¨¢s (totes dues del 1972), s'anava imposant El Papus, que dels seus 110.000 exemplars inicials va passar a 200.000 el mar? del 1976 (1.250.000 persones de difusi¨®), impulsada per les desenes de segrestos administratius que caracteritzarien els seus 14 anys de vida, que es van saldar amb 157 judicis i dos consells de guerra.

Sempre sota el paraigua directe o indirecte de la fam¨ªlia God¨®, propiet¨¤ria de La Vanguardia, a partir del n¨²mero 45 depenia d'Ediciones Amaika, amb Echarri, Carlos Navarro, el mateix Nebreda i Iv¨¢ com a homes forts que tamb¨¦ estaven majorment a la sala de m¨¤quines, com Gin, J¨¢, Joan de Sagarra, Antonio Franco, Maruja Torres o Jaume Figueras.

Aprofitant d'una manera su?cida els anomenats ¡°espais de toler¨¤ncia¡± d'aquells fr¨¤gils anys, cadascun dels components de la revista, amb tra? o ploma ben lliure, iconoclastes amb totes les forces (va marcar ¨¨poca La Papunovela, par¨°dia de les fotonovel¡¤les, protagonitzada pels mateixos redactors en molts casos), amb una agra acidesa i una gram¨¤tica heterodoxa i molt oral, va anar atacant sense pietat el capitalisme i les irregularitats empresarials que estaven destrossant en plena crisi del petroli dels setanta el benestar que s'havia aconseguit durant els seixanta.

Amanit amb sexe barroer i un punt masclista, en la ben subtitulada publicaci¨® (Revista sat¨ªrica y neurast¨¦nica) tamb¨¦ rebien de valent l'Esgl¨¦sia i, ¨¦s clar, els violents reductes feixistes del poder. En aquesta l¨ªnia, el n¨²mero en qu¨¨ es van mofar de la manifestaci¨® del 20-N del 1976 va ser, pel que sembla, la gota que va fer vessar el got: van avisar Echarri que era objectiu dels ultres i va acabar amb escorta policial. ¡°Les amenaces les coment¨¤vem a la redacci¨® si venien per correu perqu¨¨ solien incloure dibuixos, tenien certa habilitat a fer collages; tamb¨¦ ens amena?aven per tel¨¨fon dient que ens havien posat una bomba: desallotj¨¤vem l'edifici i acab¨¤vem la revista en un bar¡±, recorda Nebreda en el complet desplegament que el museu digital Humoristan?dedica a l'esdeveniment i que completaran presencialment dimecres amb una taula rodona al Col¡¤legi de Periodistes.

La bomba va arribar. I, a banda de les desgr¨¤cies personals, es va carregar una part de l'esperit, perqu¨¨ el 1978 la revista va baixar fins als 62.000 exemplars, i va acabar desapareixent el 1986.

Es van fer 12 detencions relacionades amb l'atemptat; segons l'advocat de la revista, durant el judici hi va haver ¡°obstrucci¨® deliberada¡± i el periodista Xavier Vinader assegurava que en l'atemptat es van produir ¡°connexions entre grups d'extrema dreta i els Serveis de Seguretat de l'Estat¡±. No va quedar mai clar del tot qui en va ser el culpable, ni els inductors ni els executors. Almenys, des d'avui, es recordar¨¤, com a m¨ªnim, que all¨° va passar i on va ser.