Llengua i integraci¨®

Es va dir arran dels atemptats del 17 d¡¯agost, va ser un aspecte ling¨¹¨ªstic m¨¦s de les conseq¨¹¨¨ncies medi¨¤tiques d¡¯aquells dies. En mitjans de comunicaci¨® catalans es va apuntar que els joves que havien com¨¨s els atemptats parlaven catal¨¤, se suposa que per certificar la seva integraci¨® a Catalunya i accentuar la paradoxa que, havent estat tan ben integrats, cometessin tals atrocitats. I el mateix comentari se sentia en r¨¤dios i teles espanyoles, ¡°i parlaven catal¨¤¡±, aquest cop amb una suspic¨¤cia que potser venia del receptor. El paroxisme d¡¯aquesta visi¨® va arribar amb el comentad¨ªssim esment del ¡°perfecto catal¨¢n de pay¨¦s¡±, abocat en les planes d¡¯aquest diari i que va fer c¨®rrer la hilaritat a la xarxa.

El cert ¨¦s que haurem de suposar que els terroristes tamb¨¦ parlaven castell¨¤, per una q¨¹esti¨® estad¨ªstica bastant ¨°bvia, per¨° enlloc es va apuntar aquesta dada. Sembla que parlar castell¨¤ ¨¦s irrellevant, i en canvi parlar catal¨¤ est¨¤ carregat de connotacions. ?s quan apuntes que alg¨² parla catal¨¤ que pressuposes un determinat comportament social que t¨¦ molt a veure amb la integraci¨® i l¡¯arrelament. Almenys a Catalunya sempre ha estat aix¨ª. Ja Francesc Candel, al cl¨¤ssic Els altres catalans, va detectar la voluntat de parlar catal¨¤ entre la immigraci¨® dels anys vint relacionant aquest comportament amb una integraci¨® r¨¤pida: ¡°Aquests nous catalans parlen catal¨¤, el van aprendre sense adonar-se¡¯n. Molts el parlen de manera natural i quotidiana, perqu¨¨ s¨ª, i altres per afany de sentir-se catalans de deb¨°¡±. L¡¯aprenentatge de la llengua com la via directa a la catalanitat.

Passa, per¨°, que si b¨¦ el fet de parlar catal¨¤ s¡¯ha vist sempre com un senyal d¡¯integraci¨®, el revers de no parlar-lo s¡¯ha considerat un senyal del contrari, en un estigma atiat des de l¡¯opini¨® publicada i capa? de recordar si alg¨² no parla catal¨¤ des de fa deu, vint o trenta anys, i de convertir aquesta mancan?a en un retret insuperable. Li passava a Cruyff i els passa a Estopa, li passa a Mars¨¦ amb les seves novel¡¤les, i seguir¨¤ passant per molt que en la teva vida p¨²blica i privada donis mostres amb escreix d¡¯una integraci¨® social m¨¦s que evident.

La llengua, doncs, esdev¨¦ salconduit de pertinen?a a la comunitat i alhora informa del grau d¡¯acceptaci¨® sobre alg¨² que intu?m que ve de fora. Si el reconeixem com a parlant de la llengua d¡¯aqu¨ª de seguida l¡¯acollirem, per b¨¦ que el llist¨® ha estat sempre molt amunt. No s¨®n pocs els aprenents de catal¨¤ que es lamenten de ser interpel¡¤lats per la poblaci¨® aut¨°ctona en castell¨¤, en un joc de paradoxes que, en qualsevol cas, no beneficia mai la llengua. Aix¨ª, estem encantats d¡¯anostrar tothom que vingui de fora, per¨° sempre que el coneixement de la llengua exhibit sigui admirable, exemplar, que ens arrenqui aquella frase tan poc afortunada, ¡°i que b¨¦ que parles catal¨¤¡±, com si en l¡¯estadi fins al domini de l¡¯angl¨¨s no hagu¨¦ssim experimentat fases interm¨¨dies. I, per contra, mentre el catal¨¤ mostrat sigui de circumst¨¤ncies, tendirem a un canvi condescendent de llengua que, al capdavall, t¨¦ molt poc d¡¯empatia integradora.

?s un error identificar alg¨² per la llengua que parla i deixar que la connotaci¨® afegida completi el missatge, en uns casos alimentant la sorpresa i en d¡¯altres la suspic¨¤cia. Sembla, no obstant aix¨°, que el fet de parlar catal¨¤ no era irrellevant en els joves de Ripoll. Sabem d¡¯ells que estaven integrats perqu¨¨ tenien colla, jugaven a futbol, estudiaven i feien coses de joves de la seva edat, fins al moment de la radicalitzaci¨®. Aix¨° ¨¦s estar integrat o no. Poc hauria d¡¯importar la llengua que parlaven, com poc semblava importar si a casa parlaven ¨¤rab o si tamb¨¦ sabien castell¨¤. Ni tan sols hauria de ser objecte de comentari.