Melangia, record, mem¨°ria... i festa

El passat 17 d¡¯agost van coincidir els greus atemptats a Barcelona i Cambrils amb la Festa Major del barri de Gr¨¤cia (i d¡¯altres mil celebracions del calendari d¡¯agost). Davant la trag¨¨dia va semblar que, per respecte al dol de les v¨ªctimes, calia aturar-ne la celebraci¨®. Semblava l¡¯¨²nica sortida a la contradicci¨® que podia suposar el sentiment d¡¯aflicci¨® de la poblaci¨® amb l¡¯exterioritzaci¨® de l¡¯alegria que comporta la commemoraci¨® d¡¯aquestes festivitats de l¡¯estiu, i va ser la primera reacci¨®: suspendre els actes programats per a les dates posteriors a l¡¯atemptat. Admetem d¡¯entrada que la mesura va ser encertada.

Tot seguit, per¨°, podem preguntar-nos si ¨¦s possible coadjuvar un sentiment com el de l¡¯aflicci¨® (i, en aquell cas, la indignaci¨® que comporta un succ¨¦s d¡¯aquest car¨¤cter) amb la conniv¨¨ncia que implica l¡¯exterioritzaci¨® del goig p¨²blic i l¡¯alegria d¡¯una celebraci¨® festiva multitudin¨¤ria. Podr¨ªem fer una reflexi¨® antropol¨°gica sobre la q¨¹esti¨®, podr¨ªem tamb¨¦ pescar en el mar de l¡¯exotisme dels costums orientals... No ho farem aix¨ª: ens mourem en el camp m¨¦s proper del costumari local, menys sofisticat.

D¡¯entrada, ens podem preguntar, per exemple, per qu¨¨ no es va suspendre tamb¨¦ el partit de futbol Betis-Bar?a que es va celebrar tres dies despr¨¦s de l¡¯atemptat. En un diari esportiu lleg¨ªem el comentari seg¨¹ent: ¡°Barcelona i Catalunya trigaran molt a curar-se de les ferides que el terrorisme d¡¯arrel gihadista va causar dijous passat a la ciutat. Malgrat tot, mentre la policia busca un dels autors materials de la trag¨¨dia, la societat tracta de refer-se amb un missatge de fermesa: ¡®No tenim por¡¯...¡±. Podem contestar que podria haver estat degut a aquesta voluntat de ¡°refer-se amb un missatge de fermesa¡±, una consigna que ha prevalgut entre la poblaci¨® l¡¯endem¨¤ de cada un dels atemptats gihadistes a Europa, a aquest mot d¡¯ordre, que sembla afirmar-nos en la voluntat secular de no interrompre ni desnaturalitzar els dies de goig i alegria per causa de maltempsades que pertorben el regular pas del temps civil; aix¨ª, si m¨¦s no, ens ho confirmaria la pr¨¤ctica popular fins al dia d¡¯avui. Ja hem anotat la celebraci¨® del partit de futbol amb qu¨¨ s¡¯iniciava la Lliga, perqu¨¨ cal considerar que l¡¯espectacle del futbol avui juga en la mateixa circumscripci¨® que la festa popular.

Tamb¨¦ aquests dies, en algunes de les concentracions d¡¯homenatge a les v¨ªctimes vam poder presenciar la construcci¨® de festius castells, i aquesta acci¨® no era gens improvisada: ¨¦s un vell costum entre les colles de castells acomiadar el dec¨¦s dels membres m¨¦s estimats amb l¡¯aixecament de castells en honor seu; en aquest cas, no feien altra cosa que seguir el costum. Tamb¨¦, per posar un altre exemple d¡¯aproximaci¨® de les dues q¨¹estions, la trag¨¨dia i la celebraci¨® festiva (i en relaci¨® a l¡¯incident m¨¦s luctu¨®s que s¡¯esdev¨¦ en la vida de l¡¯home, la mort), s¨®n de domini p¨²blic les imatges ¡ªdivulgades a trav¨¦s de mil pel¡¤l¨ªcules i s¨¨ries televisives¡ª mostrant les animades ex¨¨quies de les comunitats afroamericanes acompanyant els seus difunts amb banda i m¨²sica i enjogassats moviments gestuals. Tamb¨¦ haur¨ªem de tenir ben interioritzada en el nostre imaginari la relaci¨® d¡¯aquest bell costum de les comunitats afroamericanes, amb les no menys belles imatges de la celebraci¨® mediterr¨¤nia del Dia de Difunts als nostres cementiris. Aquest dia, els malenconiosos cementiris no s¨®n representacions ic¨°niques de dol i tristesa, ben al contrari: ho s¨®n d¡¯una certa animaci¨® festiva (continguda, com marca el capteniment de segles de civilitzaci¨® mediterr¨¤nia) pel retrobament en la mem¨°ria dels familiars i amics absents; en la rememoraci¨® i el record, qui dubta que els records formen part integral de la vida? El Dia de Difunts, on la melangia dona peu al record, i aquest el dona a la memoritzaci¨®, la celebrem amb reunions festives, familiars i d¡¯amistat: els sopars de la castanyada, panellets i licors; on, a m¨¦s, se socialitzen els m¨¦s petits en aquest esperit festiu del dia; sobretot des de la introducci¨® del nou (vell) costum del Halloween. No hi ha, doncs, en el costumari popular, raons que avalin la suspensi¨® del goig pel dolor que la mal¨ªcia o la incultura pugui infligir a la humanitat. Memoritzem i festegem sense contradicci¨®.

Bienve Moya ¨¦s folklorista i gestor cultural