¡°Mariano Rajoy ha estat cinc anys de vacances amb el tema de Catalunya¡±

Jos¨¦ Montilla (Izn¨¢jar, C¨°rdova, 1955), va presidir la Generalitat durant quatre anys i al novembre de 2007, a l'inici del mandat, va alertar de la ¡°desafecci¨®¡± de Catalunya amb Espanya sense que fos considerat aquest advertiment

Pregunta. Va pensar que s'arribaria on estem?

Resposta. No, encara que hi havia alguns indicis. Els esdeveniments s'han precipitat en l'¨²ltim any per la falta de negociaci¨®. El Govern de Mariano Rajoy ha estat cinc anys de vacances pel que fa a Catalunya, quan no provocant alguns incidents. I ara s'ha adonat de l'enorme problema que t¨¦ damunt de la taula, que tenim tots.

P. Qu¨¨ passar¨¤ l'1 d'octubre?

"El dia 1 no hi haur¨¤ un refer¨¨ndum legal ni leg¨ªtim amb efectes vinculants¡±

R. No ho s¨¦, no tinc la bola de vidre, per¨° s¨ª crec que estarem pitjor que avui. ?s probable que en alguns llocs es voti, que en uns altres no i que hi hagi aldarulls al carrer. Per¨° no hi haur¨¤ un refer¨¨ndum reconegut, legal, leg¨ªtim, amb efectes jur¨ªdics. El que em preocupa ¨¦s que arribem a aquesta data amb una societat catalana m¨¦s dividida i amb unes institucions d'autogovern erosionades perqu¨¨ el Govern de la Generalitat i la majoria que el sustenta est¨¤ actuant al marge de la llei a partir del Ple del Parlament del 7 i 8 de setembre, quan es va aprovar la llei del refer¨¨ndum i la de ruptura. Despr¨¦s del dia 1 ha d'haver-hi di¨¤leg, negociaci¨® i pacte.

P. Les posicions s'estan enverinant molt. Qu¨¨ li fa pensar que hi haur¨¤ di¨¤leg?

R. Abans del dia 1 cal demanar prud¨¨ncia, proporcionalitat i tractar d'evitar les provocacions. Despr¨¦s ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil el di¨¤leg, per¨° no hi ha una altra sortida. Estem en una democr¨¤cia, encara que hi hagi qui ho nega, i el que ha de prevaler ¨¦s la pol¨ªtica.

P. En el seu comunicat amb motiu de l'¨²ltima Diada considerava ¡°urgent¡± reformar la Constituci¨®. Amb la correlaci¨® de forces que hi ha al Congr¨¦s i al Senat no sembla f¨¤cil.

R. No soc un il¡¤l¨²s, per¨° crec que ara hi ha m¨¦s condicions per reformar la Constituci¨® que fa un any o que fa cinc. El PP ¨¦s m¨¦s feble, hi ha noves formacions pol¨ªtiques que s¨®n conscients que cal canviar coses i l'opini¨® p¨²blica catalana i espanyola considera que per seguir tenint un projecte compartit ¨¦s necessari canviar la Constituci¨®.

"Ara hi ha m¨¦s condicions per reformar la Constituci¨® que fa un any o cinc"

P. L¡¯independentisme rebutja de ple aquesta via.

R. El projecte de trencar amb la Constituci¨® i l¡¯Estaut no t¨¦ majoria social. Els grans canvis s'han de fer sobre la base de grans consensos, com el 1978. ?s impensable que una majoria o una minoria del 50% es pugui imposar a l'altra per canviar les regles del joc, que ¨¦s el que han fet amb l¡¯Estatut en aprovar la llei de transitorietat. No nom¨¦s ¨¦s un disbarat, sin¨® que ¨¦s il¡¤legal

P. La sent¨¨ncia del Constitucional sobre l¡¯Estatut de, 2010 s'assenyala moltes vegades com l'inici del problema pol¨ªtic, per¨° l'independentisme recorda que Rodr¨ªguez Zapatero va prometre recuperar algunes compet¨¨ncies que van quedar mutilades pel Tribunal Constitucional i que va incomplir amb l'aportaci¨® econ¨°mica a la Generalitat que preveia la Disposici¨® Addicional tercera d'aquest text.

R. Aix¨° s¨®n argumentacions tramposes. Hi va haver determinats plans que no es van poder aplicar perqu¨¨ la crisi econ¨°mica va afectar totes les administracions. L'origen est¨¤ en la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut, encara que en les eleccions catalanes del 2010, despr¨¦s de la sent¨¨ncia, l'independentisme va perdre posicions. Aquell any CiU no portava la independ¨¨ncia al seu programa, ni tan sols la consulta, sin¨® un pacte fiscal. L'independentisme agafa aire a partir del 2012 pels efectes d'una crisi econ¨°mica molt dura. Els efectes es comencen a notar m¨¦s que mai a partir del 2011, amb un Govern del PP amb majoria absoluta i que no nom¨¦s no negocia ni tracta de refer ponts, sin¨® que vola els pocs que quedaven.

"L'independentisme comen?a a agafar aire a partir del 2012, amb la crisi econ¨°mica i la majoria absoluta del PP"

P. La moci¨® de censura a Rajoy per part de Pedro S¨¢nchez ¨¦s una bona soluci¨®?

R. Les mocions s'han de fer per guanyar-les num¨¨rica o pol¨ªticament, no per mostrar la teva pr¨°pia debilitat. En aquests moments no ¨¦s possible al Congr¨¦s una majoria alternativa al PP, perqu¨¨ les formacions amb les quals caldria fer la moci¨® tenen programes absolutament enfrontats. No es pot pactar una moci¨® amb els que volen sortir d¡¯Espanya.

P. Comparteix l'actuaci¨® del PSOE en la crisi pol¨ªtica que viu Catalunya?

R. Un partit que ha governat i que aspira a governar Espanya no pot fer altra cosa que tancar files amb l¡¯Estat de dret. I aix¨° implica actuar amb una certa lleialtat amb el Govern de Rajoy, que el PP no va tenir quan estava en l'oposici¨®. Recordo la recollida de signatures contra l¡¯Estatut, fins i tot la frase de Crist¨®bal Montoro de ¡°que caigui Espanya que ja l'aixecarem nosaltres¡±. Ells no van tenir visi¨® d¡¯Estat, per¨° aix¨° no vol dir que nosaltres no la tinguem. Aquest problema no se soluciona nom¨¦s amb la judicatura i la fiscalia. Per¨° situar a les institucions catalanes fora de l¡¯Estat de Dret, com ha fet el Govern de Carles Puigdemont, em sembla una tremenda irresponsabilitat

"Seria bo que tamb¨¦ hi hagu¨¦s prud¨¨ncia i mesura amb les decisions judicials"

P. Els escorcolls a les seus de la Generalitat, les detencions d'alts c¨¤rrecs i la citaci¨® de m¨¦s de 700 alcaldes a la Fiscalia tampoc ajuden a rebaixar la tensi¨®.

R. Jo respecto les actuacions judicials i de la fiscalia, com no podia ser d'una altra manera, per¨° crec que seria bo que hi hagu¨¦s tamb¨¦ prud¨¨ncia i mesura, no nom¨¦s en el poder legislatiu. Si jo fos fiscal no hauria pres aquesta mesura, que fins i tot em sembla poc operativa, per¨° els alcaldes no estan per sobre de la llei, han de complir-la. I als alcaldes tamb¨¦ cal deixar-los en pau. Gestos com els que va tenir el president de la Generalitat animant a increpar-los pel carrer no semblen de rebut.