Els amos dels carrers

Un grup de joves penjava cartells del refer¨¨ndum aquest diumenge a Rub¨ª (Vall¨¨s Occidental). Un ve¨ª els va veure i va trucar la policia. De seguida va apar¨¨ixer una parella de la Gu¨¤rdia Urbana. La Marina, simpatitzant de la CUP, i els seus amics van seguir enganxant cartells. La policia, finalment se'ls va apropar per dir-los que no podien fer-ho. ¡°Van ser molt educats¡±, diu la Marina. Al final els van requisar les escombres i la galleda i els van demanar que un d'ells s'identifiqu¨¦s. Els joves es van jugar a pedra, paper i tisora qui donava les seves dades. ¡°Va ser una broma¡±, diu, ¡°ja hav¨ªem decidit a qui li tocaria. Est¨¤ tot previst. Cada dia canviem de persona¡±. L'endem¨¤, una galleda i unes escombres recordaven l'acci¨® en el m¨ªting de la CUP a Rub¨ª. Hi havia prop de 200 persones en una ciutat on la candidatura afiliada a la CUP va rebre 2.862 vots (10,46%) a les municipals del 2015. Hi era la tieta de la Marina, Lourdes, de 62 anys: ¡°He vingut per donar suport, per si passava alguna cosa¡±, va dir, encara que ella prefereix votar al PDeCAT. Tamb¨¦ estava el Xavier Polo: ¡°Els he votat alguna vegada, per¨° no soc de la CUP¡±. La Marisol, de 64 anys, tamb¨¦ havia anat a ajudar: ¡°Hi cabem tots¡±, va assenyalar. Ella tampoc vota als anticapitalistes.

M¨¢s informaci¨®n

2.000 manifestants impedeixen a la policia requisar cartells a la seu de la CUP

Acampada a les portes del TSJC a Barcelona

La campanya del refer¨¨ndum ¨¦s rara per a la CUP. Les seves bases volen exactament el mateix que els altres partits independentistes: votar com sigui l'1 d'octubre. La seva estrat¨¨gia tamb¨¦ ¨¦s similar: m¨ªtings, per tot el territori, trobades per penjar cartells, mobilitzacions pac¨ªfiques contra detencions o escorcolls. Avui a Rub¨ª estan contents: , envoltats d'amics: ¡°L¡¯autoorganitzaci¨® social ¨¦s el que m¨¦s m'agrada de moments aix¨ª, la resposta de la gent al marge dels partits¡±, diu la Marta de Moja, militant de la CUP a Vilafranca del Pened¨¨s.

Rendes m¨¦s altes

Les bases de la CUP no nom¨¦s coincideixen amb els votants de Junts pel S¨ª en la seva predisposici¨® a sortir al carrer, sin¨® tamb¨¦ en la seva classe social: a les eleccions de 2015 tenien les rendes familiars m¨¦s altes. Les votants amb menys ingressos van preferir el PP, el PSC i Ciutadans. Al front independentista la difer¨¨ncia est¨¤ en l'edat: els votants de la CUP s¨®n m¨¦s joves, el 40% tenen menys de 34 anys. En molts casos, els pares voten a partits tradicionals i els fills, a la CUP.

En una cita dimarts passat per empaperar de cartells a favor del refer¨¨ndum el barri barcelon¨ª de Sants, la majoria dels participants portaven un grapat de folis impresos a casa en blanc i negre i una mica de cel¡¤lo. Se'ls veia poc experimentats i t¨ªmids. En canvi, els membres del bloc Esquerra Independentista, al qual pertany la CUP, portaven centenars de cartells en color amb el seu missatge i logo, carrets amb galledes de cua i sabien on els cartells aguanten i es veuen millor: si es col¡¤loquen en un pont, millor cap a fora; els vidres dels aparadors s¨®n llocs ideals. Tenien molt m¨¦s ofici de carrer. Durant la nit, buscaven els seus objectius: ¡°On hi ha un banc i una immobili¨¤ria per aqu¨ª?¡±, es preguntaven.

Un dels lemes de la CUP en aquestes eleccions ¨¦s ¡°Sense desobedi¨¨ncia no hi ha independ¨¨ncia¡±. Les seves bases s¨®n les millor preparades per fer un pas endavant si tot es tor?. Tenen experi¨¨ncia davant de la possible batalla de les urnes del dia 1 d'octubre. El 2014 van aprofitar les eleccions europees a alguns municipis catalans per fer una consulta alternativa sobre temes socials a la qual van nomenar ¡°multirefer¨¨ndum¡±. Estava prohibida i els Mossos van intentar endur-se les urnes: ¡°A Vilafranca no ho van aconseguir. Estem acostumats a fer aquestes coses¡±, diu De Moja. Significa aix¨° que pot haver-hi incidents? ¡°Cada acci¨® de l¡¯Estat tindr¨¤ la seva reacci¨®¡±, diu l¡¯Anna, estudiant de 20 anys.

La CUP ¨¦s nom¨¦s una de les cinc organitzacions aut¨°nomes d¡¯Esquerra Independentista. La formaci¨® ¨¦s la versi¨® institucional, per¨° tamb¨¦ hi ha un sindicat d'estudiants, un altre de treballadors, una organitzaci¨® estrat¨¨gica ¡ªEndavant¡ª y el conegut grup juvenil Arran, que ha creat alguns dels cartells electorals m¨¦s pol¨¨mics d'aquesta campanya. ¡°Quant m¨¦s gent s'assabenti del qu¨¨ passa gr¨¤cies a aquests cartells, doncs millor¡±, diu De Moja. ¡°Si la gent es pregunta per qu¨¨ surt un regidor en un dels cartells, ja hem aconseguit un objectiu¡±.

La organitzaci¨® no amaga les seves prefer¨¨ncies ideol¨°giques: ¡°Independ¨¨ncia, socialisme, feminisme¡±. En els seus or¨ªgens als anys seixanta est¨¤ el Partit Socialista d¡¯Alliberament Nacional (PSAN), la bandera de la qual encara conservava el s¨ªmbol de la fal? i el martell. ?s habitual que els seus discursos es tanquin amb el lema ¡°Visca la Terra Lliure!¡±. El juny va haver-hi pol¨¨mica perqu¨¨ una de les organitzacions de l¡¯Esquerra Independentista Endavant, va recordar les figures de quatre membres de Terra Lliure que s'havien oposat a l'abandonament de les armes i que van ser detinguts el 1992 per la col¡¤locaci¨® de tres artefactes explosius que van ser desactivats a Barcelona i Girona. El lema del cartell era ¡°25 anys despr¨¦s, no ens han parat¡±.

Per¨° la profunditat del comprom¨ªs anticapitalista o independentista varia molt. Dep¨¨n molt del militant, del moment i del lloc. La CUP pret¨¦n, per exemple, la independ¨¨ncia dels Pa?sos Catalans, per¨° insistir en aquest punt al programa electoral per a un poble de 2.000 habitants pot restar m¨¦s que sumar.

Passa el mateix amb l'anticapitalisme: ¡°Una nova rep¨²blica ¨¦s l'¨²nica opci¨® de canvi efectiu de les estructures¡±, va afirmar a Rub¨ª Pilar Castillejo, tinent d'alcalde de Ripollet (Vall¨¨s Occidental). Per¨° no hi ha una majoria de catalans que vulgui arribar fins a canvis tan profunds al seu nou pa¨ªs. La hipot¨¨tica arribada algun dia a la terra promesa d'un pa¨ªs nou pot significar la fi de l'organitzaci¨® com a partit nacional. Aix¨° no preocupa els seus militants i simpatitzants, que consideren que el moviment pot sobreviure fora de les institucions: ¡°Podria tenir un paper testimonial com Die Linke a Alemania o Esquerra Unida a Espa?a¡±, diu Manel Vidal, votant de la CUP de Barcelona. Encara que el pa¨ªs nou podria sortir malament: ¡°Pot ser, per¨° seria el nostre error¡±, diu Steen, membre d¡¯Esquerra Independentista, de 18 anys.