L¡¯Arts Santa M¨°nica, una altra vegada a l¡¯ull de l¡¯hurac¨¤

Segons el Pla de Museus presentat aquest divendres, una vegada m¨¦s el centre Arts Santa M¨°nica sembla destinat a canviar abruptament de rumb. Despr¨¦s que fa un any es descart¨¦s l¡¯opci¨® de convertir-lo en un centre nacional de fotografia, a causa de l¡¯opini¨® negativa del sector, ara sembla que es dedicar¨¤ a l¡¯arquitectura. Aix¨° significa cessar de facto el seu director Jaume Reus, triat per unanimitat, a trav¨¦s d¡¯un concurs p¨²blic, a finals del 2014. A Reus se li va assegurar un enc¨¤rrec de quatre anys, fins a finals del 2018, si b¨¦ adduint motius burocr¨¤tics se li va fer un contracte de dos anys, pactant que renovaria per dos m¨¦s. Al final, el contracte va ser prorrogat nom¨¦s fins al 31 de desembre del 2017.

¡°Com sempre he estat l¡¯¨²ltim a ser avisat del canvi de rumb del Santa M¨°nica. Se m¡¯ha demanat programar nom¨¦s fins al mar?, quan jo ja tinc diversos projectes i col¡¤laboracions en marxa, com una mostra coprodu?da amb La Casa Encendida de Madrid, prevista per a l¡¯abril¡±, lamenta Reus i demana que es respecti el comprom¨ªs d¡¯un cicle de quatre anys adquirit per Ferran Mascarell, conseller quan va ser nomenat i per Santi Vila, el seu successor quan li va ser prorrogat el contracte. Tots dos s¨®n adscrits a la mateixa formaci¨® pol¨ªtica, com Llu¨ªs Puig, actualment al capdavant de la Conselleria de Cultura, que ha rebutjat rebre¡¯l, despr¨¦s de la not¨ªcia que el Santa M¨°nica es convertiria en un centre dedicat a l¡¯arquitectura.

¡°Contr¨¤riament al que opina l¡¯actual conselleria, l¡¯Arts Santa M¨°nica no t¨¦ una missi¨® confusa, sin¨® que exerceix un paper necessari en l¡¯ecosistema cultural de la ciutat i el territori. La pluridisciplinarietat de llenguatges art¨ªstics i la capacitat de resposta a les conting¨¨ncies de l¡¯actualitat, li atorguen la seva identitat i l¡¯equiparan a altres centres europeus, igualment vius i din¨¤mics¡±, indica Reus, que tamb¨¦ tenia programada una exposici¨® sobre l¡¯arquitecte avantguardista Albert Viaplana, autor de la transformaci¨® de l¡¯exconvent de Santa M¨°nica en un centre d¡¯art.

¡°No t¨¦ sentit crear un centre exclusivament dedicat a l¡¯arquitectura, quan hi ha moltes institucions, Arts Santa M¨°nica incl¨°s, que atenen les necessitats de visibilitat d¡¯aquest sector¡±, assegura Reus, que cita la mostra del Macba dedicada a Forensic Architecture i les activitats del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes. Entre d¡¯altres, va programar una exposici¨® dedicada als arquitectes de RCR i Translocacions, amb diverses microintervencions a l¡¯espai p¨²blic del Raval. ¡°Quan es va pensar la possibilitat de convertir l¡¯Arts Santa M¨°nica en un centre nacional de fotografia, es va demanar un informe a l¡¯especialista Marta Gili, directora del Jeu de Paume de Par¨ªs, que va posar de manifest la inutilitat d¡¯un centre monogr¨¤fic i va advocar per la tend¨¨ncia internacional de crear xarxes entre les diverses institucions que ja s¡¯ocupen de fotografia, fomentant i donat suport a la seva tasca¡±, recorda Reus.

En els tres anys de la seva direcci¨®, l¡¯Arts Santa M¨°nica s¡¯ha caracteritzat per atorgar visibilitat a l¡¯escena de l¡¯art electr¨°nic, especialment actiu a Catalunya, amb importants mostres (com Real Time. Art en temps real, Paraules pixelades sobre literatura i noves tecnologies o la retrospectiva de Brian Eno) i activitats que han atret un p¨²blic fidel en constant augment. A l¡¯octubre acollir¨¤ per segon any les projeccions de l¡¯hist¨°ric festival Art Futura i al gener tornava a presentar les instal¡¤lacions d¡¯Eufonic, el festival d¡¯arts digitals de les Terres de l¡¯Ebre.

L¡¯atenci¨® pel vessant m¨¦s avantguardista i experimental de l¡¯art contemporani no li ha impedit donar recer a iniciatives diverses, com la fira de llibre d¡¯artista Arts Libris, cada vegada m¨¦s prestigiosa en ¨¤mbit europeu i contribuir al rescat de figures importants que no van gaudir del reconeixement merescut, com el cineasta Jos¨¦ Mar¨ªa Nunes a mans de Joan Maria Minguet Battlori o el videoart espanyol dels anys 70 amb el muntatge de les Meninas, una clarivident instal¡¤laci¨® de Carles Pujol, que mai es va exposar a Espanya. ¡°Tamb¨¦ desenvolupem un intens treball per establir lla?os i col¡¤laboracions amb altres centres transdisciplinaris, tant espanyols com internacionals¡±, assegura Reus, decidit a fer tot el possible perqu¨¨ els seus drets siguin respectats i la seva tasca reconeguda. ¡°?s un cas evident de males pr¨¤ctiques. Demanar que es respecti el comprom¨ªs adquirit de quatre anys no em sembla excessiu, ¨¦s el m¨ªnim per poder plantejar un treball coherent¡±, conclou.