La Generalitat busca 215 milions per desenvolupar el seu tercer Pla de Museus

El juliol del 2015, coincidint amb el final de la legislatura, el conseller de cultura Ferran Mascarell presentava el Pla de Museus de Catalunya amb la idea de tra?ar les l¨ªnies mestres del sistema muse¨ªstic catal¨¤ per als 10 anys vinents. El seu model, que no tenia el suport un¨¤nime del sector, va acabar en el moment en qu¨¨ es van convocar noves eleccions auton¨°miques. No era la primera vegada que passava. El gener del 2008 Joan Manuel Tresserres havia fet el mateix amb el mateix resultat. Amb aquests precedents, dos anys i dos consellers despr¨¦s, Llu¨ªs Puig i Jusep?Boya, el seu director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, van presentar aquest divendres al MNAC el seu pla davant el sector, amb el qual assegura haver-lo consensuat al llarg de l'¨²ltim any.

Davant d'unes 250 persones entre les quals es trobava l'exconseller Tresserras, Puig i Boya van explicar a grans trets l'¨²ltima intenci¨®?del seu pla: definir i sistematitzar una pol¨ªtica global per als museus catalans d'aqu¨ª al 2030. Despr¨¦s d'insistir que es tracta d'un pla de museus de Catalunya i no de grans museus ni de Barcelona, Puig va assegurar que en realitat "¨¦s una recopilaci¨® dels anteriors plans que se superposen com a capes de ceba". Per¨° la comparativa amb els anteriors deixa clar que poc o gens es mant¨¦: no es parla de gal¨¤xies en les quals tot gira al voltant dels museus nacionals, sin¨® de xarxes territorials i tem¨¤tiques. Algunes de les apostes anteriors com el Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme que Mascarell va arribar a presentar no es faran. Tampoc el Museu de la Fotografia i, ara com ara, el del C¨°mic de Badalona, mentre que el Macba no aconseguir¨¤ la categoria de nacional "perqu¨¨ no t¨¦ vocaci¨®". Per les 67 actuacions previstes d'aqu¨ª al 2021 la conselleria necessita 215,6 milions d'euros, que assegura que sap d'on obtenir-los. "No ¨¦s un pla literari, ni t¨¦ objectius no realitzables, s¨®n indicadors de valors objectius que es poden aconseguir", ha insistit Puig.

Per¨° els responsables de Cultura s¨®n conscients dels temps pol¨ªtics actuals i que l'1 d'octubre ho alterar¨¤ tot i que el pla podria quedar en paper mullat, encara que com alguns dels participants d'ahir: "en el paper tot queda". Boya va defensar que es tracta d'una eina de treball. Ahir, Puig va deixar gelats als assistents quan en un moment de la seva intervenci¨® va assegurar que "les partides del pressupost estan a 0", per la qual cosa els plans del pla s¨®n, com a m¨ªnim de futur.

El Pla preveu diverses actuacions que seran d'impacte. Entre elles, voler donar un ¨²s muse¨ªstic als dos pavellons de Fira Barcelona en litigi d'interessos des que es va posar l'ull en aquests edificis constru?ts per Puig i Cadafalch per a l'Exposici¨® Internacional de 1929. Malgrat el que va anunciar a la fi de juliol Jaume Collboni que el pavell¨® de Victoria?Eugenia passaria a l'¨°rbita municipal per organitzar grans exposicions culturals, Puig va assegurar que ser¨¤ l'espai en el qual el MNAC creixer¨¤ per instal¡¤lar les seves exposicions temporals, coincidint amb els responsables d'aquest museu a poder disposar dels seus xxxx metres quadrats per instal¡¤lar la seva biblioteca, les exposicions temporals i part de la seva col¡¤lecci¨®. El pla preveu 3,6 milions per condicionar-ho. "Volem que el MNAC sigui el que gestioni les grans exposicions culturals que s'organitzin en aquest pavell¨®", matisava Boia despr¨¦s de l'acte d'ahir. El futur per a l'altre pavell¨®, el d'Alfonso XIII, tamb¨¦ ¨¦s muse¨ªstic, ja que s'aspira a qu¨¨ sigui la seu del nou museu que resulta de la fusi¨® del Museu d'Hist¨°ria de Catalunya (MHC) i el Museu Arqueol¨°gic de Catalunya (MAC), pel qual el pla li assigna 2,5 milions per al projecte i comen?ament d'obres. La idea ¨¦s, segons Puig, que en els pavellons es "plantegi un di¨¤leg entre l'art i la hist¨°ria".

Mascarell va presentar una setmana abans d'acabar el seu mandat el Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme, sense finan?ament ni ubicaci¨®. Ara es parla del Centre d'Arquitectura que passar¨¤ a estar situat en l'Arts Santa M¨°nica que, en un en¨¨sim ren¨¦ixer, deixar¨¤ de ser un centre de les arts visuals a la fi d'any. El seu director, Jaume Reus, conclou el seu contracte el 31 de desembre i no se li renovar¨¤, va assegurar Puig. "No ser¨¤ un museu, perqu¨¨ no tindr¨¤ col¡¤leccions que ja existeixen en el MNAC i el Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya, sin¨® que ser¨¤ un aparador internacional de l'arquitectura que es fa aqu¨ª", va dir el conseller. Ahir Llu¨ªs Comer¨®n, director del COAC, valorava la proposta de positiva i assegura que "el nom no fa la cosa".

Entre tots els objectius estrat¨¨gics no est¨¤ el Museu del c¨°mic de Badalona. "No ens podem plantejar crear nous museus quan tenim 39 de febre i constipats tots els museus", va dir el conseller. "Si hi haur¨¤ un centre del c¨°mic all¨ª que ¨¦s el que necessita el sector", segons Boya. Les exposicions se celebraran a la Biblioteca de Catalunya que t¨¦ gran part dels fons.

El nou pla preveu l'exist¨¨ncia de quatre museus nacionals: MNAC, Museu de la Ci¨¨ncia i la T¨¨cnica i dues de nova creaci¨®: el de Ci¨¨ncies Naturals i el que sorgeix de la suma de l'Arqueol¨°gic i el d'Hist¨°ria de Catalunya que "tamb¨¦ ser¨¤ refer¨¨ncia de la xarxa d'etnologia". En una categoria inferior estar¨¤ el Macba que ser¨¤ un Museu de Catalunya, categoria que engloba als set actuals d'inter¨¨s nacional "hi haur¨¤ molts m¨¦s" i els acreditats. La tercera s¨®n els de suport territorial (centres d'interpretaci¨®, jaciments, cases museus o monuments). Al final del per¨ªode la vella llei de museus de 1990 se substituir¨¤ per un nou text.