Ocellada amb el millor

¡°Kingfisher!¡±. El que assenyala un centellejant blauet en un canal de l¡¯illa de Buda ¨¦s ni

m¨¦s ni menys que Stephen Moss, un dels millors i m¨¦s medi¨¤tics especialistes en

observaci¨® d¡¯ocells (birdwatching) del m¨®n. Moss, que va abillat com si estigu¨¦s amb una

patrulla del SAS infiltrada a l¡¯Afganistan i carrega un telescopi amb tr¨ªpode que sembla un

llan?acoets, ¨¦s una de les estrelles ornitol¨°giques del Delta Birding Festival del delta de

l¡¯Ebre, que va acabar ahir. De nou, el festival ha reunit el m¨¦s granat de la tribu birder en

tres dies consagrats a les aus amb m¨²ltiples activitats. Malgrat que el divendres va ploure,

no va ser el x¨¤fec de l¡¯any passat i despr¨¦s el temps va acompanyar.

En l¡¯espl¨¨ndida migraci¨® d¡¯especialistes al festival aquest any, per fer xerrades i signar

llibres, han estat l¡¯escriptora nord-americana Jennifer Ackerman, autora d¡¯El ingenio de los

p¨¢jaros (Ariel); l¡¯holand¨¨s Arjan Dwarshuis, l¡¯home que va trencar el r¨¨cord del fam¨®s Big

Year (concurs en el qual et passes un any tractant de veure la quantitat m¨¦s gran

d¡¯esp¨¨cies d¡¯aus possible) apuntant-se la xifra gens menyspreable de 6.852 esp¨¨cies

(n¡¯existeixen unes 10.000); l¡¯ornit¨°loga finlandesa Vilppu V?lim?ki o el gran especialista

dan¨¨s en gavines Klaus Malling Olsen. Tots ells van participar entusi¨¤sticament en la

tradicional sortida d¡¯experts a les ¨¤rees de reserva ornitol¨°gica del delta ¡ªun lloc d¡¯una

riquesa excepcional¡ª, sortida en la qual es cola no menys tradicionalment aquest enviat

especial al m¨®n emplomat, i aix¨ª va ser possible captar la imatge de l¡¯home que m¨¦s ocells

ha vist en un any (Dwarshuis) i el que menys (qui signa aquestes l¨ªnies) junts.

Observar en el seu ambient els especialistes t¨¦ tant inter¨¨s com veure un corriol pit-roig i a

m¨¦s resulta menys complicat. L¡¯excursi¨®, amb una notable participaci¨® de dones, encara

minoria en el birdwatching per¨° creixent, va comen?ar a l¡¯alba, quan encara no havien

tornat a casa els mussols i va tenir la primera parada a les salines de la Trinitat mentre el

sol que despuntava banyava de rosa les muntanyes de sal com icebergs i convertia en

miralls de plata els grans estanys curulls d¡¯aus. La tropa va despertar en una sortida del sol

d¡¯entusiasme i albiraments. Un no parar. Aquesta gent, ¨¦s que ho veuen tot. Si ets amateur

et costa m¨¦s, i aix¨° que segons Ackerman hi ha entre dos-cents i quatre-cents mil milions

d¡¯ocells al m¨®n (ens surten entre trenta i setanta per persona), aix¨ª que veure¡¯ls no ha de

ser tan dif¨ªcil. De vegades la complicaci¨® deriva de les circumst¨¤ncies: el 1997 una merla

blava, raresa a Austr¨¤lia, va apar¨¨ixer al pa¨ªs i hordes de twitchers (afeccionats

apassionats per incrementar les seves llistes d¡¯esp¨¨cies) van c¨®rrer darrere seu,

desembarcant amb els seus prism¨¤tics i telescopis en una platja nudista¡­

Ackerman, que no va parar de prendre notes per al seu proper llibre, de nou sobre el

comportament de les aus, em va explicar que la seva favorita ¨¦s la mallerenga. El dissabte

la seva confer¨¨ncia va ser de les m¨¦s seguides. Insistint en el seu argument que les aus

s¨®n molt m¨¦s llestes del que imaginem i fins i tot algunes (com el corb de Nova Caled¨°nia)

tant com els primats. Moss es va fixar per primera vegada en els ocells quan tenia dos

anys i la seva esp¨¨cie preferida, la seva au ¡°illa del tresor¡±, ¨¦s el cabuss¨® emplomallat

(habitual al delta, precisament). Jo volia que m¡¯expliqu¨¦s que una vegada va veure 20.000

grues per¨° ell va preferir preguntar pel sobiranisme catal¨¤ i comparar-lo amb el Brexit,

encara que va deixar en l¡¯aire la conversa quan va localitzar una ¨¤guila cal?ada.

Dwarshuis, tot un captain twitchpants, va revelar que en el seu reeixid¨ªssim gran any va

fallar no obstant aix¨° a veure el vanga a Madagascar i la Grallaria gigantea de Col¨°mbia,

que el dia anterior havien fotografiat sense problemes 40 turistes japonesos. Amb el far de

la Banya en la llunyania topem amb un ¨¤nec mort alhora que escolt¨¤vem una veu

malenconiosa: un pigre gris, van sentenciar alhora V?lim?ki, Olsen i els ornit¨°legs de casa

David Bigas i Jos¨¦ Luis Copete: tots es van posar a imitar a l¡¯un¨ªson l¡¯au, per a desconcert

d¡¯ella i meu.

Ja a la fira, sense haver vist (almenys jo) les esperades daurades (daurada petita del

Pac¨ªfic i daurada petita americana), que havien de ser espectaculars, va ser possible

contemplar una preciosa exposici¨® de nius, gaudir amb les xerrades d¡¯Ackerman, Moss o

Copete, participar en una gimcana ornitol¨°gica, comprar-se una impressionant reproducci¨®

d¡¯una ¨¤guila o la impagable samarreta amb el lema ¡°To bird or no to bird¡±, fer que et

netegessin generosament a la carpa d¡¯Oryx els prism¨¤tics, adquirir la novel¡¤la gr¨¤fica sobre

Audubon, bavejar davant els nous Swarovski o sortir amb vaixell a veure aus pel¨¤giques.

Si tot aix¨° no et conven? sempre et queden la cervesa i la platja. I quan menys t¡¯ho

esperes salta l¡¯au: com el martinet ros a la vora de la carretera. Un dels moments m¨¦s

curiosos de la fira, amb gran aflu¨¨ncia de p¨²blic, ha estat quan totes les mirades s¡¯han

al?at per observar el vol d¡¯un ocell no identificat: era un dron.