Erdogan a Catalunya, ni de broma

Comparar l¡¯Espanya de Rajoy amb la Turquia d¡¯Erdogan ¨¦s en el cas m¨¦s lleu una exageraci¨®. I ja se sap que tot all¨° que ¨¦s exagerat ¨¦s tamb¨¦ insignificant, segons la dita magistral de Talleyrand. Potser els qui ho fan, com ¨¦s el cas d¡¯alguns periodistes a la sala de premsa de la Comissi¨® de Brussel¡¤les, no saben quants ciutadans detinguts, funcionaris destitu?ts, condemnes penals i exilis hi ha hagut sota el r¨¨gim d¡¯Erdogan des de l¡¯intent de cop d¡¯Estat del juliol del 2016. Potser no coneixen les restriccions ben efectives de la llibertat d¡¯expressi¨®, amb tancament de diaris, r¨¤dios i canals de televisi¨®, que s¡¯han produ?t ja no entre els partidaris de la secta G¨¹len, presumptament la que va organitzar el putsch militar, sin¨® entre tots els partits de l¡¯oposici¨®, dem¨°crates, kurds, laics i esquerrans.

Entre els qui comparen la Turquia d¡¯Erdogan amb l¡¯Espanya de Rajoy deu haver-hi tres classes de persones: els qui ho fan amb tota la consci¨¨ncia i mala fe dels propagandistes contra el Govern espanyol i a favor del proc¨¦s; els qui s¨®n senzillament uns indocumentats, com aquests periodistes europeus; i, finalment, els qui parlen de la realitat dels seus desitjos: saben que no ¨¦s la Turquia d¡¯Erdogan per¨° voldrien que ho fos i fins i tot treballen per tal que ho arribi a ser.

La seva obstinaci¨® amb la independ¨¨ncia i la seva detestaci¨® de l¡¯actual autonomia de Catalunya dins el sistema constitucional espanyol els porta a preferir intensament el final de la democr¨¤cia a una derrota del proc¨¦s. ?s ben clar, doncs, que el preu que han fixat al desenlla? desfavorable del proc¨¦s, que ja s¡¯acosta, ¨¦s que sigui a la turca, ¨¦s a dir, que provoqui una reacci¨® del Govern central de dimensions an¨¤logues a les que va provocar el cop d¡¯Estat frustrat a Turquia.

No cal que ens comparem amb Turquia per saber que el balan? del que ha passat fins ara no ¨¦s precisament engrescador. Ja hem deixat molts p¨¨ls en aquesta gatera tan desgraciada en la que ens han ficat entre uns i altres. L¡¯autogovern de Catalunya est¨¤ greument ferit, esperem que no sigui de mort, com desitjarien tamb¨¦ els nombrosos arrauxats de totes dues bandes. Per¨° bona part de les ferides s¨®n autoinfligides: en propietat no hi ha govern, ni parlament, ni institucions reconegudes per tots, perqu¨¨ 72 diputats es van saltar a la torera tota la legislaci¨® catalana vigent, inclosos els dict¨¤mens i consells jur¨ªdics de tota mena, i ens van deixar desguarnits i desautoritzats.

Els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics, TV3 i Catalunya R¨¤dio, amb l¡¯ajut d¡¯algun altre de privat i ben subvencionat, s¡¯han convertit en l¡¯Iskra de la revoluci¨® catalana (l¡¯Iskra era l¡¯¨°rgan period¨ªstic bolxevic, que tenia funcions organitzatives com les que tenen els programes punters de la Corpo). Des de les ones es difonen les consignes i es demana vigil¨¤ncia i fins i tot se sol¡¤liciten den¨²ncies dels oients sobre els moviments dels furgons policials. Molts dels seus tertulians i periodistes m¨¦s entusiastes segueixen la consigna del president Puigdemont respecte als alcaldes socialistes, i aprofiten qualsevol avinentesa per interpel¡¤lar els pol¨ªtics i periodistes que encara no s¡¯han deixat conv¨¨ncer de les bondats del proc¨¦s. Els mitjans de tots s¡¯han convertit en instruments sectaris i de partit, i una aut¨¨ntica vergonya, atesa la seva depend¨¨ncia dels impostos que paguem entre tots.

El cas pitjor de tots ¨¦s la terra de ning¨² en qu¨¨ s¡¯estan endinsant els Mossos. Cada cop es veu m¨¦s clara l¡¯estrat¨¨gia de Puigdemont, que va destituir el conseller Jordi Jan¨¦ i el director dels Mossos Albert Batlle en clara previsi¨® del moment actual, en qu¨¨, per dir-ho cruament, ens trobem a una passa d¡¯on no haur¨ªem d¡¯haver arribat mai: la desobedi¨¨ncia del comandament d¡¯un cos armat, i ja sabeu qu¨¨ significa aix¨°. Si la compet¨¨ncia d¡¯ordre p¨²blic es perd, provisionalment o definitivament, aquesta ser¨¤ tamb¨¦ una ferida autoinfligida, filla directa de la irresponsabilitat i la frivolitat d¡¯uns dirigents maldestres i encegats.

Em diuen que la llibertat d¡¯expressi¨® est¨¤ en perill i que les entitats professionals es mobilitzen. Pregunto: Hi ha alg¨² que no hagi pogut expressar els seus punts de vista? Alg¨² ha estat privat de paraula en algun mitj¨¤? S¡¯han produ?t censures, c¨¤stigs o acomiadaments en algun mitj¨¤ p¨²blic o privat per publicar informacions? O ¨¦s que potser hi ha alg¨² processat o fins i tot empresonat per haver-se expressat a favor de la independ¨¨ncia de Catalunya? Els periodistes de Brussel¡¤les b¨¦ m¡¯ho podrien dir.

Hi ha censura, ja ho s¨¦, per¨° em sembla que ¨¦s la prohibici¨® de la difusi¨® de la publicitat d¡¯un plebiscit convocat il¡¤legalment per aconseguir la secessi¨® de Catalunya. ?s a dir, tothom pot defensar la independ¨¨ncia o el dret a l¡¯autodeterminaci¨® per¨° els tribunals han censurat la propaganda del refer¨¨ndum. ?s aix¨°, no? A mi no m¡¯agrada, ¨¦s cert. No m¡¯agrada cap censura. ?Per¨° ¨¦s m¨¦s greu la prohibici¨® de la publicitat del refer¨¨ndum que els atacs als periodistes dissidents per part dels poders p¨²blics catalans, als quals se'ls neguen informacions i se'ls esbronca i denuncia p¨²blicament, per l'¨²nic pecat de fer una informaci¨® que no els agrada? ??s normal que un conseller com Forn i alg¨² amb una arma al cintur¨® com el major Trapero comencin una roda de premsa assenyalant periodistes?

No vull perdre el fil: l¡¯autogovern ha estat agredit des de dins, pel Govern Puigdemont, i certament tamb¨¦ des de fora, pel Govern Rajoy; i entre els dos l¡¯estan matant. Montoro ha liquidat l'autonomia financera. La Fiscalia espanta els alcaldes, els directors de col¡¤legis, els ciutadans convocats a formar meses o a votar. Un jutge ha detingut i interrogat un grapat d¡¯alts c¨¤rrecs de la Generalitat. Altres han donat ordres de tancar p¨¤gines web oficials i privades. I aqu¨ª no s¡¯ha acabat.

El m¨¨tode subterrani de Rajoy, que porta a una intervenci¨® invasiva de l¡¯autonomia, tot i evitant l¡¯actuaci¨® oberta i parlament¨¤ria de l¡¯article 155, podria ser reversible si aconsegu¨ªs el seu objectiu, aturar el refer¨¨ndum, sense grans desperfectes m¨¦s; per¨° en cas contrari, amb l¡¯aplicaci¨® del 115 i la intervenci¨® sencera de l¡¯autonomia, podem trobar-nos cantant les absoltes i llan?ant a les escombraries els millors 40 anys de la nostra hist¨°ria.

Tot molt poc edificant i impropi entre poders que funcionin i actu?n dins de la legalitat. Per¨° aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨®: hi ha dues legalitats, la fict¨ªcia de l¡¯independentisme i l¡¯efectiva constitucional, que pugnen per imposar-se una damunt de l¡¯altra i totes dues estan planxant-se la realitat de l¡¯autogovern que ten¨ªem. Els d¡¯aqu¨ª l¡¯han sacrificat en nom de la independ¨¨ncia, a risc de quedar-se sense bou ni esquelles; i els d¡¯all¨¤ se l¡¯estan polint per evitar la independ¨¨ncia, per¨° aneu a saber si voldran tornar a la situaci¨® anterior, quan un poder catal¨¤ s¡¯ha sentit prou fort per desafiar el poder constitucional espanyol. Tant de bo de la baralla no en surti una Espanya com la Turquia d¡¯Erdogan, que ¨¦s el que alguns somnien.