L¡¯¨¤nima independentista de l¡¯Esgl¨¦sia catalana

Els nens de l'escolania de Montserrat comencen a cantar l'himne de la patrona, i tota la bas¨ªlica es posa dempeus: "Il¡¤lumineu la catalana terra / guieu-nos cap al cel". El pare Hilari Raguer, 89 anys, murmura: "Aquest era l'himne catal¨¤ quan no es podia cantar l'altre". A la sortida del temple, assenyala la l¨¤pida de monjos notables en mil anys d'hist¨°ria i es poden llegir els 23 afusellats durant la Guerra Civil. "Jo discuteixo la condici¨® de m¨¤rtir, sostinc que no els van matar per la seva fe, sin¨® perqu¨¨ se'ls identificava amb una ideologia", explica Raguer, historiador i figura molt respectada a Catalunya. En una altra sala va tenir lloc el tancament d'intel¡¤lectuals contra el proc¨¦s de Burgos el 1970. Despr¨¦s aqu¨ª va n¨¦ixer Converg¨¨ncia. A l'hora de dinar, el monjo recorda al refectori que all¨¤ es van reunir les Corts de la Rep¨²blica el 1938. Mentre uns quaranta monjos dinen en silenci espaguetis?i s¨¨pia amb amanida, un altre llegeix. Al principi l'Evangeli, despr¨¦s passa a relatar la hist¨°ria de les autopistes de peatge a Catalunya.

La hist¨°ria passa per Montserrat des de fa mil anys i l'abadia, s¨ªmbol de l'Esgl¨¦sia catalana i molt m¨¦s, d'identitat nacional, s'al?a en el paisatge com un oracle. Per cert, s¨®n benedictins, com els del Valle de los Ca¨ªdos. Ara tamb¨¦ han fet sentir la seva veu. Diumenge, el monjo Sergi d'Ass¨ªs, de 42 anys, dels m¨¦s joves, va dir a l'homilia: "Hem de dir 'no' a la repressi¨® i 's¨ª' a la llibertat i al respecte dels drets m¨¦s fonamentals". Les opinions d'Hilari Raguer no s¨®n un secret a Catalunya. Un dels seus llibres ¨¦s Ser independentista no ¨¦s cap pecat (2012): "S¨®n 300 anys de repressi¨®, i amb la s¨ªndrome del gos apallissat, sense revoltar-nos i contents amb qualsevol cosa, la novetat ¨¦s que hem perdut la por". Afegeix: "Aquests dies em recorden el tardofranquisme, perqu¨¨ la dictadura al final ja no era de metralleta, era de porra". Raguer va ser detingut el 1951 en la vaga de tramvies, amb 22 anys, i va passar set mesos i mig a la pres¨®. Diumenge espera que els posin un autob¨²s per baixar a votar als qui vulguin fer-ho.

Una estelada a l¡¯altar en una ¡°preg¨¤ria pel refer¨¨ndum¡±

La c¨¨ntrica esgl¨¦sia dels caputxins de Nostra Senyora de Pompeia, a la cantonada de l'avinguda de la Diagonal amb el passeig de Gr¨¤cia de Barcelona, va acollir dijous a la nit una "Preg¨¤ria pel refer¨¨ndum de l'1-O", convocada pel moviment Cristians per la Independ¨¨ncia. "La preg¨¤ria ¨¦s una de les contribucions que els cristians podem donar al pa¨ªs. Ens col¡¤loca davant D¨¦u amb tota la nostra feblesa i ens retorna la for?a per participar en la creaci¨® de noves realitats", deia la convocat¨°ria. Van assistir unes 250 persones, amb una mitjana d'edat molt alta. Es veien molts cabells blancs. Va derivar de seguida en un acte pol¨ªtic, o almenys en una confusa barreja, entre lectures de l'Evangeli, proclames patri¨°tiques i peticions, entre altres coses, "per les v¨ªctimes de la intoler¨¤ncia de l'Estat espanyol". El moment culminant va ser l'ofrena a la Mare de D¨¦u d'una s¨¨rie de s¨ªmbols que completaven l'estelada: una senyera, "com a s¨ªmbol de la p¨¤tria", un triangle blau "com a s¨ªmbol del comprom¨ªs amb la humanitat", un estel blanc "com a s¨ªmbol de la llibertat" i una papereta del refer¨¨ndum com a s¨ªmbol del dret a decidir "el nostre futur col¡¤lectiu". Van ser dipositades a les escales de l'altar. A la sortida hi havia una guardiola per fer donatius als processats que han rebut multes i es repartien paperetes per votar diumenge. Tamb¨¦ un manifest de la Sectorial Cristiana de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) anomenat "Siguem creadors d'un futur esperan?ador", en el qual, entre altres coses, es convida a "animar les persones de l'entorn" a participar en el refer¨¨ndum. La cerim¨°nia va acabar amb l'himne de Montserrat, i Els segadors, entre crits emocionats i alguns fidels amb el puny al?at.

L'Esgl¨¦sia catalana, protagonista en el franquisme i la Transici¨® com a refugi d'aspiracions i llibertats, s'ha sumat ara al debat com una cita amb la hist¨°ria a la qual no pot faltar. La seva influ¨¨ncia ja ¨¦s molt menor: Catalunya ¨¦s la comunitat on menys gent es declara creient; el seu predicament ¨¦s nul a la CUP i els votants m¨¦s joves; i al Govern nom¨¦s hi ha un practicant, Oriol Junqueras. Per¨° segueix tenint un halo d'autoritat moral. ¡°El nacionalisme basc ¨¦s ¨¨tnic, el nostre ¨¦s cultural, centrat en la llengua¡±, apunta Raguer, i l'Esgl¨¦sia ha tingut un paper decisiu en la difusi¨® del catal¨¤. Tamb¨¦ perqu¨¨ sempre ha mogut un sector dissident de la jerarquia. La setmana passada m¨¦s de 400 sacerdots ¨Cun quart del total¨C van signar un manifest perqu¨¨ "s'escoltessin les leg¨ªtimes aspiracions del poble catal¨¤".

El coordinador d'aquesta iniciativa ¨¦s el rector de Calella, Cinto Busquet: ¡°Com a sacerdots no tenim ideologia, per¨° ens hem sentit moralment obligats per la repressi¨® i propaganda de l'Estat¡±. Sobre el refer¨¨ndum, creu que ¡°el Govern no tenia m¨¦s remei¡±. Admet que hi ha un risc de divisi¨® entre els fidels, perqu¨¨ ¡°¨¦s un assumpte molt visceral¡±, per¨° considera ¡°evident que a Catalunya hi ha una majoria que ens sentim catalans, tot i que aix¨° no vol dir que hi hagi d'haver una fractura¡±. ¡°Estem molt tranquils que el que fem ¨¦s evang¨¨lic¡±, conclou.

Aquest document ¨¦s un nou punt d'enlla? amb una l¨ªnia hist¨°rica, dins de la capacitat d'aquests dies per fer reviure el passat, tant en els qui el van viure com en els que no, per¨° que al seu torn volen viure'l per sumar-se a aquesta tradici¨®. M¨¦s de 400 capellans es van solidaritzar amb l'abat de Montserrat Aureli Escarr¨¦, que va exiliar-se despr¨¦s de la seva entrevista a Le Monde el 1963 en la qual denunciava el r¨¨gim de Franco. O els 150 capellans apallissats en una manifestaci¨® a Barcelona el 1966 per les tortures a un estudiant. Aquell any tamb¨¦ va sorgir la campanya "Volem bisbes catalans" davant del nomenament com a arquebisbe de Barcelona de Marcelo Gonz¨¢lez, de Valladolid. A partir de llavors, el Vatic¨¤ va emprendre una l¨ªnia m¨¦s astuta: nomenar bisbes que parlessin catal¨¤ per¨° no fossin catalans, sin¨® de Val¨¨ncia o Balears. El 1966 tamb¨¦ va ser la Caputxinada, el tancament estudiantil al convent de l'orde a Sarri¨¤ que va acabar amb la irrupci¨® de la policia. ¡°Aquell comissari era un monstre¡±, recorda Joan Botam, 91 anys, que llavors en tenia 36 i va negociar amb ell com a superior del monestir. Botam, que parla cinc idiomes, ¨¦s un expert reconegut en di¨¤leg interreligi¨®s, a reconciliar contraris, per¨° ¨¦s independentista: "?s que jo defenso la independ¨¨ncia de cada individu, la conviv¨¨ncia de tu a tu, no de superior a s¨²bdit, i aix¨° que he estat superior 15 anys". Nascut en un poblet, no va sentir parlar castell¨¤ fins a la Guerra Civil, quan van arribar els soldats republicans. Opina que el tracte a la llengua ¨¦s l'arrel del m¨¤xim sentit d'ofensa entre els catalans. Creu que "l'Episcopat fa olor de sistema, en comptes d'ovella".

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯Esgl¨¦sia catalana es bolca amb la Generalitat

M¨¦s de 300 capellans signen un manifest a favor del refer¨¨ndum

L'Esgl¨¦sia tamb¨¦ va ser decisiva en la primera reuni¨® de l'Assemblea de Catalunya, l'organisme que va aglutinar l'oposici¨®?antifranquista, el 7 de novembre del 1971. Es va celebrar a l'esgl¨¦sia de Sant Agust¨ª, al barri antic. Hi van assistir 300 persones. Joan Vallv¨¦, de 76 anys, llavors militant democristi¨¤, va ser un d'ells: "An¨¤vem anant a la missa, la gent s'hi anava quedant i en acabar l'¨²ltim, el capell¨¤, va tancar amb ells a dins. Les reunions preparat¨°ries tamb¨¦ s'havien fet a escoles religioses, que cedien les seves instal¡¤lacions". En la seg¨¹ent, mesos m¨¦s tard, a Maria Mediadora de Totes les Gr¨¤cies, va irrompre la Policia. "Vaig estar tres dies a la prefectura, incomunicat, i dos a la Model¡±, recorda. Despr¨¦s va ser conseller de CiU amb Jordi Pujol i ara ¨¦s vicepresident d'?mnium Cultural, una de les entitats que lidera el moviment independentista.

La jerarquia episcopal s'ha mantingut prudent en la q¨¹esti¨® del refer¨¨ndum, tot i que al maig va emetre una nota conjunta en la qual pregava escoltar ¡°les leg¨ªtimes aspiracions del poble catal¨¤, perqu¨¨ sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional¡±. La setmana passada en va redactar una altra en el mateix to. Per¨° ahir dijous el bisbe de Solsona, Xavier Novell, el m¨¦s proper al moviment independentista, es va desmarcar de la l¨ªnia de distanciament i va anunciar que votar¨¤ en el refer¨¨ndum, que ¡°la societat est¨¤ defensant contra tots els atacs imaginables¡±. "Si diumenge hi ha urnes, jo anir¨¦ a votar", va assegurar al seu full setmanal. Afirma que no ¨¦s just que als catalans se'ls negui "l'exercici de l'autodeterminaci¨®". "Tots sabeu que es tracta d'un dret inalienable de tota naci¨®; una gran majoria social el vol exercir; era el punt primer dels programes electorals dels partits que van guanyar les eleccions auton¨°miques¡±, argumenta. Tamb¨¦ destaca que molts alts c¨¤rrecs ¡°estan arriscant la seva llibertat, carrera i patrimoni per oferir-nos, per primera vegada a la hist¨°ria, l'oportunitat d'exercir-lo".