L¡¯ombra de la democr¨¤cia

Hi haur¨¤ urnes, hi haur¨¤ paperetes, hi haur¨¤ una mena de cens electoral, hi haur¨¤ fins i tot taules formades pels primers votants que arribin. Per¨° no ser¨¤ un refer¨¨ndum i ni tan sols s'arribar¨¤ a un plebiscit, en el qual se solen preservar les formes d¡¯una votaci¨® on es tria entre diferents opcions. Aquesta ¨¦s la impressi¨® que tinc en arribar sans i estalvis al divendres de la setmana de tots els perills, quan ja ha comen?at l'ocupaci¨® de col¡¤legis per garantir que es podr¨¤ votar. L¡¯ombra de la democr¨¤cia.

A la vista est¨¤ que Rajoy no canviar¨¤. No ho ha fet fins ara i no ho far¨¤ en el futur. Actuar¨¤ el Constitucional i actuaran els jutges, i com a molt la fiscalia, tot i que despr¨¦s dels desperfectes produ?ts fins ara cal pensar que m¨¦s aviat es mantindr¨¤ reclosa en la discreci¨®. Les policies es limitaran a complir les ordres de la just¨ªcia i miraran d¡¯impedir la votaci¨®, amb prud¨¨ncia i estricta proporcionalitat si fem cas del que ens arriba que pensen els seus caps.

Aix¨° vol dir que, al final, es votar¨¤ i es podr¨¤ comptar, que ¨¦s el que Puigdemont desitja, per poder anunciar al m¨®n els percentatges de vict¨°ria del si que permetran, si ho creu convenient, procedir a la famosa DUI al Parlament al llarg de la setmana. Es pot pensar que aix¨ª seran les coses per l'alt grau de mobilitzaci¨® i per la precisi¨® de rellotge amb qu¨¨ s'ha organitzat la jornada de votaci¨®, que ser¨¤ una simulaci¨® de refer¨¨ndum organitzada des de les xarxes i per aquesta ra¨® de dif¨ªcil prohibici¨®.

L'organitzaci¨® ser¨¤ en mans de la mateixa gent que s¡¯aplegar¨¤ ja de bon mat¨ª per anar a votar. D¨®na tota la impressi¨® que les urnes i les paperetes ca?ades per la gu¨¤rdia civil pertanyien al Pla A, per¨° els contenidors xinesos amb l'escut de la Generalitat, que ahir van ser presentats al p¨²blic, pertanyen al Pla B. El mateix succeeix amb la Sindicatura Electoral i amb tots els mitjans log¨ªstics paralitzats per l'acci¨® de la just¨ªcia.

En el Pla B les urnes, les paperetes, les llistes, i fins i tot les taules i cadires, les aporta la pr¨°pia gent, organitzada per l'ANC i per ?mnium a trav¨¦s de grups de whatsapp i correus electr¨°nics. Dif¨ªcilment una policia i una just¨ªcia anal¨°giques podran frenar un refer¨¨ndum que s'est¨¤ organitzant en el pla digital i que comptar¨¤ amb multitud d'escenaris alternatius per realitzar l'acci¨® teatral de col¡¤locar taules, urnes i despr¨¦s procedir a votar. Si no es pot fer en un lloc, hi haur¨¤ un altre prop a on despla?ar-se, i si no, al final, en mig del carrer envoltats per la massa que pret¨¦n votar.

L'enorme 'performance' que s'est¨¤ preparant no hagu¨¦s estat possible sense la aquiesc¨¨ncia d'Iglesias i Colau. L'independentisme aporta el subjecte revolucionari que Podem no ha aconseguit materialitzar, aquest poble catal¨¤ que vol alliberar-se, i Podem aporta la for?a que faltava per convertir la jornada en un ¨¨xit com a protesta, encara que es pugui llegir com votaci¨® de la independ¨¨ncia. Hi haur¨¤ al final de la jornada una pugna entre els que mantindran la seva lectura com una mobilitzaci¨® i desautoritzaran la DUI i els propietaris de la iniciativa que insistiran en aplicar rigorosament el full de ruta. Aquesta ¨¦s una partida que est¨¤ per jugar i que caldr¨¤ seguir amb atenci¨®.

Veurem per tant una acci¨® ins¨°lita en la hist¨°ria recent de les democr¨¤cies occidentals. Ins¨°lit ¨¦s que un govern legalment constitu?t s'alci contra la legalitat en la qual es recolza i que li permet funcionar. Mostra d'aquesta contradicci¨® ¨¦s el constant ¨²s dels tribunals que fa el Govern Puigdemont despr¨¦s d'aprovar decisions i textos d'aparen?a legal que desacaten la Constituci¨® i la legalitat. La llei de l'embut ¨¦s la llei catalana vigent: nom¨¦s em serveixen les lleis que m'agraden i convenen. L'altra novetat, que ha de admirar als moviments de carrer de tot el m¨®n, ¨¦s la brillant utilitzaci¨® de les xarxes socials i de la propaganda viral, que contrasta amb la trista i antiga realitat anal¨°gica en la qual es mou el Govern espanyol.

No tot ¨¦s bellesa, b¨¦ i bondat en aquesta celebraci¨® independentista com solen creure amb fe del carboner els entusiastes seguidors del Proc¨¦s. La destrossa que ha produ?t el moviment en la societat catalana ha estat colossal: va comen?ar pel sistema de partits, un darrere l'altre, i pr¨¤cticament no s'ha estalviat ni una sola instituci¨®, fins arribar a les fam¨ªlies i als grups d'amics. Per no parlar de la par¨¤lisi del Govern catal¨¤ i de gran part de l'administraci¨®, tamb¨¦ la comarcal i local, concentrades tan sols en l'organitzaci¨® de l'1-O.

T¨¦ la seva explicaci¨®. Calia construir a corre-cuita un nou poble independentista sobre les cendres d'aquell poble catal¨¤ unit i transversal en el qual tots hi cabien. Aix¨° es fa, segons els manuals a l'¨²s, que els aliats de Podem coneixen a la perfecci¨®, mitjan?ant una adequada operaci¨® d'exclusi¨® que distingeix entre amics i enemics, un ¡®nosaltres¡¯ excloent i un ¡®vosaltres¡¯ male?t o amb l'oposici¨® infame, de factura expressament per el Proc¨¦s, entre independentisme i unionisme.

El resultat ¨¦s que ara hi ha dos pobles, el que anir¨¤ a votar diumenge, i el que es quedar¨¤ a casa o anir¨¤ a menjar una paella, com aconsellava amb encert Miquel Iceta.