El l¨ªder jesu¨ªtic que es posa sempre de perfil

Abans d¡¯independentista soc dem¨°crata, i abans de dem¨°crata soc una persona honrada¡±, es va definir Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) el 19 de setembre passat en un m¨ªting al Prat de Llobregat (Barcelona), en el qual va clamar per construir un nou Estat. Amb prou feines unes hores abans, el president d'Esquerra Republicana va sentenciar que el recurs de la Generalitat davant el Tribunal Suprem contra la intervenci¨® dels seus comptes comportava la suspensi¨® de la mesura acordada pel Ministeri d¡¯Hisenda. No era cert, ja que el Govern ni tan sols ho havia sol¡¤licitat als jutges. I hores abans, Junqueras va interrompre en una entrevista a Catalunya R¨¤dio la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, perqu¨¨ aquesta li havia demanat que ¡°torn¨¦s a la legalitat¡± i no incompl¨ªs la llei d'estabilitat pressupost¨¤ria gastant diners en el refer¨¨ndum. ¡°Controlant el paracetamol no detindran la voluntat dels catalans de votar¡±, va clamar el vicepresident catal¨¤.

M¨¢s informaci¨®n

Les declaracions de Piqu¨¦ porten la crisi catalana a la selecci¨® espanyola

La Generalitat presenta contenidors de pl¨¤stic com a urnes per a l¡¯1 d¡¯octubre

El refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia de Catalunya, ¨²ltimes not¨ªcies

S¨®n tres fets dispars que han tingut lloc un mateix dia que ajuden a entendre Junqueras, el l¨ªder amb m¨¦s projecci¨® social i pol¨ªtica a Catalunya i que ¨¦s, per sobre de tot, un independentista conven?ut que ha arrossegat l'antiga Converg¨¨ncia a abra?ar el secessionisme sense complexos i portar-los a secundar la seva estrat¨¨gia si volien mantenir-se en el poder. La situaci¨® catalana no s'ent¨¦n sense el paper central que ha jugat un home que ¨¦s feli? fent de pag¨¨s i que es va afiliar a Esquerra el setembre del 2011, amb prou feines sis mesos abans de ser encastellat a la direcci¨® i acabar amb les lluites ca?nites internes.

ERC va governar amb les forces d'esquerra en els dos tripartits, de 2003 a 2010. Amb prou feines dos anys, Junqueras va passar de fer programes d'hist¨°ria a TV3 a ser el cap de l'oposici¨® a Catalunya, mentre els seus donaven suport a les retallades de la Generalitat en sanitat i serveis socials sense gaireb¨¦ tenir desgast pol¨ªtic, una habilitat i una constant de la seva traject¨°ria.

Consolidat en la centralitat de la pol¨ªtica, amb el PDeCAT renegant del seu passat a causa de la corrupci¨®, Junqueras va acceptar a contracor la llista electoral de Junts pel S¨ª el 2015 i despr¨¦s no li va quedar m¨¦s remei que asseure's al Govern de Carles Puigdemont. En aquests gaireb¨¦ dos anys ha conreat una aparen?a dialogant amb el Govern central que no s'ha tradu?t en m¨¦s autogovern de Catalunya, ha llaurar una aparent bona relaci¨® amb la vicepresidenta Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa que s¡¯ha acabat diluint i fins fa unes setmanes no ha assumit les compet¨¨ncies de processos electorals i s¡¯ha resistit fins al final a signar el decret de convocat¨°ria del refer¨¨ndum. Junqueras en estat pur.

Cur¨®s en les formes i culte, des de les files del PDeCAT i la CUP li atribueixen un innegable car¨¤cter jesu¨ªtic si es compara el seu discurs amb certes actuacions. Aix¨ª, amb motiu de les eleccions municipals del 24 de maig del 2015, Esquerra va animar a col¡¤locar la bandera estelada als ajuntaments catalans. Junqueras era llavors alcalde de Sant Vicen? dels Horts (Barcelona) i no va hissar l'ensenya independentista. ¡°No ¨¦s la bandera de tots els catalans¡±, es va justificar dies abans, per¨°, a finals d'agost, no va tenir objeccions a defensar que s'acud¨ªs amb l'estelada a la manifestaci¨® contra el terrorisme a Barcelona.

En un altre d'aquests actes de fe, el 2012, Junqueras va demanar al Govern, del qual no formava part, que reforc¨¦s l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya per facilitar que els ciutadans ¡°insubmisos¡± poguessin pagar els impostos a la Generalitat. Tres anys despr¨¦s, una de les primeres actuacions com a conseller d¡¯Economia va ser demanar que seguissin pagant a l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria espanyola perqu¨¨ la Generalitat no tenia compet¨¨ncies.

Un altre dem¨¨rit que se li atribueix ¨¦s el de dir al seu interlocutor el que sembla que vol escoltar. ¡°?s que jo soc cristi¨¤¡±, es va justificar davant un alt responsable d'una entitat banc¨¤ria que t¨¦ per costum, com ell, acudir a missa. L'origen de la seva bona sintonia amb l¡¯Esgl¨¦sia cal buscar-lo en la seva inf¨¤ncia, quan, segons la seva biografia oficial, unes monges italianes que dirigien una escola bressol a Sant Vicen? dels Horts van conv¨¨ncer els seus pares perqu¨¨ estudi¨¦s al Liceu Itali¨¤ de Barcelona, alguna cosa que a principis dels setanta no estava a l'abast de tothom. La seva bona relaci¨® amb l¡¯Esgl¨¦sia perdura encara. L¡¯estiu passat va mantenir una llarga reuni¨® amb l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que dies enrere va signar una declaraci¨® de suport al di¨¤leg entre el Govern i la Generalitat juntament amb l'abat de Poblet.

Ha sabut conrear una imatge trempada combinada amb la d'estadista, encara que en els escassos viatges que ha fet a l'estranger no l¡¯ha rebut cap mandatari de relleu. No com al seu predecessor, el conseller Andreu Mas-Colell, que es reunia amb representants del Sistema de la Reserva Federal nord-americ¨¤. El discurs pol¨ªtic que Junqueras va repetir durant anys ¨¦s que Catalunya tenia un d¨¨ficit fiscal anual de 16.000 milions, fins que l'exministre socialista d¡¯Hisenda Josep Borrell va desbaratar aquest mantra en el llibre Los cuentos y las cuentas de la independencia, amb dades de les balances fiscals que va publicar el mateix Mas-Colell.

Malgrat tot, Esquerra mai va tenir un l¨ªder tan carism¨¤tic, ni tan proper a la vict¨°ria, encara que el discurs oficial resa que el que ells desitgen no ¨¦s la independ¨¨ncia, sin¨® guanyar les eleccions. A l'espera del que passi despr¨¦s del refer¨¨ndum i dels processos judicials en marxa, davant una part de la societat catalana es dibuixa com el futur president sis anys despr¨¦s de col¡¤locar-se al capdavant del seu partit i aprofitar com ning¨² els vents favorables de la hist¨°ria.