Un tertuli¨¤ entre dones s¨¤vies

¡°Des d'un punt de vista dial¨¨ctic, les voluntats d'aprofundir en aquest tema consoliden criteris absolutament dispars¡±. Clar i catal¨¤! Un argument inapel¡¤lable que, no obstant aix¨°, no ¨¦s m¨¦s que un dels milers de combinacions d'un joc (5x10) que genera infal¡¤libles frases tertulianes per opinar absolutament de tot i dictar sent¨¨ncia. Ens les mostra l'incombustible, elegant¨ªssim, perfect¨ªssim, admirabl¨ªssim senyor Cunill, la personificaci¨® de la hipocresia descarada i irritant que volia denunciar Moli¨¨re a?Les dones s¨¤vies el 1672 i que perviu avui dia. Les dones s¨¤vies, estrenada fa un any al?Mald¨¤, torna a la petita sala del carrer del Pi, a Barcelona, fins al 25 de novembre, despr¨¦s d'un any de bolos per tot Catalunya i de triomfar al festival d'Almagro, en la versi¨® en castell¨¤.

Ricard Farr¨¦ i Enric Cambray s¨®n els pares (i mares) d'aquesta aposta arriscada que dirigeixen i interpreten. Companys de promoci¨® a l'Institut del Teatre, es van proposar jugar amb la com¨¨dia cl¨¤ssica francesa: "Era un repte", diu Farr¨¦. "Entre altres coses, perqu¨¨ redu?m els 13 personatges a vuit, i els actors, a nosaltres dos". I, entre altres coses, tamb¨¦, perqu¨¨ l'obra respecta escrupolosament el text original (l'adaptaci¨® va ser a c¨¤rrec de Llu¨ªs Hansen i J¨²lia Bonjoch) i la intenci¨® cr¨ªtica de l'autor: primer la de la mare que vol casar una filla amb alg¨² important (el senyor Cunill, ni m¨¦s ni menys!) i despr¨¦s la de les dones s¨¤vies (mare, cunyada i primog¨¨nita), que s'eduquen en un refinament i una erudici¨® que es porten c¨°micament a l'extrem. Aquestes senyores estirades s¨®n la representaci¨® de tota una classe social que viu de les aparences, de quedar b¨¦, del qu¨¨ diran i, per descomptat, del com ho diran.

"Moli¨¨re recorre a dos fil¨°sofs i poetes pedants, molt coneguts en la seva ¨¨poca, per distingir el savi del setci¨¨ncies", explica Ricard Farr¨¦. "Nosaltres recorrem al que creiem que seria l'equivalent en l'actualitat: els inefables tertulians. I, entre ells, ens quedem amb la figura d'aquest senyor Cunill, adoctrinador de tertulians, l¨ªder d'opini¨®..." Qualsevol semblan?a amb la realitat no ¨¦s pura coincid¨¨ncia ("sabem que el periodista Josep Cun¨ª vol venir a veure l'obra... i aqu¨ª l'esperem, encantats"). Ell, a m¨¦s, ¨¦s l'escollit per casar-se amb la filla de la dona s¨¤via.

"La nostra preocupaci¨® m¨¤xima era que la hist¨°ria s'entengu¨¦s, que la gent no es perd¨¦s", reconeix l'actor. Ni de bon tros. De fet, el p¨²blic queda atrapat durant la vertiginosa hora i deu minuts que dura l'obra. Ho han pogut comprovar en les m¨¦s de 50 funcions que ja han fet per Catalunya i en la bona acollida que va tenir al Festival d'Almagro. "La versi¨® en castell¨¤ ¨¦s, fins i tot, una mica m¨¦s esbojarrada, perqu¨¨ ja sab¨ªem a qu¨¨ jug¨¤vem", diu Farr¨¦. I el senyor Cunill, evidentment, deixa de ser el senyor Cunill per convertir-se en... Pedrojete, fam¨®s i pol¨¨mic periodista que va estar casat amb una famosa dissenyadora de moda, i per aix¨° porta una americana empastifada de cors llampants. (Tamb¨¦ aqu¨ª, qualsevol semblan?a amb la realitat bla, bla, bla...) "?bviament, tamb¨¦ canvien els personatges que apareixen a l'obra: el nostre eminent Pompeu Fabra, per exemple, passa a ser la distingida Reial Acad¨¨mia Espanyola de la Llengua, que neteja, fixa i dona esplendor".

La interpretaci¨®, a m¨¦s del llenguatge, ¨¦s clau. Farr¨¦ i Cambray demostren un domini absolut del g¨¨nere que els permet recitar en un idioma hiperacad¨¨mic i caracteritzar-se cont¨ªnuament en cada personatge i, quan no arriben, no tenen cap problema a parlar amb una perruca, amb una cadira o amb la c¨°fia de la serventa. El joc esc¨¨nic ¨¦s senzill: un paravent multifuncional (des d'on pot apar¨¨ixer qualsevol cosa), un penjador, un parell de cadires, un vestuari reversible i molt de maquillatge donen color a una obra cr¨ªtica, agosarada i molt divertida.

Per cert, qu¨¨ pensarien les nostres dones s¨¤vies de la pol¨¨mica eliminaci¨® d'alguns accents diacr¨ªtics? "Dirien que no els toquin! Que la gram¨¤tica catalana no es pot alterar... Fins que el senyor Cunill les convenc¨¦s del contrari, ¨¦s clar", respon Farr¨¦.