Proporcional i proporcionada

Encara estic consternat per la primera al¡¤locuci¨® que va perpetrar la vicepresidenta del Govern d¡¯Espanya, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, justificant que atonyinessin la gent normal a les portes de les escoles. Tota justificaci¨® de l¡¯¨²s de la viol¨¨ncia davant de persones que estan amb les mans al?ades ¨¦s indigna de rebre el m¨¦s m¨ªnim respecte i nom¨¦s es pot sostenir excretant bones dosis de cinisme, i m¨¦s encara quan es presenta amb el llacet dels legalismes. D¡¯aqu¨ª la constant al¡¤lusi¨® a la proporcionalitat de les mesures preses, una ro?na estrat¨¨gia per dir que la plantofada ¨¦s merescuda; mentre la batussa sigui proporcional al mal causat, tota viol¨¨ncia podr¨¤ rebre el salconduit de l¡¯opini¨® p¨²blica, sobretot de la partid¨¤ria.

Passa que sovint els legalismes, a trav¨¦s de l¡¯assignaci¨® d¡¯un significat en un registre concret, aconsegueixen modificar el sentit original de la paraula, que pr¨¤cticament deixa de poder fer-se servir amb normalitat. Ens hi trobem moltes vegades als diaris en casos de viol¨¨ncia masclista, quan un home ha assassinat la seva dona, una dada que la policia i els periodistes coneixen per¨° que no poden dir, perqu¨¨ l¡¯assassinat, jur¨ªdicament, t¨¦ una definici¨® molt precisa, i s¡¯acaba recorrent a per¨ªfrasis indecents com que una dona mor a ganivetades. Doncs el mateix passa amb els derivats de proporcionar, carregats d¡¯uns sentits jur¨ªdics i pol¨ªtics que poc tenen a veure amb l¡¯etimologia del mot... o no.

En principi, proporcionar significa ¡°fer que una cosa tingui la deguda proporci¨® amb una altra¡±, i entenem per proporci¨®, la ¡°relaci¨® d¡¯una part amb el tot, o d¡¯una cosa amb una altra, quant a magnitud, quantitat o grau¡±. La proporci¨®, doncs, ¨¦s un concepte que posa en relaci¨® desigualtats, com ara quan es diu que el cap ¨¦s una setena part amb proporci¨® al cos, o b¨¦ que un mapa t¨¦ una escala de proporci¨® 1:10.000. El que ¨¦s desigual no t¨¦ per qu¨¨ ser proporcional, per¨° hi ha desigualtats que mantenen relacions regulars, i ¨¦s aqu¨ª quan parlem de proporcions.

El salt al l¨¨xic jur¨ªdic ve de la impossibilitat d¡¯imposar penes semblants, an¨¤logues o equivalents al delicte. ?s necessari disposar d¡¯eines ling¨¹¨ªstiques per expressar la imposici¨® d¡¯una condemna que s¡¯allunyi de la venjan?a i l¡¯ull per l¡¯ull, i per tant les penes no es poden manifestar mai amb termes d¡¯igualtat. Si alg¨², per exemple, clava un cop de puny a alg¨² altre, el c¨¤stig no pot ser el mateix, ni semblant o igual, i per tant no se li pot clavar un cop de puny aix¨ª com aix¨ª; ¨¦s aquest, de fet, un dels progressos de la civilitzaci¨® occidental. Calia rec¨®rrer, doncs, a una terminologia que express¨¦s desigualtat, i d¡¯aqu¨ª que la proporcionalitat s¡¯utilitzi per establir relacions entre penes i delictes, tot buscant que el c¨¤stig mantingui alguna mena de relaci¨® de proporci¨® amb el mal provocat.

?s prou evident que la punici¨® rebuda ¡ªles bastonades¡ª ¨¦s desigual respecte de les mans al?ades, per¨° ara es tracta de veure si la relaci¨® que mantenen els dos gestos ¨¦s, a m¨¦s de desigual, proporcional. I tot dep¨¨n de com t¡¯ho miris. Si el delicte consisteix a voler exercir la democr¨¤cia a trav¨¦s del gest d¡¯introduir una papereta en una urna, llavors no hi ha dubte que les trompades estan fora de lloc, i segurament de segle. Per¨° si et planteges que est¨¤s atemptant contra la unitat d¡¯Espanya, ¨²nica i indivisible des de la seva constituci¨® i des de la seva Constituci¨®, amb l¡¯ambici¨® d¡¯esdevenir la primera naci¨® eterna de la hist¨°ria, llavors ¨¦s ben clar que qualsevol acci¨® punitiva que puguem rebre ser¨¤ suficientment proporcional i proporcionada, i encara farien curt. Fet i fet, potser fins i tot ens ho mereixem...