Un feixisme nostrat

No ¨¦s d¡¯estranyar que el suport internacional que ha rebut el nacionalisme catal¨¤ provingui del dictador Maduro, d¡¯ETA, de l¡¯ultradret¨¤ Nigel Farage, de figures sinistres com Edward Snowden i Julian Assange, un tra?dor i un pr¨°fug vinculats al patrocini de Putin: ¨¦s el que passa quan, des de la Generalitat, s¡¯elabora una maquin¨¤ria pol¨ªtica que cont¨¦ tots els trets distintius del feixisme.

L¡¯aparell propagand¨ªstic del r¨¨gim, TV3 i premsa af¨ª, s¡¯inventa una llengua nova ¡ª¡°espoli fiscal¡±, ¡°dret a decidir¡±, ¡°DUI¡±¡ª amb el prop¨°sit de mentir i negar evid¨¨ncies; i l¡¯ANC, un parapartit pol¨ªtic, s¡¯encarrega de la coreografia de l¡¯espectacle, de la cursileria, del subministrament del gest oper¨ªstic de la fanfarroneria. Els diputats aproven unes lleis esp¨²ries, amb l¡¯objectiu de crear una anomia i aconseguir que la confusi¨® i la m¨²tua contradicci¨® entre les normes originin una enorme desorientaci¨® en la conducta de la massa; es tanca el Parlament, i, com un ritu de poder, s¡¯incita a la milit¨¤ncia compromesa amb el nacionalisme que ocupi el carrer amb l¡¯aparen?a d¡¯un ex¨¨rcit pac¨ªfic: s¡¯exigeix de manera turmentada, enfurida i apassionada la renovaci¨® de la naci¨®, la classe mitjana creu pert¨¤nyer aix¨ª a l¡¯elit nacional, i no s¨®n pocs els individus que experimenten un canvi de pell i, mentre proclamen consignes i canten els ¨¨xits de Llu¨ªs Llach o Els segadors, un himne una mica violent, creuen que ja s¨®n tan herois i m¨¤rtirs com els avantpassats que es van enaltir durant l¡¯any del centenari de 1714. Tot aix¨°, evidentment, no hauria sigut possible si al llarg de 23 anys Jordi Pujol no hagu¨¦s seguit al peu de la lletra els consells del d¨¨spota Frederic el Gran de Pr¨²ssia i no s¡¯hagu¨¦s esfor?at, tamb¨¦, a convertir Catalunya en un ¡°Estat Jardiner¡±: s¡¯havia de ¡°plantar¡± i ¡°cultivar¡± ¡°¨¦ssers humans saludables¡±, i la manipulaci¨® de la ¡°mem¨°ria hist¨°rica¡±, l¡¯adoctrinament televisiu i la formaci¨® d¡¯un esperit nacional a l¡¯escola van ser les eines de manual m¨¦s eficaces. Al cap de ben poc, Espanya ja era l¡¯amena?a exterior.

No ¨¦s d¡¯estranyar que una de les caracter¨ªstiques del feixisme que reprodueix el nostrat hagi sigut la preocupaci¨® obsessiva pel declivi, la humiliaci¨® i el victimisme de la comunitat. O que s¡¯hagi repetit fins a la saturaci¨® que tota manifestaci¨® nacionalista era una reivindicaci¨® ¡°festiva, l¨²dica i familiar¡±: el feixisme sempre es basa en una actitud vitalista, en¨¨rgica i pura. O pretendre crear un nou ordre nacional basat en la reforma moral i espiritual del poble: els discursos delirants de Junqueras, que a hores d¡¯ara encara no se sap si ¨¦s m¨¦s covard que mentider, o al rev¨¦s, segueixen aquest l¨ªnia.

Com a bon feixisme, el nostrat tamb¨¦ t¨¦ l¡¯inconvenient que no es toleri la cr¨ªtica, considerada d¡¯escassa qualitat democr¨¤tica, i que qui s¡¯atreveixi a posar en dubte el t¨°tem sigui crucificat de seguida.