Els carrers de Barcelona ensenyen una altra Catalunya

Una de les imatges que deixar¨¤ la hist¨°rica manifestaci¨® que ahir va omplir de milers de persones el centre de Barcelona ¨¦s la d'all¨° que podria haver estat el PSOE i no va ser, encarnat en la figura de Josep Borrell i la seva reivindicaci¨® de l'espai per a una forma de pensar diferent a la del poder catal¨¤. Va cr¨¦ixer tant que va haver-hi un moment en qu¨¨ es va posar a renyar el p¨²blic, ja deixat anar: gaireb¨¦ els dissol. Va passar quan es cantava el ¡°Puigdemont a pres¨®¡± i Borrell va dir que all¨¤ aix¨° no es cantava, que aquestes decisions corresponen a un jutge.

Una altra de les imatges que sobreviur¨¤ ¨¦s el retret que el socialista va dirigir a les empreses que avui es mouen espantades a causa de les turbul¨¨ncies sobiranistes: ¡°No ho pod¨ªeu haver dit abans? El que d¨¨ieu en privat, per qu¨¨ no ho d¨¨ieu en p¨²blic?¡±. ?s una pregunta que Borrell feia en veu alta al sector econ¨°mic per¨° que b¨¦ pot despla?ar-se a altres llocs, inclosos els que ahir estaven plens de gent. Era tamb¨¦ el que Mario Enrique, un enginyer barcelon¨ª, antic votant del PSC, es preguntava en veu alta a la pla?a de Catalunya sorpr¨¨s per la muni¨® de gent: ¡°Si aix¨° serveix d'alguna cosa caldria preguntar-se per qu¨¨ no es va fer abans, i si no serveix de res, caldria preguntar-se si hauria servit d'haver-ho fet fa anys¡±. Es referia a la manifestaci¨® i a les preguntes de Borrell, perqu¨¨ el que es reivindicava a Barcelona era una sortida p¨²blica a moltes inquietuds privades guardades durant molt temps, fins que no s'ha aguantat m¨¦s.

La imatge ¨²ltima ¨¦s la de la bandera espanyola, present de forma massiva juntament amb la senyera, en una ciutat en la qual la seva pres¨¨ncia ¨¦s m¨ªnima. Amb venedors d'ocasi¨® als carrers oferint-la a tothom. Enganxada al front d'una enorme foto publicit¨¤ria de Messi. En el cas que un ve¨ª de Barcelona despert¨¦s d'un coma i baix¨¦s al carrer, pensaria que estan rodant una pel¡¤l¨ªcula. Una dist¨°pia, naturalment. Una bretolada de Jos¨¦ Luis Cuerda: tancar Barcelona i omplir-la de banderes espanyoles. Per¨° les coses son aix¨ª i fins a aqu¨ª arriben, fer not¨ªcia d'aix¨°. I que ho sigui. ¡°El que es llegir¨¤ dem¨¤ ¨¦s aix¨° de la demostraci¨® de for?a, ensenyar m¨²scul i les coses habituals que escriviu els periodistes¡±, diu Marta Valls, que va arribar a Barcelona des de Sabadell. Amb prou feines se l'escolta entre l'ovaci¨®. ¡°Per¨° per nosaltres va m¨¦s enll¨¤: aix¨° ¨¦s saber que existim. No perqu¨¨ ho s¨¤piga la gent de fora, no perqu¨¨ s'entengui que a Catalunya la meitat de la societat no som independentistes, sin¨® per creure'ns-ho nosaltres mateixos. Reunir-nos i explicar-nos-ho, perqu¨¨ de vegades et cansa tant tot que renuncies al debat, que calles absolutament tot. Aix¨° ¨¦s el que ha passat a Catalunya, que call¨¤vem. I ja no podem m¨¦s¡±.

Una de les experi¨¨ncies m¨¦s interessants de l'exploraci¨® period¨ªstica en la manifestaci¨® era observar el control de l'organitzaci¨® perqu¨¨ no es colessin ultres, i en el cas que es colessin ¡ªque es van colar¡ª almenys que ho dissimulessin. No es podia ni aixecar el bra? per demanar un taxi. Malgrat aquesta vigil¨¤ncia, Mossos i periodistes van rebre insults i atacs de radicals. Tamb¨¦ corrien rumors tremends que en alguns casos van sortir del carrer a les xarxes i viceversa. La premsa va ajudar en els dies previs: es va publicar que Isabel Coixet tancaria l'acte i all¨¤ es van quedar desenes de persones esperant-la. La directora de cinema ja havia dit que no era veritat, que ¨¦s una t¨ªmida patol¨°gica. Precisament el que van perdre ahir molts catalans sense saber si servir¨¤ d'alguna cosa, i si hauria servit d'haver-ho fet abans.