Periodisme m¨¦s enll¨¤ de l¡¯hurac¨¤

EL PA?S t¨¦ sota la cap?alera de la seva portada digital un men¨² amb cinc edicions diferents: Espanya, Am¨¨rica, Brasil, Catalunya i la versi¨® en angl¨¨s de tot plegat. L'opci¨® en catal¨¤ ¨¦s Elpais.cat, un projecte que va n¨¦ixer ara fa tres anys en un context pol¨ªtic tens i excepcional. El proc¨¦s d'independ¨¨ncia ha obert bona part de les maratons informatives que s'han produ?t des de la fundaci¨® del .cat ¨Ccom l'anomena la redacci¨®¨C el 6 d'octubre del 2014, per¨° sortosament per als lectors ¨Ci per als seus periodistes¨C tamb¨¦ hi ha hagut vida m¨¦s enll¨¤ de l'hurac¨¤.

Retratar la pluralitat social i supervisar el poder ¨Cpocs diaris com aquest, per exemple, han aportat m¨¦s llum sobre la corrupci¨® en aquest pa¨ªs¨C s¨®n objectius fonamentals dels mitjans. Per aix¨° un dels reportatges a fons que va acompanyar la primera edici¨® del .cat va ser un recorregut per les estacions inacabades o per estrenar de la l¨ªnia 9 del metro de Barcelona. La fotogaleria que va publicar Gianluca?Battista era el testimoni del desastre pressupostari m¨¦s gran de la hist¨°ria contempor¨¤nia de Catalunya: estacions fantasma amb instal¡¤lacions sense fer servir, cobertes de pols, maquin¨¤ria aturada, t¨²nels i pous a mig fer... Tres anys despr¨¦s, aquest setembre, el periodista Josep Cat¨¤ detallava els sobrecostos de la L9 nom¨¦s en manteniment de les estacions aturades: 1.076 milions d'euros des del 2011, 6,3 milions anuals per cadascuna de les catorze estacions fora de servei.

Les informacions interactives del .cat han servit per il¡¤lustrar les mancances del sistema, com els cinc mapes que el 2016 van elaborar Jessica?Mouzo i Jordi Pueyo determinant el temps d'espera per a operacions a la xarxa d'hospitals p¨²blics catalans, des de cataractes ¡ªmitjana, 181 dies¡ª a un c¨¤ncer ¡ª32 dies d'espera mitjana¡ª. Un dels infogr¨¤fics amb m¨¦s ¨¨xit en aquests tres anys va ser el dedicat als establiments de restauraci¨® de Barcelona amb faltes greus d'higiene. El reportatge i el mapa, publicats el 2016 tenien un valor afegit: la periodista Neus Vidal va tenir acc¨¦s al contingut de les sancions de l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona despr¨¦s de demanar empara segons la nova llei catalana de Transpar¨¨ncia per a l'administraci¨® p¨²blica.

Des del primer dia del .cat, EL PA?S va apostar per les s¨¨ries informatives, de retrats o de reportatges. Jordi Mercader va participar-hi amb la s¨¨rie "Models de ciutat", que visionava com seria Barcelona segons els programes electorals dels partits dels comicis municipals del 2015, i tamb¨¦ amb un cat¨¤leg de perfils sobre els actors principals del proc¨¦s d'independ¨¨ncia, "Els comandats del proc¨¦s", que cobren vig¨¨ncia aquests dies. La s¨¨rie era exhaustiva i inclo?a personatges com Miquel Buch, president de l'Associaci¨® Catalana de Municipis i que el 29 de setembre va fer-se c¨¨lebre arreu del pa¨ªs per dir que "Espanya ¨¦s molt pitjor que Turquia i que Corea del Nord". Mercader ja explicava com pensava Buch amb algunes cites d'ell: "Els catalans hem convidat el ve¨ª que passa gana, mentre ell es menjava el filet, nosaltres hem menjat el pa d'ahir; per acabar-ho d'adobar, aquest ve¨ª ve a casa a insultar-nos".

Les sagues hist¨°riques tamb¨¦ han protagonitzat el .cat com a reflex de l'evoluci¨® ¡ªo involuci¨®¡ª de la societat. Xavier Theros va escriure el 2015 la s¨¨rie La ciutat il¡¤lustrada amb cr¨°niques de la transformaci¨® de Barcelona, des dels vestigis de les antigues numeracions de carrers dels segles XVIII i XIX a l'honor de Verdi de Baix de ser el carrer que va encetar la tradici¨® de Gr¨¤cia de guarnir-se per a la festa major: "De la societat la Bella Hortensia, una nota de La Imprenta assenyalava que el 1875 va promoure ("per ser la festa major d'aquesta vila") tres balls extraordinaris al seu local de la pla?a del Diamant. El 1877, el mateix diari informava que la NinfaGraciense, des del seu envelat a la pla?a d'Orient, advertia a les altres societats de la pres¨¨ncia d'individus que sense ser socis intentaven accedir als envelats, i recomanava que "han de ser expulsats de la sala immediatament".

Hi ha seccions que defineixen l'esperit de l'edici¨® en catal¨¤ d'EL PA?S, algunes especialment esperades pels lectors ¡ªsegons indiquen les audi¨¨ncies¨C com els articles del Brou de Llengua del fil¨°leg Rudolf Ortega en qu¨¨ s'enfronta a l'actualitat des del punt de vista ling¨¹¨ªstic, El club dels cinc, la secci¨® de recomanacions per al cap de setmana i les esperades cr¨°niques gastron¨°miques d'Andreu Manresa des de Mallorca: "Les anemones/figues floreixen sobre la closca d'un petit caragol de mar okupada per un cranc transhumant (mig llagosta / mig cuc) que ha de protegir-se. Al mercat, una grapada de caragols de mar amb crancs ermitans i figues apareix amuntegada, secund¨¤ria, en la desordenada bull¨ªcia platejada i de colorins que cobreix el gel de les pedres de les peixateries del mercat. Les adher¨¨ncies comestibles de colors i tons marrons decoren aquestes pedres m¨°bils del fons del mar, lluny de la costa i dels terrenys de llot.". Aix¨° escrivia Manresa el 2016 en un article dedicat a l'arr¨°s de figues d'ermitans. Un delit que ens permet, lectors i redactors del .cat, oblidar-nos per uns minuts de la destrossa de l'hurac¨¤.