¡®Blade runner¡¯, el film sense fi

1Estrenada Blade Runner, l¡¯escriptor William Gibson va comprar l¡¯entrada de cinema tement el pitjor. Nom¨¦s li van caldre vint minuts per confirmar-ho: Ridley Scott havia arribat a conclusions id¨¨ntiques a les que Gibson establia a Neuromancer, la novel¡¤la que l¡¯ocupava a principis dels vuitanta. Similituds: futurisme noir, intel¡¤lig¨¨ncia artificial, una megaurbsestratificada, l¡¯horitz¨® sempre fosc... Podem imaginar Gibson abandonant la sala, abatut. El cam¨ª de tornada, per¨°, el va destinar a repetir-se que, si reprenia l¡¯escriptura, seria capa? d¡¯evitar que l¡¯est¨¨tica poderos¨ªssima de Scott condicion¨¦s la seva novel¡¤la.

(Fins aqu¨ª l¡¯an¨¨cdota d¡¯alg¨² entestat a no deixar-se influir. Tot seguit, els casos d¡¯aquells que, s¨ª, de bon grat s¡¯han deixat impressionar i aix¨ª ho han volgut declarar amb la seva obra.)

2. El 1982 les reaccions davant Blade Runner van ser majorit¨¤riament negatives. Qui esperava pistoles l¨¤ser i acci¨® la trobava tediosa, alguns no en treien l¡¯entrellat de la trama existencialista i, com que el film estava basat en Els androides somien xais el¨¨ctrics?, molts lectors de Philip K. Dick la consideraven una mala adaptaci¨® de la novel¡¤la. Warner Bros havia imposat un final feli? i la inclusi¨® de la veu en off de Harrison Ford, entre altres canvis que no aclarien les ombres del gui¨®. El film va passar sense pena ni recaptaci¨®, si m¨¦s no en la cartellera nord-americana. Per¨° l¡¯¨¨xit, ascendent i imparable, es va comen?ar a notar de seguida que la cinta va ser distribu?da als videoclubs. M¨¦s d¡¯un espectador havia endevinat que el film s¡¯enriquia amb la revisi¨®. Aqu¨ª el terme de culte ¨¦s ineludible: Blade Runner va deixar marca, primer en els cin¨¨fils i, a poc a poc, es va anar fent lloc entre els cl¨¤ssics del cinema del segle passat (mentre, curiosament, connectava amb les cintes que anunciaven com les preocupacions del futur segle XXI).

Han passat trenta-cinc anys de l¡¯estrena de Blade Runner. Trenta-cinc, tamb¨¦, de la mort de Dick. Blade Runner i la totalitat de l¡¯obra dickiana tenen en com¨² que els admiradors han crescut exponencialment. I si en origen el film, i l¡¯autor que l¡¯inspirava, eren mat¨¨ria de discussi¨® d¡¯un cercle de devots redu?t, amb els anys s¡¯han guanyat el favor d¡¯un p¨²blic m¨¦s general i m¨¦s habituat, cada dia, a visions futuristes i fabulacions tecnol¨°giques.

Com una subst¨¤ncia addictiva que posa a treballar el cervell a un ritme trepidant, Dick ha afectat les nostres ments lectores. Alguns n¡¯han abusat i tot. Les seq¨¹eles es poden diagnosticar en una massa de cineastes, guionistes de televisi¨®, autors de c¨°mic i, ¨¦s clar, escriptors de tot tipus.

3. En el terreny catal¨¤ (entre els escriptors que han trepitjat aquest terreny, i amb independ¨¨ncia de la seva llengua professional), l¡¯influx de Dick tamb¨¦ ¨¦s visible... Consti que les novel¡¤les de Dick inculquen la paranoia i que, conseg¨¹entment, el lector desenvolupa la d¨¨ria de destapar missatges dickians en les narracions m¨¦s dispars. Aix¨ª, ¨¦s dif¨ªcil no sentir les passes de Dick a Aiguafang (2008) de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs; a Constataci¨®n brutal del presente (2011) de Javier Avil¨¦s; a Barcelona no existeix (2014) de David Castillo; i fins i tot a la broma apocal¨ªptica que Pablo Tusset es permet a Oxford 7 (2011). Les quatre novel¡¤les s¨®n filles dels respectius autors, per¨° en totes es cola l¡¯ADN de Dick, sigui en forma d¡¯inquietud dist¨°pica, sigui en forma de conya a costa del malestar coetani.

4. Seguir les petjades dickianes, un cop entren a l¡¯edifici de la narrativa en catal¨¤, condueix cap a Males Herbes; l¡¯editorial fa cinc anys que es dedica a posar ordre a la taxonomia de la fantasia catalana. Si obrim la miscel¡¤l¨¤nia Punts de fuga (2015), per b¨¦ que ¨¦s un recull sobre viatges temporals de 26 autors molt diferents, hi llegirem una inesperada versi¨® de Joan Tod¨® tocada per la m¨¤ de Dick, amb un relat sobre policies futurs, aix¨ª com el d¡¯Albert Pijuan, que imagina una droga d¡¯efectes fabulosos, igual que Dick s¡¯havia empescat la Chew-Z o la Subst¨¤ncia D... Drogues i Dick s¨®n conceptes indestriables. Potser per aix¨° tamb¨¦ entra en la categoria la molt lis¨¨rgica El regal de Gliese (2012) de V¨ªctor Nubla i, d¡¯enguany, una antologia que amb el nom ja paga: a Estats alterats de la ment (2017) hi abunden els raptes psicod¨¨lics, l¡¯esquizofr¨¨nia, els mons interiors... Totes aquelles desviacions de la realitat consensuada que distingeixen l¡¯obra de Dick, i encara la seva biografia.

5. Potser ¨¦s el moment de recordar que al maig d¡¯enguany va morir Manuel de Seabra, traductor de Blade Runner: els androides somnien xais el¨¨ctrics?, i que ara com ara el seu ¨¦s l¡¯¨²nic Dick en catal¨¤. Fora d¡¯aquest llibre (publicat el 1989 per Pleniluni i reeditat primer per Proa i ara en butxaca per Edicions 62 el 2013), silenci bibliogr¨¤fic. Potser ¨¦s el moment d¡¯engegar projectes i esmenar anomalies.

6. La ucronia m¨¦s famosa de la hist¨°ria (perqu¨¨ inclou nazis i l¡¯eventualitat d¡¯una vict¨°ria el 1945) deu ser L¡¯home en el castell. La idea d¡¯un m¨®n alternatiu, per descomptat, no ¨¦s invenci¨® de Dick, per¨° ell li va treure profit vinculant-la al desassossec (esquizo) del qui sospita que la realitat ¨¦s falsa. De les sis narracions d¡¯Estabulario (2017), totes amb sorna ballardiana, n¡¯hi ha una en qu¨¨ Sergi Puertas ent¨¦n la ucronia a la manera de Dick. Hi especula sobre una Andalusia independitzada d¡¯Espanya, si b¨¦ sota la f¨¨rula d¡¯un cap militar i amb els beneficis d¡¯un parad¨ªs fiscal; la trama inclou un reality show, per all¨° que la ficci¨® penetri la realitat i viceversa... Sovint, les obres de Dick es debaten entre dos mons. El lector intenta distingir quin ¨¦s real i quin artifici. El discrim no ¨¦s sempre factible.

Aix¨ª mateix, jugant amb desdoblaments i exist¨¨ncies paral¡¤leles, el Colectivo Juan de Madre va construir New mYnd (2014). El plantejament ja convida a al¡¤lucinar: entre el jovent prospera la moda d¡¯implantar-se un diamant a la base del crani, l¡¯operaci¨® permet duplicar la ment i projectar-la cap a un univers alternatiu.

Per satisfer aquesta premissa en la l¨ªnia del tamb¨¦ dicki¨¤ Els tres estigmes de Palmer Eldritch, el text avan?a a c¨°pia de bifurcacions, embrollant les experi¨¨ncies dels personatges an¨¤legs d¡¯un i altre m¨®n, sense que el lector resolgui quina ¨¦s la realitat mare i quina ¨¦s producte de l¡¯altra. Tot plegat per tornar-se boig. En el bon sentit. El de Dick.

7. Fan¨¤tica entre els fan¨¤tics dickians i amb llibre recent per demostrar-ho, tenim Laura Fern¨¢ndez, que no s¡¯ha cansat mai de repetir que Dick ¨¦s la benzina de la seva escriptura (Vonnegut en seria la bugia). La identificaci¨® amb l¡¯¨ªdol ¨¦s tal que l¡¯autora ha absorbit, fins i tot, els tics de les males traduccions amb qu¨¨ es va iniciar en l¡¯obra dickiana: ref¨¤ aquell argot mitjan?ant la par¨°dia, i aix¨ª ¨¦s recurrent que als seus textos alg¨² parli de ¡°ese condenado tipo¡±, o que un personatge acabi en un ¡°jodido ata¨²d¡±. Amb la publicaci¨® de Connerland (2017) reafirma l¡¯humor llun¨¤tic de treballs previs i l¡¯amor infinit per les literatures de g¨¨nere i el fandom circumdant. Fern¨¢ndez ¨¦s una fan que escriu (molt b¨¦). Malgrat llan?ar-se de cap a Dick, ha sabut ressorgir amb veu pr¨°pia, fent valer all¨° que la literatura engendra literatura... Aix¨ª ¨¦s com funcionen els bons autors: funden genealogies. Encara m¨¦s: alguns queden al marge del temps. Dick ¨¦s un dels grans i continuar¨¤ afectant-nos, encara que el futur passi de llarg.

V¨ªctor Garc¨ªa Tur ¨¦s escriptor i imparteix el curs Literatura inhumana a l¡¯Escola d¡¯Escriptura Bloom.

Somnien els homes amb dones el¨¨ctriques?

Teresa L¨®pez-Pellisa

?s sabut que la pel¡¤l¨ªcula Blade Runner est¨¤ basada en la novel¡¤la Els androides somien xais el¨¨ctrics? (1968) del c¨¨lebre escriptor de ci¨¨ncia-ficci¨® P. K. Dick. Els replicants (andrillos o pellejudos) que ens presenten a la novel¡¤la s¨®n androides org¨¤nics creats per ser soldats, obrers durant la colonitzaci¨® de l'espai exterior i objectes sexuals. En la novel¡¤la aquests androides no tenen capacitats emp¨¤tiques, i aquesta ¨¦s l'¨²nica difer¨¨ncia que (aparentment) els separa dels humans. Els ¨¦ssers artificials biogen¨¨tics de Dick s¨®n un transsumpte dels soldats nazis de la Segona Guerra Mundial, com a paradigma de la incapacitat emp¨¤tica i la falta de solidaritat que pot existir entre els ¨¦ssers humans. Per¨° en la pel¡¤l¨ªcula de Ridley Scott s¨®n M¨¦s humans que els humans, tal com afirma l'esl¨°gan de la Tyrell Corporation, i d'aquesta manera els espectadors aconsegueixen identificar-se amb uns ¨¦ssers als quals els neguen el dret a viure (m¨¦s de quatre anys i en llibertat).

Alguns dels personatges de Blade Runner que han generat m¨¦s fascinaci¨® s¨®n les dones artificials que protagonitzen la pel¡¤l¨ªcula: Rachael (Sean Young), Pris Stratton (Daryl Hannah) i Zhora Salom¨¦ (Joanna Cassidy). Per¨° qu¨¨ simbolitzen aquestes ginoides? La fabricaci¨® d'artefactes femenins es remunta al mite de Pigmali¨® i Galatea, passant per L'home de sorra (1817) d'E. T. A. Hoffman, L'Eva futura (1886) de Villiers de l'Isle Adam, Metr¨°polis (1927) de Fritz Lang ¡ªbasada en la novel¡¤la de la seva dona i coguionista Thea von Harbour¡ª, La invenci¨® de Morel (1940) d'Adolfo Bioy Casares o La m¨¤quina de follar (1967) de Charles Bukowski, fins a arribar a produccions cinematogr¨¤fiques recents com Her (2013) de Spike Jonze, o Ex Machina (2015) d'Alex Garland. Qu¨¨ tenen en com¨² aquests textos? Que tots estan protagonitzats per un home (inventor/creador) que dissenya una dona de la qual ¨¦s pare i amant, en un cas palmari d'agalmatof¨ªlia, l'amor o l'atracci¨® sexual que sent l'¨¦sser hum¨¤ per est¨¤tues, nines o maniquins.

En el marc del joc de les representacions de les imatges femenines d'Occident, es pot afirmar que Galatea ¨¦s l'¨¤ngel de la llar i Pandora, la femme fatale. Galatea ¨¦s una dona ¨¤ngel de la llar, que aporta estabilitat al patriarcat i que viu feli?ment la seva condici¨® ancil¡¤lar al costat del seu amant i creador; en[/*****] canvi, Pandora es revela (de manera passiva o activa) contra els homes per als quals ha estat fabricada i destrueix el seu m¨®n. Blade Runner ens mostra unes parelles estereotipades encarnades per Deckard i Rachael enfront de Roy i Pris. Rachael i Pris representen la dona ¨¤ngel-nodrissa (Galatea) i la dona dimoni-aranya (Pandora).?

Deckard, sent conscient de la naturalesa artificial de Rachael, veu en ella la possibilitat d'evadir-se del seu angoixat m¨®n per aconseguir un projecte de futur i una possible fam¨ªlia. Rachael sempre est¨¤ al costat de Deckard, es presenta com una mare protectora i arriba fins i tot a salvar-li la vida. Pris ¨¦s un model b¨¤sic de plaer, el salvatgisme i la feresa de la qual es manifesta a partir de la seva caracteritzaci¨® com un os rentador. Pris es presenta com una dona cruel i perillosa per les seves connotacions sexuals i la seva autonomia: est¨¤ lluitant per viure lliurement un amor prohibit al costat d'un altre replicant.

Per la seva banda, Zhora ¨¦s un model de soldat-assass¨ª que treballa com a ballarina ex¨°tica en un bar. De nou, una dona forta i independent esdev¨¦ un s¨ªmbol de perdici¨® i perill. ?s important recordar les connotacions b¨ªbliques del seu nom, Zhora Salom¨¦, i com ens presenten aquest personatge ballant amb una serp enroscada en el seu cos semin¨². La sensualitat, la fortalesa, la intel¡¤lig¨¨ncia i l¡¯erotisme que emanen Pris i Zhora es penalitza amb una mort violenta, mentre que la imatge de mestressa de casa dels anys quaranta de Rachael es veur¨¤ recompensada amb la compassi¨® i l¡¯amor de Deckard.

El t¨ªtol d'aquest article es preguntava si els homes somien amb dones el¨¨ctriques, i la veritat ¨¦s que s¨ª. I aquest somni els ha portat a la creaci¨® de nines com les que vam veure a No es bueno que el hombre est¨¦ solo (Pedro Olea, 1973) o Tama?o natural (Berlanga, 1974). Sergi Santos, un enginyer en nanotecnologia de Rub¨ª (Barcelona), ha desenvolupat un prototip de Real Doll amb una IA que t¨¦ la capacitat d'interactuar amb l'usuari. L'enginyer diu: "No nom¨¦s vull que parlin, sin¨® que t'enamoris d'elles", i aquest any es va inaugurar a Barcelona el primer prost¨ªbul de nines a Espanya. I per aix¨° potser, avui m¨¦s que mai, puguem comprendre a Victor Frankenstein quan afirmava: "Ning¨² sin¨® aquells que l'han experimentat poden imaginar les seduccions de la ci¨¨ncia" (Frankenstein, Mary Shelley).

Teresa L¨®pez-Pellisa ¨¦s professora de Literatura Comparada a la Universitat de les Illes Balears.