Assumeixo

Assistim aquests dies a una festa del llenguatge. Com m¨¦s va el proc¨¦s, m¨¦s transcend¨¨ncia tenen les paraules amb qu¨¨ es narren els fets i es precisen les intencions, i m¨¦s importa el l¨¨xic que tri?s, a la recerca d¡¯un sentit denotatiu que empari els teus moviments i d¡¯un context de significat que et permeti nedar entre connotacions. Les paraules signifiquen el que signifiquen ¡ªla definici¨® que trobem al diccionari, per entendre¡¯ns¡ª, o b¨¦ podem fer que signifiquin el que m¨¦s convingui, d¡¯acord amb la intenci¨® i la for?a amb qu¨¨ les pronunci?s.

Algunes paraules, per exemple, agafen sovint el sentit que interessi prenent una part pel tot. ?s el cas de democr¨¤cia, en un cas identificada amb el dret de sufragi (aix¨° ¨¦s, posar paperetes en urnes), i en l¡¯altre assimilada amb legalitat, en el benent¨¨s (o malent¨¨s, que tot pot ser) que fora de la llei la democr¨¤cia ¨¦s impossible. En altres casos hem vist com la tria acurada de les paraules ha servit per aplanar el cam¨ª de repressions ulteriors, com ara quan el portaveu del govern espanyol va rec¨®rrer a derivats de tumult per qualificar manifestacions i anticipar les imputacions per sedici¨®. I en d¡¯altres hem vist violentar el diccionari de manera indissimulada, per exemple descrivint els cops de porra com la defensa de l¡¯estat de dret.

Hi ha mots que tenen hist¨°ricament un sentit embastardit que encara ara s¡¯arrossega i que no ajuden, precisament, a dir les coses pel seu nom. Qualificar sistem¨¤ticament els partidaris de la unitat d¡¯Espanya de fatxes o feixistes ¨¦s una falta de respecte i un error conceptual, a m¨¦s de comportar una cruel banalitzaci¨® del terme que li treu for?a quan, efectivament, el necessitem. Els grupuscles neandertals que es van veure diumenge a Barcelona, i dilluns a Val¨¨ncia, eren eminentment feixistes, per¨° no pas la resta de manifestants, tan c¨ªvics i pac¨ªfics com els manifestants proindepend¨¨ncia. Altra cosa ¨¦s que els primers sempre se¡¯ls acoblin.

Assistim a una creaci¨® neol¨°gica fenomenal, necessitats com estem de regenerar el llenguatge per adaptar-nos a una realitat fluida. El seu moment el dret a l¡¯autodeterminaci¨® va mutar en dret a decidir, per tornar a l¡¯autodeterminaci¨® tot buscant l¡¯aixopluc del dret internacional. El 9-N va esdevenir consulta per eludir el terme refer¨¨ndum, i el mateix terme independ¨¨ncia pot lliscar cap a la sedici¨® o cap a la desconnexi¨® segons com respiris. Els diferents grups de qualsevol banda s¨®n r¨¤pidament etiquetats a la recerca d¡¯adscripcions f¨¤cils, fins i tot quan l¡¯adscripci¨® no ¨¦s f¨¤cil, tal com ha passat amb els equidistants. Que no et posiciones perqu¨¨ no et trobes representat en cap de les dues opcions? Tranquil, tenim una paraula per a tu, la feina ser¨¤ teva per treure-te-la de sobre si no t¡¯agrada.

El dimarts 10 d¡¯octubre tothom estava pendent de les paraules de Carles Puigdemont. Si alg¨² dubtava de la import¨¤ncia del llenguatge i de la tria de les paraules, que recordi la intensitat del moment i les an¨¤lisis pr¨¨vies sobre termes previsibles al voltant de f¨®rmules com declaro o proclamo, els cl¨¤ssics de quan alg¨² va de veres en coses independentistes. Per¨° no. El president Puigdemont va optar per una f¨®rmula aparentment aquosa, dissimulada, rebaixant l¡¯efervesc¨¨ncia del moment i apostant per una independ¨¨ncia esbravada: assumeixo. Repeteixo: aparentment, perqu¨¨ la tria del terme no ¨¦s qualsevol cosa. Assumir no ¨¦s una acci¨® assertiva sin¨® passiva, no comporta actuaci¨® sin¨® acceptaci¨®, ¨¦s fer pr¨°pia la decisi¨® d¡¯altri. Assumir el mandat del poble, tal com va dir en president en el cl¨ªmax del seu discurs, significa que la decisi¨® ja ¨¦s presa, que ¨¦s definitiva i que no l¡¯ha pres ell, sin¨® la gent que el dia 1 d¡¯octubre va anar a votar contra les bastonades. No t¨¦ res a proclamar si ja est¨¤ tot dit.

Altra cosa ¨¦s, tanmateix, l¡¯anticl¨ªmax subseg¨¹ent a l¡¯assumpci¨®. Veurem qu¨¨ ens porta ling¨¹¨ªsticament parlant.